31 de desembre del 2021. És la data definitiva en què Nissan marxarà de Catalunya després de més de 40 anys aquí i, tot i que queda poc més d'un any perquè el tancament de les plantes de la Zona Franca, Montcada i Sant Andreu sigui una realitat, què en sabem fins avui del futur de les fàbriques de l'automobilística nipona a Catalunya? Agents polítics i socials han aplaudit les propostes d'alguns inversors que barallen la possibilitat de reindustrialitzar la planta de la Zona Franca per fabricar-hi bateries elèctriques, però aquesta possibilitat no acaba de convèncer tothom. Si bé és cert que el futur de l'automoció -o millor dit, de la mobilitat- passa pels vehicles elèctrics, també ho és que l'estratègia s'ha de planificar al mil·límetre i pensar-la molt bé. LG, Schneider o -suposadament- Tesla són alguns dels fabricants que han mostrat interès en invertir en la planta barcelonina amb l'objectiu de fabricar bateries i, fins i tot, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va proposar a LGChem que si ells hi invertien 1.000 milions d'euros, ells n'afegirien 600 milions més.
Ara bé. Perquè aquell ja famós "ens han deixat morir" que sonava -i ha anat sonant durant anys- als voltants de la Zona Franca no sigui una realitat, la proposta de reindustrialitzar la fàbrica de Nissan i convertir-la en un bressol de bateries elèctriques no seria del tot positiva. Aquest és el parer del president del Clúster de l'Automoció de Catalunya (CIAC), Josep Maria Vall, qui, en una entrevista amb VIA Empresa explica que el futur idoni per a la planta seria que un inversor de vehicles elèctrics apostés per invertir-hi, mentre, en algun altre lloc de Catalunya es construeix des de zero una fàbrica de bateries elèctriques. "Això suposaria donar continuïtat a la planta i, a més, es faria servir tot el talent que hi ha amb tot el talent de la gent que s'ha quedat a l'atur", subratlla.
Aquesta seria la solució ideal per als 3.000 treballadors de Nissan, però també per part dels més de 20.000 que treballen en empreses proveïdores per a la companyia nipona. Segons Vall, d'aquesta manera, "les proveïdores podrien continuar treballant i algunes s'haurien d'adaptar amb els seus productes, però realment és el que donaria continuïtat a tota aquesta infraestructura que hi ha a la Zona Franca i a tot Catalunya amb el subministrament de peces de proveïdors". Això no vol dir que des del CIAC rebutgin l'aparició d'una planta que produeixi bateries elèctriques al territori català, sinó al contrari, però és la forma d'amortitzar l'espai, els empleats i els seus coneixements.
Més car que començar des de zero
"Si la fàbrica de bateries està a la Zona Franca, li dóna un punt més de dificultat perquè s'ha d'adaptar una fàbrica de bateries a la ubicació d'una fàbrica que ja havia estat en marxa, amb uns edificis i amb una distribució que és la que és i, per tant, fabricar bateries a la Zona Franca, possiblement costaria més que fabricar-les en una fàbrica que comença de zero". Clar i contundent, Vall insisteix en la idea que "la gent de l'antiga Nissan no està adaptada a la fabricació de bateries i, per tant, s'hauria d'adaptar tota la plantilla de Nissan", cosa que, avisa, "té un cost addicional i pràcticament és el mateix que ensinistrar a nova gent a fabricar bateries".
Quan l'automobilística va anunciar el tancament, agents polítics i socials negaven que fos una decisió definitiva, però el CIAC ja tenia coll avall que la sentència era "irreversible". Tot i així, els primers dies, molts van omplir-se la boca de retrets i amenaces motivades per la mala notícia. La llavors consellera d'Empresa, Àngels Chacón, advertia als japonesos que "tota acció tindrà una reacció", mentre que el conseller de Treball, Chackir El Homrani, es lamentava que "quan és tan barat sortir d’un país, facilitem que empreses que tenen la seu de decisió fora d’aquest país ho valorin comparant-ho amb altres normatives laborals".
