International Airlines Group (IAG) vol comprar Norwegian. El hòlding que agrupa a Iberia, BritishAirways, Vueling, Aer Lingus, ha encarregat al banc JP Morgan que busqui 4.000 milions d'euros per finançar la compra del 100% de la noruega, de la qual ja té el 4,6%, segons Expansión. Norwegian és un caramel molt temptador per al grup d'aerolínies. Ja ho hem vist amb Atlantia, ACS i Abertis: si no pots amb el teu enemic, fes-li una Opa. Un moviment que es pot explicar per la tendència a la convergència i concentració en el sector i on altres veuen perill de reducció en el benestar dels ciutadans i increment de preus.
Què suposaria la compra de Norwegian per part d'IAG? El grup hispanobritànic controla més del 40% de l'activitat de l'aeroport de Barcelona. Amb aquesta adquisició podria passar a gestionar certes rutes en règim de monopoli. L'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) "alerta" que la possible compra "haurà de ser analitzada en profunditat atès que podria comportar riscos per a la competència en l'aeroport del Prat i representar una reducció en el benestar dels ciutadans de Catalunya". Segons diu Marc Realp, director general de l'Acco, "aquesta reducció de la competència en un nombre considerable de rutes acabaria suposant un increment del preu de les tarifes o una reducció de la qualitat del servei". Una compra que també preocupa a l'eurodiputat Ramon Tremosa, que ha dirigit una pregunta al respecte a la Comissió Europea.
El grup hispanobritànic controla més del 40% de l'activitat de l'aeroport de Barcelona
Si l'Acco apunta que els preus podrien pujar per la manca de competència, les fonts consultades per aquest digital indiquen que, si el grup creix i assoleix majors graus d'eficiència i costos més baixos, també pot retallar els preus. Sobretot tenint en compte el públic a qui es dirigeixen Norwegian i Level, la low cost intercontinental d'IAG, que és la franja més baixa del mercat. "Són passatgers que si no troben un vol a un preu barat, no compraran", afirmen.
Quan Ryanair operava des d'aeroports secundaris estimulava la demanda amb preus baixos en unes rutes sense competència. Les tradicionals, des dels aeroports principals, no tenien tanta llibertat, però la competència els feia rebaixar el preu. "El mercat del transport aeri tendeix a què els preus vagin a la baixa", afirmen. Per això, en un context de baixa competència enfocat a aquest mercat, caldria abaixar els preus per estimular la demanda. Un dels vols que ofereix Level és a República Dominicana: "A Punta Cana per 300 euros només van universitaris i gent jove que hi anirà un cop a la seva vida, no serà un client recurrent". Un vol que, per cert, Level ja ha cancel·lat.
Duopoli al Prat?
L'anàlisi preliminar que ha fet l'organisme indica que en 17 vols des de l'aeroport del Prat es produeixen coincidències entre les dues companyies i, fins i tot, es podria donar el cas que en quatre destinacions, dues d'elles corresponents a vols intercontinentals, IAG passés a gestionar la ruta en règim de monopoli.
Normalment per evitar el monopoli en els aeroports s'obliga a certes condicions com ara la venda d'slots -drets de pista-. Les autoritats de la competència autoritzarien la compra si l'aerolínia allibera i distribueix entre altres empreses els seus slots.
L'estudi preliminar que ha fet l'Acco indica que si l'operació s'acabés realitzat i fos autoritzada sense condicions, es produiria diferents impactes de reducció de la competència. Per exemple, en quatre destinacions es passaria de tenir dos operadors a un únic competidor (Dubrovnik, Göteborg, Los Angeles i Oakland); en set destinacions es passaria de tres a dos competidors (Copenhaguen, Düsseldorf, Edimburg, Gran Canària, Hèlsinki, Reykjavík i Oslo); en quatre destinacions es passaria de 4 a 3 operadors (Estocolm, Hamburg, Tel Aviv i Tenerife); a Londres de 5 a 4; i a Varsòvia de 6 a 5.
