Núria Basi va treballar durant 20 anys al sector farmacèutic i just ara en fa 20 a la indústria tèxtil. És la tercera generació d'una empresa familiar que factura 70,5 milions d'euros i ha arribat a vendre 300.000 polos de Lacoste per any. La presidenta del Grup Basi és prudent, intervé quan ho té clar, sincera i sencera i creu que a la vida s'aprèn observant; una premissa que comparteix aquests dies amb l'audiència de la XXXIV Reunió del Cercle d'Economia a Sitges.
Què fa una biòloga que ha treballat en recerca en el món empresarial?
El 1998 vaig decidir entrar a formar part del negoci familiar, on ja havia treballat quan era jove, mentre estudiava. Un subdirector es jubilava al cap de dos anys i em van fer la proposta. La metodologia de treball de la recerca es pot aplicar al món empresarial i en tots els àmbits de la vida. De fet, jo a casa cuino com si estigués en un laboratori. És a dir, en un treball de recerca primer estudies quina és la situació del projecte/problema, després fas un treball de camp, tens uns resultats i els analitzes, n'extreus conclusions i mires cap a on aniràs. En el món empresarial tot aquest tipus d'accions i habilitats les apliques cada dia. Tenir una mentalitat científica, analítica i ordenada em permet carregar-me de raons a l'hora de prendre decisions. Jo aprecio molt tota la gent que ha fet un doctorat perquè ser que aquelles persones tenen una metodologia de treball útil per la vida.
Què va aprendre o desaprendre durant la seva etapa als Estats Units?
Vaig aprendre dues coses que m'han marcat molt: el significant de la propietat intel·lectual i industrial i el retorn social. Jo vaig arribar allà amb la cultura que tot era fotocopiable, gairebé em maten quan vaig dir que em copiaria un disquet amb un programa informàtic. I el tema del retorn social, allà tothom feia un retorn a la societat amb hores. És a dir, a banda de donar diners, tothom dedicava hores a la societat. Ho feia des del director general fins al porter. Això em va quedar molt gravat. Els èxits s'han de compartir i això vol dir ajudar amb el que tu saps fer.
"Tenir una mentalitat científica, analítica i ordenada em permet carregar-me de raons a l'hora de prendre decisions"
Què fa Núria Basi amb aquesta premissa?
Massa coses... Estic vinculada a moltes fundacions. Sempre dic que sí, ara bé, que no es cobri, sinó ja no hi vaig. Presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra, presidenta del Grup Set, per posar sobre la taula temes d'impacte social i donar visibilitat a les dones; a la Fundació Institut Guttmann, al patronat de la Fundació Pasqual Maragall; a la Pere Tarrés, a la Fundació Acollida i Esperança de Badalona, participo en el programa Escola i Empresa de FemCAT... Els ajudo amb el que puc, de vegades és donant la visió empresarial i d'altres donant la meva xarxa de contactes.
Núria Basi, la presidenta del Grup Basi | Àngel Bravo
La primera dona en moltes coses... en haver entrat a la junta de Foment del Treball, a Fira de Barcelona....
Això només té el mèrit de l'edat. Està el dia que toca on toca, no té més mèrit. Ser dona quota té això. Si aquesta entrevista l'haguéssim fet fa 30 anys, jo no volia sentir a parlar de les quotes, ara gràcies a la quota he estat a molts llocs. Ara bé, la quota s'ha d'aprofitar, el que no pots fer és menysprear la quota. Ha de servir perquè la pròxima vegada, no només entri una dona, sinó que sigui normal que n'entrin tres. Quota però amb mèrits. A Fira de Barcelona també vaig ser la primera i única dona del consell d'administració. Ara s'està discutint si n'hi haurà dues o tres. Estic contenta d'haver estat la punta de llança i obrir camí, per això ha de servir la quota.
"Els èxits s'han de compartir i això vol dir ajudar amb el que tu saps fer"
Un sistema de quotes incentiva la igualtat?
Jo crec que sí, encara que soni malament i la paraula no m'agradi. L'experiència m'ha donat la raó. Encara no ho hem igualat, a les dones se'ns exigeix més, hem de complir molts més requisits, però ja no som notícia per ser la primera. El 70% d'empreses catalanes encara no té cap dona en els seus òrgans de direcció. Progressem adequadament? Sí, però hi ha mesures que ens perjudiquen. El blindatge després de la baixa maternal; el sou... si una dona ocupa un lloc directiu i cobra més que el llindar que té la seguretat social, l'empresa no està obligada a pagar-li la diferència. Aquestes situacions fa que hi hagi empreses que no vulguin dones en edat de tenir fills en càrrecs directius. I perquè arribin moltes dones a dalt, és important que n'hi hagi moltes a baix i que puguin pujar. Hem de parlar de conciliació i de corresponsabilitat, anar a les promocions, canviar de feina.... Com que totes tenim organitzada la nostra logística i vida familiar, ens costa canviar de feina. És un dels handicaps que ens fa cobrar menys. Valorem més alguns intangibles com ara la flexibilitat que el sou i els homes és just al revés. I l'altre gran handicap que tenim és sortir de l'ambient de treball i anar als llocs. Necessitem visibilitat, hem d'estar a l'imaginari col·lectiu per quan algú necessiti una figura al consell d'administració d'una empresa; no n'hi ha prou en ser bones professionals.
Com es trenca el sostre de vidre?
Igualar les baixes de maternitat i paternitat; eliminar el blindatge, ja que amb un blindatge de 12 anys et fa molta por contractar. Tothom està d'acord que aquesta llei s'ha de canviar, som l'únic país que ho té. Des de FIDEM hem proposat eliminar el blindatge, deixar-lo el primer any i, a canvi, allargar la baixa maternal a sis mesos.
"Estic contenta d'haver estat la punta de llança i obrir camí, per això ha de servir la quota"
Què vol dir construir una empresa en clau de gènere?
La societat està formada per homes i dones per tant hem de prendre decisions conjuntament, és així de senzill. Estem preparades, només ens ho hem de creure. La diversitat enriqueix i no només de gènere, també cultural, de classe social... Qualsevol grup de treball com més multicultural sigui millor. No m'agraden els equips on tots són clons. Nosaltres quan vam començar a vendre a la Xina va ser un fracàs; no vam saber adequar segons quins models de roba de dona a la constitució de les dones xineses. Si haguéssim tingut alguna asiàtica al nostre equip, no ens hauria passat.
Com veu Basi Grup d'aquí a cinc anys?
Molt més gran, estem incorporant noves marques al grup. La nostra idea és créixer amb altres marques. Ens estan oferint moltes marques estrangeres perquè tothom valora el que hem fet amb Lacoste. Cada dia rebem mails per gestionar altres marques. El nostre business plan està en tres-quatre anys multiplicar per cinc el que estem fent.
"La política de comprar sempre amb descomptes és un fre perquè innovar té un cost"
Cap a on va la indústria tèxtil?
La indústria tèxtil està canviant molt, ja no fem col·leccions típiques, fem col·leccions càpsules, ja no hi ha dues temporades, es ven molt per e-commerce. Una altra característica és la política de comprar sempre amb descomptes que en el fons és un fre perquè innovar té un cost i ha de repercutir en el producte i si sempre hem d'estar venent amb descomptes al final no hi haurà ningú que inventi res. S'ha banalitzat el producte, hem de tornar a valorar la indústria tèxtil. De la mateixa manera que algun dia ens haurem de conscienciar d'usar/tirar de la moda. Un s'ha de parar a pensar com es poden vendre samarretes a tres euros.