El pròxim 23 de setembre Nintendo celebrarà 129 anys d'història. L'empresa més gran de la indústria dels videojocs complirà 13 dècades d'història quan, de fet, el primer joc electrònic domèstic no va arribar fins al 1972, quan va aparèixer l'Odyssey. De fet, l'empresa japonesa no es va estrenar en la fabricació de videojocs fins al 1978, quan va crear el llegendari Computer Othello. Així doncs, a què es va dedicar la companyia en els gairebé 90 anys que va trigar a fer el seu primer videojoc? Doncs a vendre jocs de cartes.
La història de Nintendo es remunta al 1889, quan l'entusiasta dels jocs de cartes Fusajiro Yamauchi aprofita la relaxació de les lleis nipones contra les apostes i l'oci d'origen occidental per fundar Nintendo Koppai, una companyia amb seu a Kioto que fabricarà baralles del Hanafuda. El joc, que significa 'cartes de flors', té el seu origen al segle XVII i és una adaptació de les baralles occidentals més populars. La necessitat de fer-ne una versió era legal.
Els jocs de cartes es van fer extremadament populars al Japó a mitjans del segle XVI, amb l'arribada dels cristians a la illa. En concret, sembla que va ser el missioner Francisco Javier qui, el 1549, va arribar carregat amb les seves creences i amb baralles per passar el temps i apostar amb la seva tripulació. Les apostes i les normes del nou joc van saltar del vaixell i van expandir-se per tot el país, fins que durant el shogunat Tokugawa va arribar la prohibició dels costums occidentals, decretat el 1633.
La prohibició acabava amb les baralles occidentals i les apostes, però no deia res dels jocs de cartes, de manera que els japonesos van desenvolupar desenes de versions, fins que el Hanafuda es va imposar com la més popular. La baralla constava de 12 pals i quatre cartes per pal, que representaven una flor, un animal o elements tradicionals com el sake. A més, els números es substituïen pels mesos de l'any, que es relacionaven amb la flor representativa de l'època.
La màfia i les cartes
El Hanafuda era el joc més popular dels casinos il·legals de tot el país, però va ser gràcies a Fusajiro Yamauchi i la creació de Nintendo que es va popularitzar en totes les capes socials del Japó. L'empresari no només va decidir fabricar en massa les cartes tradicionals, sinó que va desenvolupar nous dissenys, com la versió Diatouryou, en la que apareixia un retrat de Napoleó comandant la baralla.
De fet, la Daitauryou va ser la variant del Hanafuda més venuda per Nintendo, en part gràcies a la bona acollida que va tenir dins de la Yakuza, la màfia japonesa, que utilitzava les cartes de l'empresa de Yamauchi als seus casinos il·legals. De fet, s'especula que l'origen de la paraula Yakuza prové de les paraules 8 (ya), 9 (ku), 3 (za), que és la pitjor mà que li pot tocar a un jugador del Hanafuda.
Més enllà dels orígens, la demanda de cartes va superar les expectatives de Yamauchi, que va haver de crear nous centres de producció més aviat del que tenia previst.
El 1902, un canvi legislatiu va permetre a Nintendo fabricar les primeres baralles occidentals del Japó, però les Hanafuda van seguir sent el seu producte estrella, fins al punt que als anys 50 l'empresa va tancar un acord amb Disney per crear una baralla amb els personatges més populars de la companyia de Mickey Mouse.
Els beneficis obtinguts per la venda de baralles van permetre a Nintendo explorar el negoci que el convertiria en una marca global. Però malgrat l'èxit de Mario, Luiggi, Zelda i companyia, l'empresa mai ha deixat de fabricar les cartes amb què va néixer. De fet, el 2015 l'empresa va celebrar el 30 aniversari del Super Mario Bros amb el llançament d'una versió de les cartes Hanafuda Daitauryou amb el fontaner imitant la postura de Napoleó. Un joc imperial.