A Sant Sadurní d'Anoia, un passatge porta el nom de Dolors Sala i Vivé (Sant Sadurní d'Anoia, 1889 - 1978) enòloga i empresària, que al costat del seu marit va fundar i dirigir les populars caves Freixenet. Sala dirigia la part tècnica de l'elaboració del cava mentre el seu marit s'encarregava de comercialitzar el producte a nivell internacional.
Una altra empresària, Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 1886 - Barcelona,1973) dóna nom a diversos equipaments i un carrer a l'Hospitalet de Llobregat. És en aquest municipi on va ubicar l'empresa de filatura de cotó que va gestionar després de quedar-se vídua del seu marit. Amb gran caràcter i conviccions religioses, Tecla Sala va destacar no només pel seu caràcter emprenedor sinó també pel seu lideratge social. El municipi del Baix Llobregat li ha reconegut la seva aportació posant el seu nom a la Biblioteca Municipal, una escola i un Centre d'Art.
Una iniciativa per visibilitzar
Tots dos són exemples de dones empresàries catalanes reconegudes per la societat, però no és habitual que siguin elles les protagonistes. Si el reconeixement a la feina feta per les dones al llarg de la Història, tant al món de l'empresa com a la societat en general, es mesura per la seva visualització a través de noms de carrers, espais i equipaments públics, encara queda molta feina per fer.
Els nomenclàtors dels municipis catalans són un reflex de l'androcentrisme de la societat, marcada per les desigualtats entre els homes i les dones. Per facilitar la detecció de la discriminació de les dones en aquest àmbit i fer que la situació es corregeixi, s'ha posat en marxa l'aplicació Carrers amb nom de dona. Es tracta d'una eina col·laborativa impulsada pel l'Institut Català de les Dones (ICD) en col·laboració amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
El seu objectiu és el de fer "prendre més consciència" de la discriminació de la dona en la societat. "Els elements simbòlics públics, com els noms dels carrers, encara estan dirigits als homes", explica la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell, que recorda que el reconeixement d'una persona posant el seu nom a un espai públic és "l'acció simbòlica pública amb major impacte".
Amb aquesta aplicació, l'ICD vol també convidar els municipis a reflexionar sobre "com els municipis reconeixen les seves dones", explica Gatell, i contribuir a crear un nou imaginari col·lectiu amb una major presència femenina. Una iniciativa que pretén contribuir a la visualització de les dones protagonistes de la història més recent i que s'enmarca en la celebració d'aquest dijous del 25è aniversari de l'ICD.
Des de la seva posada en marxa al setembre s'han registrat prop de 1.400 entrades arreu de Catalunya. En molts casos, però, aquests carrers porten el nom de santes o religioses, també d'actrius, així com genèrics de professions i feines desenvolupades tradicionalment per dones. Quan es tracta de reconèixer dones amb noms i cognoms, l'oferta és més limitada.
Empresàries pioneres
En alguns àmbits, com el de la literatura, l'art o l'educació, és més fàcil trobar la referència de dones: Mercè Rodoreda o Rosa Sensat posen nom a diversos espais públics de Catalunya.
Què passa en altres sectors com el de l'empresa? Als nomenclàtors, com passa també als consells d'administració i els llocs de decisió de les empreses, les dones hi tenen un accés força limitat. Només dues empresàries, Tecla Sala i Dolors Sala i Vivé tenen l'honor d'haver estat reconegudes públicament per la seva trajectòria emprenedora. En els dos casos es tracta d'empresàries pioneres, que a principis del segle XX van assumir responsabilitats i reptes vetats per a la immensa majoria de les dones de la seva època. Són l'únic exemple, però hauria de ser el primer de molts.
'Dones d'empresa'
Tant Tecla Sala com Dolors Sala i Vivé formen part de l'exposició itinerant "Dones d'empresa", promoguda precisament per l'Institut Català de les Dones amb l'objectiu de fer visibles les aportacions històriques de les dones a l'activitat empresarial de Catalunya.
La mostra recull les biografies de 12 emprenedores. A banda de les ja mencionades, hi apareixen Eulàlia Escuder Fàbregas, Rosa Casamitjana Menja, Dolors Creus Casanoves, Mercedes Sabi Martínez, Dolors Fàbrega Costa, Maria Trias Joan, Lluïsa Prat Gaballí, Montserrat Pérez Iborra, Rosario SurósJulià i Maria Gumfaus Culi.
Cap d'elles disposa avui d'un espai públic que reconegui la seva aportació a l'economia catalana i al desenvolupament de les dones.