A principis d'any, el govern de Theresa May anunciava la creació d'una nova cartera per la seva Administració. El Regne Unit es convertia en el primer estat amb un Ministeri de la Soledat; una situació que viuen el 13,7% dels ciutadans britànics. Però la soledat no és només una nova situació de risc per la salut –tal com adverteix l'OMS-, sinó que també una de les grans fonts de negoci del segle XXI. Ho saben bé els creadors de webs i aplicacions com Tinder, Badoo, Adoptauntío o Meetic. Segons una enquesta de El Periódico, un 10% dels espanyols han provat algun cop una d'aquestes apps. Però el negoci de l'amor no sempre ha de ser digital. Les agències matrimonials i de matchmaking segueixen presents en un mercat que no vol caure en el monopoli del match efímer.
SamSara és una de les agències de relacions amb més renom de Barcelona. Aquesta setmana es compleixen 23 anys de la seva fundació, propiciada per un canvi normatiu que va obrir una nova oportunitat de mercat. "Vam començar uns anys després de l'aprovació de la Llei del Divorci, que va generar una nova necessitat: la dels separats que es volien tornar a emparellar", explica la fundadora de l'empresa, Maria del Carme Banús. En aquell moment, la companyia va marcar la diferència amb un equip de psicòlegs i una metodologia que tenia com a objectiu fer de SamSara "el camí més curt per trobar parella i ser feliç". Un camí de quatre etapes: entrevistes personals amb els clients, selecció de candidats compatibles, presentació i seguiment personalitzat amb els psicòlegs de l'equip.
Dues dècades després, aquesta metodologia ha servit a SamSara per superar el tsunami d'opcions digitals que han aparegut al mercat en els darrers 15 anys. Tot i això, Banús reconeix que les webs i apps de cites han condicionat el mercat. "Al principi hi va haver una gran quantitat de persones que van entrar en aquests serveis, ja que allò era la modernitat. Molts van deixar de venir a les agències, fins el punt que les menys consolidades es van quedar sense clients, però tornem a veure com cada cop hi ha més gent que vol un servei personalitzat com el nostre", argumenta l'empresària.
Exclusivitat i fiabilitat
Aquesta possibilitat d'accedir a un servei personalitzat i, a vegades, exclusiu és el que ha permès a les agències mantenir-se en un mercat que les apps amenaçaven a conquerir. Així ho entén el professor de marketing d'Esade, Franc Carreras, que veu xarxes com Tinder com "un bar on va tothom, pel simple fet que aquest model de negoci funciona per volum d'usuaris; així és més difícil trobar el que busques". Carreras considera que les solucions mòbils "juguen amb l'avantatge de la immediatesa i la geolocalització", pel que les agències tradicionals han de competir amb noves armes, com poden ser els serveis prèmium.
"Hi ha agències que estan funcionant amb preus més alts, però que, a canvi, funcionen com a serveis exclusius i, gairebé, com a clubs privats, perquè els seus clients el que volen és trobar a la persona adequada en el mínim temps i el mínim d'interaccions possibles", resumeix Carreras. La directora de SamSara confirma l'anàlisi. "El target de clients de l'empresa es mou entre 33 i 60 anys, de classe mitjana-alta i amb una destacada presència de persones que, sigui per pudor o per ser personatges públics, exigeixen confidencialitat en les seves trobades i una gran aplicació de filtres per reduir al màxim la possibilitat d'error".
Carreras: "Els seus clients el que volen és trobar a la persona adequada en el mínim temps i el mínim d'interaccions possibles"
Però als serveis prèmium se'ls exigeix resultats a l'alçada, i el percentatge d'encert de les opcions digitals no aguanta la comparació amb el de les agències tradicionals. Només el 7% de les dones i el 10% dels homes usuaris d'apps de cites han acabat trobant parella, mentre que la ràtio d'encert en els match d'empreses com SamSara ronda el 70%.
Amor per fragmentació
A banda de l'excel·lència en el servei, Carreras veu en la fragmentació del públic una oportunitat no explotada per tal que les agències tradicionals puguin competir amb les opcions digitals. "Trobem persones que estan disposades a interactuar amb el gran públic, pel que les apps com Tinder o Badoo ja cobreixen les seves necessitats, però els negocis offline no tenen per què fugir cap a la pujada de preus per competir, sinó que poden optar per unir perfils amb professions similars, o aficionats a un esport, o als idiomes, o a la lectura, per exemple".
Només el 7% de les dones i el 10% dels homes usuaris d'apps de cites han acabat trobant parella
Tot i això, Carreras no creu que l'aparició de serveis de matchmaking digitals s'hagi de confrontar a les agències tradicionals, ja que considera que hi ha espai per a tothom. "Hi ha tantes opcions com tipus d'oci; de vegades ens ve de gust anar a un restaurant elegant o a un club privat, però en algunes situacions també ens pot estar bé sortir de discoteca".
De totes maneres, el professor recomana a les agències tradicionals no viure d'esquena a la tecnologia i aprofitar els serveis que han posat a l'abast, com la geolocalització o l'opció de connectar als usuaris a través d'un xat per les primeres interaccions. El món físic i el digital també poden fer match.