Si bé la concentració del sector sembla imparable, Realp afirma que el que els preocupa és que "IAG i One world es reparteixin el Prat". Els experts vaticinen que es quedaran la T1 i la resta es traslladarien a la T2.
Un gegant solvent
Per què IAG voldria comprar Norwegian? Segons fonts consultades per VIA Empresa: "Per diverses raons, a escala europea els experts estan d'acord que encara hi ha marge per a la consolidació del mercat, tal com ha passat als Estats Units". A l'altra banda de l'Atlàntic aquest procés està molt més avançat, i al Vell Continent ha succeït de manera més lenta. Aquesta compra es podria emmarcar en aquest escenari, així com ara fa uns mesos hem vist la desaparició d'Air Berlin, Niki o Monarch, les flotes de les quals les ha absorbit Easyjet, Lufthansa i Ryanair. O com va passar amb Spanair.
A més, Norwegian és una empresa amb uns nivells de deute molt grans, després de les inversions en avions i personal que ha realitzat en els darrers mesos. En canvi IAG és un monstre solvent que es pot permetre comprar-la.
IAG pot haver vist com Norwegian treia el cap en el seu cortijo: El Prat, Canàries i Argentina. La hispanobritànica i la nòrdica competeixen, no només al Prat, també a Gatwick, on marca terreny contra British Airways cap als Estats Units.
Per tant, IAG compra Norwegian perquè no pot competir-hi amb Level? Segons fonts de VIA Empresa, res més lluny de la realitat. La low cost d'Ibèria comença el seu camí d'expansió amb dos avions propis i volarà des de París Orly i des de Barcelona.
IAG ha tendit, tradicionalment, a comprar empreses per reduir la seva competència. Com totes les empreses, el més favorable és treballar en mercats que tendeixen a ser monopolístics. "Com les grans empreses compren startups que potencialment els poden fer la competència en el futur", indiquen les mateixes fonts.
Un mercat suculent
El conseller delegat de Norwegian, Bjorn Kjos, va inaugurar les oficines corporatives de l'aerolínia al Prat el gener del 2015. Norwegian l'any passat va transportar des de l'aeroport de Barcelona gairebé dos milions de passatgers, un 23% més que un any enrere. La companyia compta actualment amb una plantilla de 700 persones entre personal d'oficina, tripulacions i personal de manteniment i handling.
Poc abans que el 5 de juny s'enlairés des de l'Aeroport del Prat el primer vol de la low cost noruega als Estats Units amb 254 passatgers, IAG va presentar el seu contraatac en un mercat que havia descartat. En un moviment d'última hora, IAG va llançar Level, la seva pròpia companyia de vols de llarg radi i de baix cost. I això després d'anys negant que els vols intercontinentals fossin rendibles des de l'aeròdrom català: El 2014 Ibèria va retirar els vols de llarg radi des del Prat.
El president d'Ibèria, Luis Gallego, va afirmar el 2015 que només tornarien a realitzar vols de llarg radi des de Barcelona "quan baixin els costos". El 2014 el conseller d'IAG, Willie Walsh, va assegurar que no tornaria a oferir aquestes rutes "perquè no resultaven sostenibles". Walsh va afirmar llavors que per a Ibèria, el model eficient consistia a concentrar tots els vols de llarg radi des del hub de Madrid.
Bé pels fluxos turístics, per la reestructuració d'Ibèria o perquè IAG va tenir enveja i por de no ser en un mercat suculent, Level comença a volar l'1 juny del 2017. L'aerolínia de baix cost inicia la seva activitat amb quatre destinacions des de Barcelona: Los Ángeles, San Francisco (Oakland), Buenos Aires i Punta Cana.
L'adquisició significaria, sense cap mena de dubte, que IAG passés a liderar el mercat americà del Prat: Norwegian va transportar més de 80.000 passatgers, (36%) d'una banda a l'altra de l'Atlàntic al primer trimestre del 2018. Level, 14.805.