A la dècada dels noranta, sota els governs successius de Felipe González i José María Aznar, l’Estat va assumir una doctrina que recomanava que les empreses estratègiques tinguessin un nucli dur d’accionistes que donessin consistència a l’accionariat i que fossin de confiança. D’aquesta manera, les principals entitats financeres d’Espanya van reforçar les seves posicions al capital d’empreses com Repsol, Gas Natural (avui Naturgy) o Telefónica. Realment, qui va tenir més protagonisme van ser “la Caixa” i el BBVA, atès que al Santander no li agradaven gaire aquestes aventures industrials, que en dècades anteriors havien portat alguns disgustos.
La política d’inversions industrials estratègiques de la banca va durar ben bé una dècada, fins que les tendències van començar a canviar i els bancs van pensar que s’havien de dedicar només a fer banca. Una de les raons va ser l’evolució de les normatives de solvència, conegudes com a Basilea-II i Basilea-III, que penalitzaven molt en el balanç dels bancs totes aquestes inversions industrials. Des d’aleshores, els principals protagonistes d’aquells nuclis durs, “la Caixa” i BBVA, han anat replegant-se de manera gradual i cada cop tenen menys pes en el món industrial.
La política d’inversions industrials estratègiques de la banca va durar ben bé una dècada
Però tot just ara sembla que la llei del pèndol s’està manifestant i algunes entitats tornen a fer créixer les seves inversions en empreses cotitzades. La diferència d’aquesta etapa amb l’anterior és que una de les entitats esmentades, “la Caixa”, ara té un braç inversor desvinculat del banc i s’ho pot permetre; parlem de la dualitat entre CaixaBank, un banc convencional, i el seu màxim accionista (32%), la Fundació Bancària “la Caixa”, que no està sotmès a les restriccions del sector bancari. Això està permetent que el vehicle mitjançant el qual la nova Caixa canalitza les seves inversions, Criteria, s’estigui rearmant construint una cartera de participades realment interessant. Per cert, aquesta agressiva política de compres ha coincidit amb l’entrada d’un nou màxim responsable a Criteria, ja que des del mes de gener passat el conseller delegat del vehicle inversor és Ángel Simón Grimaldos (1957), president d’Agbar.
El cert és que, més que reverdir el llorer dels nuclis durs del segle passat, el principal objectiu d’Isidre Fainé és aconseguir paper que li aporti bons dividends per tal d’omplir els pressupostos de la fundació, que fa un grapat d’anys que dedica uns 500 milions d’euros anuals a l’obra social. Si repassem les darreres inversions realitzades, comprovem que la cartera no para de créixer. En primer lloc, Fainé va acudir amb prestància a l’auxili de Telefónica quan l’Estat ho va demanar. Si les administracions públiques van adquirir un 10% del capital de la companyia de telecomunicacions, Criteria va entrar amb un 5%, amb vistes de situar-se aviat al 10% per fer de contrafort de l’Estat.
L’oportunitat que Fainé no va deixar passar va ser la sortida a borsa de la companyia de cosmètica Puig, que va executar una OPV i una OPA simultànies per debutar al mercat. En aquesta ocasió, Criteria en va adquirir un 3%. Enmig de tot això, la històrica Naturgy ha estat objecte d’una opa per part de Taqa, la companyia energètica de bandera d’Abu Dhabi. Aquesta opa pel 100% del capital té suport de Criteria -que ja n’era accionista- amb el que és possible que un cop finalitzi totes dues entitats, Taqa i Criteria, es reparteixin la participació.
Un clàssic dins la cartera de “la Caixa” sempre havia estat la immobiliària Colonial, amb orígens al Banc Hispano Colonial. Després de moltes entrades i sortides al llarg dels anys, ara Criteria ha invertit 622 milions d’euros en l’ampliació de capital de Colonial i arribarà a un 17% de participació. Potser l’operació que més ha sorprès en els darrers temps ha estat la inversió de 983 milions d’euros per comprar el 9,4% del capital d’ACS per part del vehicle inversor de la FB “la Caixa”, el que situa a l’entitat catalana com un dels principals accionistes de la constructora, només per darrere del seu president i fundador, Florentino Pérez, que n’atresora un 14%. Al podi de principals accionistes també figuren uns vells coneguts com els Albertos, que acumulen entre tots entre el 5,5% i el 9% del capital, segons la font consultada. Molt probablement, el sentit de l’operació ve marcat per la creació d’un nucli dur de confiança davant la difícil successió de Pérez quan ja no sigui.
L’operació que més ha sorprès en els darrers temps ha estat la inversió de 983 milions d’euros per comprar el 9,4% del capital d’ACS
En els darrers dies també s’han reportat contactes perquè Criteria faci una altra inversió patriòtica, en aquest cas per minimitzar o eliminar el poder hongarès (i de retruc, rus) a l’empresa Talgo, que es podria considerar estratègica i ara mateix està essent opada per Magyar Vago, un fabricant de trens d’aquell país de l’est d’Europa,
Però si Fainé guarda munició per a alguna operació, aquesta seria l’eventual compra d’Agbar, que sembla que després de la fusió entre les companyies franceses Veolia i Suez és candidata a ser venuda. La compra per part de la Fundació Bancària “la Caixa” o del hòlding Criteria es faria amb l’import que ha cobrat o està pendent de cobrar per la venda de les accions de Suez, uns 730 milions d’euros.