Ens agraden els candidats/es que surten del mapa, persones que destaquen per la seva autenticitat i potencial, no per la seva experiència. L’experiència està sobrevalorada, i és una malaltia que es cura amb el temps.
Sobretot amb autonomia i confiança. El nen petit que aprèn a anar en bicicleta, i que algun dia pot esdevenir ciclista professional, necessita que tard o d’hora li treguin les seves rodetes de seguretat i el deixin córrer lliure. I si és més d’hora que tard, millor. Quanta més confiança i autonomia es dona als professionals a l’empresa, més gran és el retorn.
Retenció de talent és estimar: per dirigir persones, primer les has de conèixer i després les has d’estimar. Estimar és acceptar els punts de millora que tothom té i centrar-se en els punts forts. Fixar l’atenció en els punts dèbils i obsessionar-se amb aquests no és positiu ni per l’empresa ni pel treballador, perquè no permet avançar.
El dia de demà es parlarà de direcció per amor, perquè el reconeixement és la benzina del segle XXI; però també l’etern oblidat: molta gent que porta equips de persones s’oblida de donar el reconeixement i l’afecte necessari. I una persona treballa pel salari perquè el necessita per viure, però aquest és només un factor higiènic, no és un factor motivant. Motivació és que el treball ben fet sigui reconegut.
"El dia de demà es parlarà de direcció per amor: el reconeixement és la benzina del segle XXI, però també l’etern oblidat"
I estimar i dirigir per amor també consisteix a celebrar, en celebrar les petites victòries del dia a dia. Dirigir per amor és que les persones es diverteixin en el treball. Si no ho fem, no serem mai una empresa singular. I si no som una empresa singular mai no serem una empresa atractiva.
També hem d’entendre que les empreses atractives treballen en grup, en equip, perquè els éssers humans tenim una necessitat vital de treballar en col·lectiu. Les empreses no s’organitzen per persones o departaments, sinó per equips. I les candidatures que apliquen per entrar en una empresa volen saber si hi ha una cohesió real entre l’equip de treball, és a dir, si aquesta necessitat social serà satisfeta.
Perquè, al cap i a la fi, la vida es basa en tres pilars fonamentals: El primer, la relació amb la família. El segon, la relació amb el grup humà dels teus amics. I el tercer és la relació amb el grup humà del lloc on treballes, que és on passes un terç de la teva vida. Com a empreses d’èxit, no ens podem permetre que el talent no gaudeixi del treball i de les persones amb qui treballa per arribar als seus objectius.