"El meu avi va ser un més dels molts valencians que, com tants d'altres, va emigrar a Barcelona atret per la crida de mà d'obra que hi havia a la ciutat amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Allà va trobar feina a la casa Escofet on va aprendre a fer mosaics fins que, en conèixer la meva àvia, es va instal·lar a Manresa i va obrir el seu propi taller". Albert Martí, propietari juntament amb el seu germà Pere de Mosaics Martí, recorda els inicis d'aquesta nissaga familiar dedicada al mosaic hidràulic.
La història d'aquesta empresa bagenca no només és un passeig per la història de l'últim segle a Catalunya, sinó també pel nostre patrimoni artístic. L'any 1913, quan Bernat Martí i Arlandís va obrir el seu taller a la capital del Bages, les rajoles hidràuliques eren un element quotidià a les llars catalanes i també un element artístic apreciat pel Modernisme.
El modernisme, l'esplendor del mosaic hidràulic
Els principals arquitectes modernistes, de finals del segle XIX i principis del segle XX, van fer servir el mosaic hidràulic per bastir la majoria de les cases de l'Eixample barceloní i el van convertir en un element fonamental del seu art. Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch van dissenyar, entre d'altres, rajoles hidràuliques pel terra d'alguns dels seus edificis i van convertir els paviments en luxoses catifes decorades amb atractives i sumptuoses formes i colors.
Un parèntesi de gairebé 30 anys en la producció
La Guerra Civil va suposar la col·lectivització del taller que primer va ser intendència de l'Exèrcit Roig i posteriorment del Nacional. Després d'aquests temps convulsos, els fills del Bernat Martí —pare i oncles dels actuals propietaris—, van decidir reprendre el negoci. Aviat se'n van adonar, però, que alguna cosa estava canviant. L'aparició i popularització del terratzo, les ceràmiques i el gres van fer disminuir la demanda de mosaic hidràulic, incapaç de competir amb aquests nous materials a causa del seu caràcter artesanal i la seva capacitat productiva limitada.
Davant aquesta situació, a finals dels 50, Mosaics Martí va decidir deixar de fabricar-los i centrar el seu negoci en la comercialització de material de construcció i en la producció industrial del panot de les voreres. Els néts del fundador i actuals propietaris seran els encarregats de posar punt i final a aquest parèntesi de gairebé 30 anys. A principis dels 80, reprenen la fabricació de mosaic hidràulic animats per l'interès mostrat per alguns arquitectes dedicats a obres de restauració i recuperació d'edificis històrics. "El motiu pel qual vam engegar novament el negoci va ser unabarreja de sentimentalisme i de visió de futur perquè pensàvem que un producte de tradició artesanal i cert prestigi com el mosaic, podia tenir una clientela interessada", apunta Albert Martí.
 |
| Pere i Albert Martí, tercera generació al capdvant de Mosaics Martí. |
Una producció artesanal feta 100% a Catalunya
Les seves primeres comandes, la restauració del paviment del Museu Diocesà de Solsona i el Palau Güell a Barcelona, van confirmar aquesta visió de futur i els va animar a tirar endavant i emprendre la tasca de recuperació de l'ofici del seu avi. "Teníem història, a més de les premses i els motllos, i el meu germà Pere havia après l'ofici dels meus oncles, però havíem de tornar a posar en marxa el taller i recuperar la indústria auxiliar del mosaics que havia desaparegut", aclareix Martí.
Avui dia Mosaics Martí s'ha convertit en l'única empresa de Catalunya que fabrica de forma artesanal i continuada mosaic hidràulic en el seu taller de més 1.000 m² a la capital del Bages. La forta competència de mosaics provinents del nord d'Àfrica, més barats però de baixa qualitat, han fet que en els últims tres anys s'hagin reduït les vendes a Catalunya, situades abans entorn el 60%, i s'hagi incrementat notablement l'exportació. "Segurament aquest any el tancarem amb un 40% de vendes a Catalunya, un 30% a la resta d'Espanya i un 30% d'exportació", explica.
Estudis d'interiorisme que treballen pel retail, un client en auge
Els clients de Mosaics Martí són diversos: des de clients particulars que volen reformar i restaurar cases amb mosaic hidràulic, passant per interioristes i arquitectes d'interiors que es dediquen a la restauració de patrimoni històric i artístic o simplement volen incorporar a les seves obres aquest producte. Darrerament, però, un tipus de client ha crescut amb força: els estudis d'interiorisme que treballen pel món del retail, i fonamentalment per cadenes de moda o restauració. Ara, per exemple, han rebut una comanda d'una cadena de pastisseries americanes que obre un nou espai a Studio City, a Los Angeles.
Segons el propietari de Mosaics Martí, la raó que explica el creixent interès d'aquest sector és la personalització d'aquest producte. "Com el mosaïcista produeix la peça una per una, sempre hi ha la possibilitat de fer un petit canvi de dibuix o color. D'aquesta manera, un cop completat el mosaic, pots arribar a fer una superfície absolutament única que mai més ningú tindrà. Això és una particularitat que cap altre producte del mercat pot oferir", conclou Martí.