A finals del mes passat vam saber que un personatge oblidat del món de les finances tornava a la vida després d’anys allunyat de la primera línia empresarial. L’antic alt executiu de CaixaBank Joan Maria Nin Génova acaba de ser nomenat president de l’entitat andorrana Morabanc. La seva desaparició dels llocs rellevants del sistema financer es va produir l’any 2014, quan les diferències insalvables amb el totpoderós Isidre Fainé van provocar la seva sortida fulminant de l’entitat catalana.
Abans, l’executiu havia arribat al capdamunt de tot al Banc Sabadell, i prèviament havia treballat al Banco Hispano Americano i als seus successors Central Hispano i Santander. En el seu viatge des de la capital vallesana a les torres negres de la Diagonal es va emportar com a fidel escuder a Juan Antonio AlcarazGarcía, que avui dia encara es manté com un dels principals executius de CaixaBank. Durant els set anys que van des de la seva sortida de l’entitat de l’estrella blava fins a la seva incorporació com a president de Morabanc, Nin ha ocupat càrrecs allunyats de la primera línia mediàtica, normalment com a membre del consell d’administració de diverses firmes (Indukern, Naturhouse, Dia o Société Général). Això sí, cal fer notar que el càrrec de president que ocuparà Nin no és pas executiu, ja que aquest poder recau sobre la figura del conseller-director general, que ocuparà Lluís Alsina, també acabat de nomenar.
Però pocs dies després de la notícia del nomenament, l’entitat andorrana tornava a aparèixer a les primeres planes de la informació financera amb motiu del seu interès per adquirir la filial del Banc Sabadell en aquell país. Tot i la marca, l’entitat del Vallès només té el 51% del capital, de manera que caldrà veure si els minoritaris s’adhereixen a l’operació. Si això passés, el panorama bancari d’Andorra quedaria reduït a quatre operadors: Morabanc (que tindria un creixement rellevant amb l’adquisició), Andbank, Crèdit Andorrà i VallBanc (que és la denominació que van prendre els actius “sans” de l’antiga Banca Privada d’Andorra).
El panorama bancari d'Andorra podria quedar reduït a Morabanc, AndBank, Crèdit Andorrà i VallBanc
L’Andbank és l’entitat resultant de la fusió l’any 2001 entre la Banca Reig (propietat de la família homònima i liderada per Maria Reig Moles) i el Banc Agrícol i Comercial (en mans de la família Cerqueda). Els Reig havien fet la fortuna amb el tabac (els “puritos” del Carusel Deportivo) i després, el 1956, van ampliar les activitats amb la banca. Per la seva banda, els Cerqueda van iniciar l’operativa bancaria molt abans, el 1930.
El Crèdit Andorrà va ser fundat el 1949 i té també com a accionista rellevant a Maria Reig, a més de les famílies Pintat i Cornella. En aquest cas, a més de la banca comercial i privada, el grup s’ha estès molt en l’àmbit de les assegurances, incloent-hi les àrees de la consultoria (Vincles) i la corredoria (ERM).
Finalment, VallBanc és la denominació actual de part de la cartera de la BPA, després que aquesta fos intervinguda per les autoritats i la família Cierco en perdés el control. La caiguda en desgràcia de la Banca Privada d’Andorra va començar amb la publicació d’una simple nota per part del FinCen nord-americà (l’agència contra el crim financer, “Financial Crimes Enforcement Network”), on se’ls acusava d’emblanquiment de capitals. Aquella breu nota del març del 2015 on deia “El FinCen, membre del Departament del Tresor dels Estats Units ha assenyalat avui l’entitat Banca Privada d’Andorra (BPA) com a entitat estrangera de rentat primari de diners” va suposar un terrabastall per al banc andorrà, que va veure com tothom hi tallava les connexions i el deixava sense oxigen. Les restes van ser recollides per l’administració pública que va sanejar-les i crear l’esmentat VallBanc. Posteriorment, el 2016, les accions de la nova entitat van ser adquirides pel fons nord-americà J. C. Flowers & Co.
Si ens centrem en l’entitat protagonista de l’escrit d’avui, Morabanc, veurem que al llarg de la seva història també hi ha certs avatars que cal ressenyar. La seva creació va ser per part de la família Mora el 1952 i només vuit anys després ja van absorbir una altra entitat competidora, la Banca Coma. El fet que més els ha marcat al llarg de la seva història va ser l’entrada del Banc de Bilbao al seu accionariat, circumstància que es va produir a la dècada dels setanta i que ha durat fins fa ben poc, perquè no va ser fins el 2006 que la família Mora va recomprar les accions al banc basc, que en aquells moments ja era el BBVA. També en aquell moment la Banca Mora ja havia canviat de denominació, atès que es deien BIBM (Banc Internacional Banca Mora) i lluïen un logotip semblant al del bascos. La sortida del BBVA del mercat andorrà no va ser pas una casualitat, sinó que tota la banca espanyola (Caixa Catalunya i “la Caixa”) va liquidar posicions atès la poca simpatia amb què el regulador espanyol s’ho mirava. Precisament, només va quedar el Banc Sabadell, que com veiem, sembla a punt de vendre’s la participació.
La sortida del BBVA del mercat andorrà no va ser pas una casualitat, sinó que tota la banca espanyola (Caixa Catalunya i “la Caixa”) va liquidar posicions atès la poca simpatia amb què el regulador espanyol s’ho mirava
Però sens dubte, el moment més xocant de Banca Mora es va produir l’any 2007, quan després d’anunciar a tot arreu la fusió amb Andbanc (abans es deia així, no pas amb “k” com ara), van haver de plegar veles i fer-se enrere. El que havia de ser el banc més gran de la història d’Andorra es va quedar en un projecte frustrat i moltes preguntes a l’aire. ¿Què va veure algú al balanç de l’altre perquè una operació tan publicitada es desfés en hores?
El cas és que una dècada més tard la fusió de la que es va parlar públicament va ser entre Morabanc i Crèdit Andorrà, i més recentment, poc abans de la pandèmia es va especular amb una macrofusió a tres bandes: Morabanc, Crèdit i AndBank. Sigui com sigui, la primera operació al calendari és la sortida del Sabadell del país, que sembla ben encarada, malgrat el gran pes dels accionistes minoritaris (que controlen fins al 49% del banc). La gran bassa del banc de la família Mora és la seva solvència, segons sembla la millor del sector i sovint elogiada als mitjans. El taló d’Aquil·les del seu volum -és l’entitat més petita- quedarà sens dubte molt alleugerit amb la compra.
No obstant la repercussió que té la banca andorrana al nostre país, cal no oblidar que parlem d’entitats significativament petites, fins al punt que els beneficis agregats de tot el sector són de poc més de 100 milions d’euros (dades anteriors a la pandèmia), quan a la mateixa època una entitat com CaixaBank pot superar els 1.200 milions.