Una empresa triomfadora no sorgeix del no-res, exigeix una bona idea, un equip de nivell, feina, feina i més feina. És el que sempre ens expliquen els entrevistats de la que ja és una secció rellevant a VIA Empresa, el Cas d'Èxit que cada dilluns –sota el patrocini de la Caixa-publiquem. Si férem un repàs, ens faltarien hores per explicar-vos les anècdotes que s’amaguen en aquests cinc anys de treball perseguint els empresaris i empresàries que han aixecat autèntics imperis de la nostra economia: només volíem els seus relats per oferir-vos el millor reportatge. En aquest 2018 que ara s’acaba, els de més èxit han estat aquells que s’endinsen en una fàbrica de teixits d’Arenys de Mar, en el taller industrial d’una firma gironina, amb sabor a tonyina exportada i aroma a cafè.
1 Cóndor, els leotards de la Corona britànica
A banda de vestir les cames dels besnéts de la reina d’Anglaterra, Cóndor és una firma amb solera que exporta a més de 40 països. La clau? Com ja us hem dit, la feina en equip: "L'experiència continuada de gent de tota la vida, que treballa 40 anys a la casa, i gent jove ve molt preparada acadèmicament. Aquesta fusió d'aquestes dues tendències fa que l'empresa tingui un ritme no sempre accelerat, perquè hi ha qui frena per pensar, però aquesta fusió fa que l'empresa funcioni molt i molt bé", destacava en la seva conversa amb Neus Navarro la directora general d'aquesta empresa tèxtil, Roser Ramos.
Roser Ramos | Àngel Bravo
2 Garcia de Pou, la vaixella de cartó d'Ordis
La Nadeia Balsalobre ens va explicar la història d’aquesta empresa amb més de 130 anys d'història i ubicada a Ordis que fabrica i personalitza productes d'un sol ús: tovallons, estovalles, plats i gots, embolcalls per hamburgueses o entrepans, i envasos de cartó per a take away.
Luis Garcia Sabater, el seu director general, és també la quarta generació de l’empresa, qui amb el boom immobiliari dels anys seixanta, va decidir “donar un gir a l’empresa que havia heretat i orientar-la al mercat que emergia, i vam començar a orientar la producció cap al sector Horeca".
3 Roberlo, la planxa i pintura gironina a cotxes de mig món
Tal vegada el teu cotxe ha passat per les mans d’aquesta companyia de Riudellots de la Selva i no ho saps. De fet, Roberlo fabrica i ven pintures i solucions de reparació per al repintat d'automòbils i sectors industrials. Factura el 80% al mercat exterior i compta amb plantes productives al Regne Unit, Rússia i el Brasil, a més de 13 filials. Però tot es remunta als anys seixanta, quan pare de l’actual conseller delegat, va fundar la companyia el 1968 important productes des d'Itàlia.
4 Arrom, la tonyina preferida dels restaurants japonesos
Arrom és una empresa distribuïdora de "peix de la millor qualitat" especialitzada en tonyina, li va explicar el seu màxim responsable a l’Aiats Agustí. La besàvia de Josep Comas Arrom, l’actual gerent, ja era venedora ambulant de peix al barri del Born de Barcelona i la seva àvia Dorotea va regentar una parada a l'antic mercat de Santa Caterina. Amb aquesta història costumista al darrere, no deixa de ser una gesta que Arrom distribueixi quatre tones de tonyina a Espanya, França i Itàlia, i darrerament també a Londres. Fins I tot proveeix la cuina del grup Iglesias, el grup de l'Albert Adrià, El Barri, als germans Torres, i David Muñoz del restaurant Diverxo.
Josep Comas Arrom | Cedida
5 Els Marcilla no es desenganxen del cafè
Marcilla i Catalunya? Podria haver sigut la pregunta abans de llegir el reportatge que signa Paula Amer, qui ens explicava que Julián Marcilla va començar a torrar cafè i a vendre’l pels carrers del barri del Clot de Barcelona a principis del segle XX. Amb tot, el 1981 l’empresa va ser comprada per la companyia holandesa Douwe Egberts. Però els orígens cafeters d’aquesta família va donar lloc a Dibarcafé, una empresa especialitzada en la venda de cafè al sector de l’hostaleria i que avui dia factura 5 milions d’euros anuals.
La història és curiosa perquè els orígens de la família Marcilla en el sector del cafè es remunten a l’any 1907, quan Julián Marcilla, aprofitant que el seu pare era carboner, se li va ocórrer començar a torrar cafè. Cada matí, Marcilla torrava paquets de cafè de 25 grams i a la tarda els anava a vendre porta per porta pels carrers de Barcelona.