Tots els dies de l'any són bons per reivindicar que les dones no quedin apartades de cap àmbit, però encara amb més èmfasi es pot defensar coincidint amb el Dia Internacional de la Dona. L'Associació de Dones Emprenedores, fundada el 1994, treballa des de fa més de 20 anys perquè l'empresa i l'economia no siguin un club privat masculí. La seva presidenta, Lourdes Ribes, defensa en aquesta entrevista amb VIAempresa la necessitat de fer visibles els referents femenins en el món econòmic i empresarial. L'imaginari, assegura, té més força que les lleis d'igualtat.
Per què fa falta una Associació de Dones Emprenedores?
Fa falta perquè no hi ha res menys valorat que el binomi dona-economia. No existim, el gènere en la construcció d'empresa no existeix. Una manera per fer que existeixi és aquesta associació.
I què fa l'Associació per promoure la presència de la dona en el món econòmic?
Intentem conscienciar departaments governamentals, institucions i a qui faci falta. Tenim trobades mensuals de Lifelong Learning Program, un programa de constant aprenentatge on citem gent que ens expliqui coses que estan passant o poden ser de servei per a la nostra empresa. La darrera va ser la Simona Levi. Però els reptes que abordem com a associació ens farien estar totes les hores del dia pendents de què manca o què s'està fent.
Són diferents les empreses creades per dones?
Nosaltres hem constatat que no hi ha dades de la dimensió mitjana de les empreses de dones en quant a facturació o volum de treballadors. Hi ha l'opinió que són poques i petites, però no hi ha xifres sobre quina participació tenim al PIB, de si les directives són més o menys rendibles que els directius masculins, etc.
I dades de com treballen?
El que hi ha és un clam que diu que una dona si es queda embarassada és molt més cara per a l'empresa, però no hi ha arguments que ho validin per altres vies. Per exemple, una dona es pot quedar embarassada, però haver estat més rendible que un home els cinc anys anteriors i haver-se "guanyat unes vacances" de quatre mesos. A més, tenir fills no és una qüestió de dones, crec que és una qüestió de noves generacions. Cal veure si tots hi renunciem, tant homes com dones. Si diem que no volem criatures no hi haurà baixes maternals.
Durant la celebració del Mobile World Congress hi ha hagut el Women in Business Congress en el marc del Four Years From Now (4YFN); com valora l'organització d'esdeveniments d'aquest tipus?
Són coses que s'han de fer. Una societat que no s'adona de les coses que passen és una societat que no les respectarà ni les tindrà en compte. Però per mi seria tan interessant estudiar el comportament per gèneres tant d'homes com de dones. Hi ha qualitats en els dos gèneres que justament quan se sumen donen fruits. Però l'únic lloc on sembla que això no s'entén és a l'economia, per molts factors.
Com ara?
Per exemple, les dones no accedim a grans herències. Les empreses familiars tendeixen potser a donar una equitat accionarial entre fills i filles, però la gestió normalment l'encomanen als fills. Per tant, qui es reserva millors ingressos i possibilitats de futur és qui gestiona la companyia. Al final, a la tercera generació els descendents del que ha estat gerent segueixen gaudint de l'empresa, i els descendents d'elles dependran dels marits respectius.
Per què costa tant que les dones acabin accedint a aquests llocs de responsabilitat?
Això també depèn de molts i variats factors. Un d'ells és la naturalesa del comportament del gènere i els hàbits adquirits al llarg dels anys. N'hi ha que tan sí com no es deleguen a la dona, com la intendència de la llar. Hi ha una acceptació tàcita que això va així, perquè és com ens hem criat. Aquest aspecte pesa en quasi totes les dones, i no en els homes. Per ells, pesa la idea que han de ser els que mantenen la llar. Per tant, se'ls facilita enfocar-se a guanyar diners, poder i espai social; i desatenen tot el que no sigui així. I ho fan bé perquè la seva capacitat d'enfocament és molt alta; com ho és la visió panoràmica que poden assolir les dones. Per això m'agradaria parlar de comportaments de gènere més enllà del que les feministes també han reclamat: que es presti més atenció a les dones. Perquè segurament trobarem qualitats i reptes en els dos casos.
Això va lligat als prejudicis sobre dedicació i compromís a la feina...
Què demana una empresa per col·locar una persona en un lloc d'alta responsabilitat? Capacitat d'entrega i dedicació. I no està clar que les dones estiguin disposades a enfocar-se només en el món feina i empresa. Ja ho diu la Nuria Chinchilla que hi ha una crítica masculina que diu que a les dones ens falta ambició. I ella diu, i jo ho subscric, que les dones ambicionem moltes coses alhora. Volem una bona feina que ens doni un bon rendiment, també una bona parella amb la que gaudir el temps en comú, una família estable i un bon entorn. Quan et dediques transversalment a la multiplicitat d'ambicions que tens, probablement la feina queda en un lloc relatiu. No sé si això és un defecte de les dones, o de com s'han construït les empreses, a l'esquena de la vida de les persones.
Les regulacions legislatives que promouen la igualtat són una bona eina?
Saps allò que diuen d'un pas interessant però no definitiu? Crec que aquí cal introduir un concepte necessari. El pitjor que passa en el tema dona-economia és que jo, amb 61 anys, tenia escassos models, per no dir cap, de dones que dirigissin empreses. Si volies triomfar o tenir un benestar econòmic t'havies d'assegurar una parella amb poder econòmic, o fer-te model o actriu. No hi havia models de dona i empresa.
I això no ha canviat?
Ara, si tens una filla, té un pes específic o d'imatges de dones al món de l'empresa visibilitzat? En van sortint però segueix sense haver-n'hi gaires. Una noia de 14 o 16 anys que ara estigui intentant decidir quin camí professional agafar, en quins models es pot emmirallar? Tots els nois que fan ciències poden pensar que arribaran a ser Einstein, tenen uns models nets i clars de cap a on volen tirar. En el cas de les dones això no passa. Entre els 10 més rics a Forbes només hi ha tres dones: dues filles de l'amo de Wal-Mart i la vídua d'Steve Jobs. Quin és el model per les noies joves d'una vida econòmicament benestant? Casa't o hereta del papà.
Tan importants són els referents?
Sembla una tonteria però funcionem molt amb l'imaginari, i si no hi poses una massa crítica suficient de dones visibles en tots els àmbits, estàs perpetrant l'esquema del que venim. Per tant, les lleis d'igualtat poden ajudar però no entren a l'imaginari de la gent quan pensa què serà quan sigui gran.
No sembla senzill canviar aquestes dinàmiques...
En una família on tots són treballadors de Seat, ningú troba natural que un fill es faci empresari; o el mateix en una família on tots són funcionaris. Costa dins d'una cultura familiar crear la imatge i donar suport a la creació d'un model de vida diferent. Seguint aquest paral·lelisme, en general socialment hi ha més acceptació que qui emprengui sigui l'home i no la dona.