El canvi a un sistemaenergèticdescarbonitzat dispararà la demanda dels mineralscrítics necessaris per a les noves tecnologies baixes en carboni, com ara les plaques fotovoltaiques o les bateries. En funció de l'escenari de reducciód'emissions que es consideri el 2040, la demanda mundial es podria multiplicar de quatre a sis vegades respecte a l'actual, per la qual cosa cal una planificació adequada per garantir-ne el subministrament.
Aquesta és una de les reflexions principals de l'informe Transicióenergèticaimineralscrítics, elaborat pel catedràtic MarianoMarzo i publicat per FundacióNaturgy, que s'ha presentat avui en un seminari web amb experts del sector. Els professionals van analitzar el futur de la indústria extractiva d'aquest tipus de materials davant dels objectius ambiciosos de descarbonització a escala mundial.
La demanda mundial de minerals crítics es podria multiplicar de quatre a sis vegades respecte a l'actual
"Els minerals crítics passarien de representar un 11% del total del valor del comerç internacional de matèries primeres energètiques el 2019, al 47% el 2050, mentre que els combustibles fòssils evolucionarien en sentit invers, passant d'un 89% a un 18%", segons l'informe. El document de Marzo ofereix una visió general dels desafiaments plantejats pels minerals crítics, posant un èmfasi especial en la problemàtica existent al voltant de la seva seguretat de subministrament. "Sense cadenes de subministrament segures i resilients d'aquests minerals i els seus productes derivats, les transicions energètiques corren el risc de tornar-se més lentes i costoses".
Des del 2010, a mesura que les renovables han penetrat al mix energètic, “la quantitat mitjana de minerals necessaris per unitat de capacitat de generació elèctrica ha augmentat en un 50%”. Segons el document, per exemple, “un cotxe elèctric multiplica per sis les primeres matèries minerals utilitzades per un automòbil convencional (amb motor de combustió interna) i una planta eòlica requereix nou vegades més minerals que una central de cicle combinat de gas natural”.
Liti, níquel, cobalt, manganès i grafit són crucials per al rendiment, longevitat i densitat energètica de les bateries. Els elements de les terres rares són essencials per a les turbines eòliques i els motors dels vehicles elèctrics. I les xarxes elèctriques necessiten una gran quantitat de coure i alumini. Són alguns exemples de la nova dependència que la descarbonització pot generar. En aquest sentit, Marzo sosté que “la gestió dels impactes ambientals, econòmics, socials i geopolítics generats al llarg de tota la cadena de valor de les noves matèries primeres necessàries per a la transició energètica, des de la seva extracció i processat fins al reciclatge final, constitueix un enorme desafiament”.