Vall: "L'aparició d'una fàbrica de bateries elèctriques és absolutament necessària, però la planta de la Zona Franca ha de fabricar vehicles elèctrics"
Passada la fase calenta, governs i agents socials es van posar les piles per trobar una solució viable per al futur de Nissan. I sembla ser que l'important és que vingui algú, sigui com sigui. Però, invertir en una fàbrica de bateries elèctriques és la solució per tornar a fer competitiva la planta de la Zona Franca? El CIAC ja deia a finals de maig que "estem més que convençuts que superarem aquest duríssim cop perquè, al llarg del temps, la indústria de l’automoció catalana ha superat altres crisis", al mateix temps que posaven damunt la taula que precisament aquest camí "l’hem de fer comptant amb el talent dels excel·lents professionals de Nissan" perquè "una experiència com la seva no es pot perdre així com així".
Quatre mesos més tard, continuen lluitant pel mateix i saben que s'ha de treballar de valent per trobar una solució que faci el pes a tothom i que, sobretot, no vagi en detriment de la planta actual, dels seus treballadors, ni de les empreses proveïdores. Però, mentrestant, Acciona està en peu de guerra i, després que l'empresa multiservei comencés els tràmits de l'ERO divendres passat, els seus treballadors han intensificat les protestes per denunciar els 500 acomiadaments i, per segon dilluns consecutiu, es van concentrar davant la fàbrica de Nissan cremant uniformes per "escenificar la frustració i el malestar". I això, si la feina no es fa bé, pot acabar passant en moltes altres empreses que treballen per als japonesos.
El futur de Nissan, el futur de Catalunya
I fer la feina bé passa per "fabricar bateries aquí a prop i buscar un inversor de vehicles elèctrics" per a la planta de la Zona Franca. El president del CIAC vol deixar ben clar que "l'aparició d'una fàbrica de bateries elèctriques és absolutament necessària" perquè la necessitat del món de l'automòbil passa per "la transformació cap a la electromobilitat" i, de fet, "tots els fabricants estan dissenyant cotxes elèctrics". Això vol dir que "el país que no tingui una fàbrica de bateries serà més dèbil i vulnerable perquè podrà fabricar vehicles, però estaran supeditats a la importació, a la compra de bateries elèctriques allà on es fabriquin" i, per tant, i tenint en compte que el cost d'una bateria elèctrica és el 30% del cost d'un vehicle elèctric, "el que tingui una fàbrica de bateries molt a prop d'on es fabriquen els cotxes elèctrics, té un avantatge competitiu molt gran".
Vall: "El país que tingui una fàbrica de bateries molt a prop d'on es fabriquen els cotxes elèctrics, té un avantatge competitiu molt gran"
No estem descobrint, doncs, la sopa d'all. Si Catalunya compta amb un fabricant de vehicles elèctrics que pugui abastir-se de bateries elèctriques sense haver d'anar a un altre país, "podrem portar cotxes elèctrics fabricats a Espanya per la proximitat de la fàbrica de bateries". En definitiva, si les possibles empreses fabricants de bateries elèctriques poden posar els pilars d'una nova planta centrada en aquest tipus de producció, es mantindrien els llocs de feina dels treballadors actuals de Nissan i se'n crearien de nous.
De moment, caldrà anar seguint de prop què passa fins el 31 de desembre de l'any vinent i, sobretot, mantenir o incrementar l'estratègia per enamorar inversions de vehicles elèctrics. Perquè, segons Vall, "el millor que pot passar és que es comenci a parlar de noves fabricacions i d'adaptació de la planta perquè aclariria molt la situació" i, precisament per això, "el millor seria que la nova inversió es materialitzi el més aviat possible perquè encara generarà més malestar". I és que, com recorda el president del CIAC, "el futur és elèctric, és mobilitat i connectivitat" i, qui no hi sigui al 100%, quedarà molt enrere en la competitivitat mundial.