Els revolucionaris esculls artificials creats a Barcelona per regenerar els mars

La barcelonina Ocean Ecostructures ha estat seleccionada per regenerar la vida marina a la infraestructura marítima construïda mai a Europa

Anna Lloveras, Ignasi Ferrer i Mireia de Mas, fundadors d'Ocean Ecostructures  | Cedida Anna Lloveras, Ignasi Ferrer i Mireia de Mas, fundadors d'Ocean Ecostructures | Cedida

"Transformem espais grisos en oasis blaus". Aquesta és la filosofia que hi ha darrere d'Ocean Ecostructures, un projecte nascut a Barcelona i que té per objectiu revertir el dany causat per les infraestructures humanes al mar, regenerant vida i biodiversitat a través de tecnologies innovadores i pioneres a escala mundial. Una iniciativa nascuda tot just el 2021, però que ja ha rebut reconeixements internacionals i ha estat seleccionada per regenerar la fauna marina de la major obra civil construïda a Europa.

Més info: Ferve, d’un taller a El Vendrell a fabricar carregadors de bateria per mig món

La idea és simple: replicar esculls naturals a les infraestructures de formigó i altres materials construïdes al mar. I el resultat és sorprenent: la biodiversitat es multiplica per sis. Sense anar més lluny, han recuperat el cavallet de mar al port de Palamós. Però la tecnologia que s'hi amaga és puntera i única.

La unió fa la força i la felicitat del mar

Ocean Ecostructures va néixer de la unió de tres persones amb perfils molt diversos: un biòleg marí, una oceanògrafa i una especialista en el món empresarial: Ignasi Ferrer, Mireia de Mas i Anna Lloveras. Tenien en comú la preocupació per la deriva dels mars i oceans, cada vegada més afectats per l'acció humana i amb 16.000 espècies amenaçades.

"Vam veure una degradació creixent: hem perdut el 50% de biodiversitat per l'augment de pressió humana sobre els mars. Però necessitem els mars en bona salut perquè és un dels actius més grans que tenim, font de recursos i felicitat", resumeix Ignasi Ferrer, actual CEO. Per això es van decidir a cercar una solució que permetés continuar amb l'ús del mar, però de manera sostenible.

Ferrer: "Transformem espais grisos en oasis blaus: invertim el procés d'humanització de l'espai natural"

D'aquesta manera van començar a col·laborar amb científics per trobar la millor solució per regenerar tots aquests ecosistemes destruïts i perduts. I l'ambició era i és màxima: "Tenim un propòsit molt concret; renaturalitzar 20.000 espais d'aquí a 2030. Això tindria un gran impacte en la regeneració de vida marítima".

Per Ferrer, aquest pas implica un "canvi de paradigma" que permetria convertir les infraestructures humanes, "que són destructores de la natura", en "aliades de l'oceà". "Transformem espais grisos en oasis blaus: invertim el procés d'humanització de l'espai natural", resumeix.

Com es regenera un ecosistema marí?

Sintèticament, Ocean Ecostructures ha aconseguit replicar el funcionament d'un escull natural i concentrar-ho en una estructura de dos metres per un metre que es pot col·locar sobre qualsevol estructura del mar i en qualsevol posició. Des de plantes petrolieres a parcs eòlics. És a dir, uns esculls artificials que regeneren la vida i renaturalitzen el seu voltant gràcies a generar més oxigen i millorar la qualitat de l'aigua, entre altres. Tot plegat amb una tecnologia i uns materials únics i que està en procés de patent. No hi ha alternatives similars.

Un cavallet de mar a Palamós

Marina Palamós van ser els primers a confiar-hi: "Al cap de poques setmanes, comences a veure que en aquella paret de ciment que tenia 9 o 10 espècies, comencen a aparèixer algues diferents i en pocs mesos es crea un ecosistema nou al voltant de la nostra caixa; entre el doble i sis vegades més d'espècies". El cavallet de mar que va aparèixer al port de Palamós és un dels seus emblemes: "Va ser extraordinari". Després es van anar estenent per la Costa Brava i la costa catalana: a Vilanova han recuperat el mero al port i a Barcelona, el peix ballesta.

Més info: Factorenergia, la catalana que va plantar cara a les grans elèctriques

La seva tecnologia i materials que fan servir converteix Ocean Ecostructures en una solució única i la que permet replicar un escull natural de la manera més eficient. "Ens dona una capacitat de regeneració extraordinària", destaca Ferrer.

L'illa artificial més gran del món

El gener de 2023 tenien tot just una vintena d'unitats a l'aigua. Ara més de 200 i estan en procés de fabricació i col·locació de 600 més. Han passat de quatre a vint treballadors i han estat destacats internacionalment, per exemple com una de les dotze empreses emergents de tot el món seleccionades en un programa del Nasdaq. Fins ara, la major part de la seva implantació ha estat a l'Estat espanyol, però ja estan col·laborant amb projectes internacionals.

El projecte més emblemàtic i que els ha fet aparèixer en titulars d'arreu del món és que han estat seleccionats per regenerar la vida marítima de la infraestructura marítima més gran d'Europa, una illa artificial que es construirà al Mar del Nord. Una infraestructura que concentrarà tot el cablejat i les connexions de l'àrea eòlica marina del mar del Nord i que ocuparà una superfície de sis hectàrees. L'empresa catalana instal·larà en una primera fase fins a 200 capses d'esculls artificials.

Combatre l'ecoblanqueig

Però el valor afegit d'Ocean Ecostructures va molt més enllà de la regeneració dels espais marítims. Sobre els esculls han creat tecnologia robòtica i drons submarins per monitoritzar-los i recopilar dades sobre la regeneració de la vida i calcular la biomassa que generen i el CO₂ que absorbeixen. Tot plegat gestionat amb intel·ligència artificial i tecnologia de dades que permeten fer prediccions, comparatives, etc. D'aquesta manera, els clients poden demostrar l'impacte positiu de la seva infraestructura i combatre l'ecoblanqueig amb dades reals. "És el que ens fa únic", recalca Ferrer.

Aquest és el projecte revolucionari nascut a Barcelona que espera transformar i recuperar la vida als mars i fer compatible el desenvolupament humà amb la biodiversitat marítima. Ignasi Ferrer acaba amb un últim missatge: "La preocupació i sensibilització per l'estat del mar és creixent, però estem lluny on hauríem d'estar".

Més informació
Integra, l’ànima social i sostenible dels boscos del Pirineu
Estabanell, d'indústria tèxtil al segle XIX a electrificar Catalunya
Avui et destaquem
El més llegit