• Empresa
  • Oda a la gestió público-privada

Oda a la gestió público-privada

El president executiu d’Agbar, Ángel Simon, reclama un regulador únic de l’aigua com existeix a Xile o Gran Bretanya

Ángel Simon durant la seva conferència al Cercle d'Economia
Ángel Simon durant la seva conferència al Cercle d'Economia
Barcelona
23 de Gener de 2018
Act. 24 de Gener de 2018

El president executiu d’Agbar i vicepresident executiu de Suez Water Europe, Ángel Simon, ha defensat amb fermesa i convicció la gestió público-privada de l’aigua: “Està provat: ho fem més bé, ho fem més barat, som més eficients”, ha afirmat.

En un acte al Cercle d’Economia, Simón ha afirmat que el de "Barcelona és un model de referència a tot el món" pel que fa a la gestió de l'aigua, i que per aquest motiu cada any “150 experts de tot el món visiten l’empresa per saber com es fan les coses aquí”. Tot i que en aquests moments "notem molt en falta aquesta cooperació pública per seguir sent els primers al món".

Simon ha demanat que es canviï el sistema de regulació que hi ha a Espanya, doncs al seu judici no és positiu que a l'Estat els ajuntaments tinguin aquesta capacitat. Segons ha explicat, cal un regulador de l’aigua com existeix a altres països del món, com ara Xile, Gran Bretanya o Cuba, on el grup Agbar o Suez són presents.

Aquí tenim 1.200 contractes amb ajuntaments i cada ajuntament és un regulador”, ha dit. Segons el directiu, aquest canvi cal implementar-lo per tal de poder aplicar la regulació d’aigües que vindrà de la Unió Europea: “Els ajuntaments de menys de 50.000 habitants seran incapaços de complir la normativa europea si no hi ha un regulador. Això permetrà que cada ajuntament no faci “el que vulgui, independentment de la ideologia del partit que governi”.

Simon també s'ha referit a la polèmica per la dificultat d'algunes famílies de pagar els subministraments bàsics de la llar: "Mai no hem tallat l'aigua perquè algú no hagi pogut pagar. Arribem a acords de manera individualitzada. Quan veiem que els impagaments pugen el 2011 fins a l'1%, comencem a actuar i comencem a subvencionar les famílies que estan en precarietat. Qui ho determina són uns tercers, com són Càrites o els serveis socials dels ajuntaments, i ens ho avalua Ivalua. Fins i tot l'alcaldessa Colau ha dit que tothom hauria de prendre nota d'Aigües de Barcelona de com resoldre aquest problema", ha expressat.

Sequera

Ha cridat també a aconseguir un "pacte global de l'aigua" que "permeti que les mesures que hem de prendre les prenguem no quan ja no hi ha més remei, sinó amb antelació". “Ara tenim unes reserves del 45%, si al març baixa, prendrem mesures per restringir el consum d’aigua. El canvi climàtic és una realitat i farà sequeres més severes: ens hem d’acostar al ciutadà i que entengui l’esforç que s’ha de fer”, ha explicat.

Segons el president executiu de l’empresa, “l’aigua ha de ser un tema d’Estat lluny d’ideologies: l’objectiu és abastir la conca mediterrània, perquè és on hi ha la majoria de la població i la pressió turística”, ha reblat,

Reptes a l’àrea metropolitana i les ciutats

Simon ha defensat també que és "inajornable posar en pràctica la reutilització de l'aigua", ja que ha afirmat que "és l'única cosa que ens pot fer passar el proper període de sequera que ineludiblement arribarà". Simon ha remarcat la necessitat que es planifiqui "a vista" i ha negat que les dessaladores siguin més barates que la reutilització de l'aigua, com des del públic se li havia assenyalat.

Ha assegurat que la reforma del sistema de l'aigua "ha de ser integral" i ha indicat que les actuals depuradores estan "obsoletes i antiquades". Simon ha considerat també que l'Àrea Metropolitana de Barcelona "es queda curta en les seves competències", perquè segons el seu parer "els actuals termes municipals són petits i estrets i el problema de l'aigua és un problema d'escala metropolitana". Ha assenyalat, així mateix: "És clar que el PIB, les idees, el moviment, l'emprenedoria, estan a les ciutats. I la ciutat no és el terme municipal, és l'àrea metropolitana".

ATLL

Simon ha afirmat que la seva empresa compta amb el "fonament jurídic necessari i essencial per guanyar" en el litigi que l'enfronta a Acciona per l'adjudicació de l'empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Ha recordat que el TSJC ja va anul·lar el concurs de privatització d'ATLL per part de la Generalitat, que va acabar amb la concessió a Acciona, i s'ha mostrat confiat que ara el Tribunal Suprem resoldrà igualment a favor d'Agbar. En aquest sentit, el president d'Agbar ha afirmat que "es podria haver evitat" el darrer increment del 11,8% de la tarifa de l'aigua en alta subministrada per l'ATLL a les subministradores de l'àrea de Barcelona. "La guerra de l'aigua no és tal, sinó que és una guerra de contractació. Tot el plec d'adjudicació ha estat mal fet i això és el que hem impugnat i guanyarem", ha sentenciat.

Dins d'aquest plec, Simon ha assegurat que el tipus d'interès per a la concessionària "està fora de mercat". L'executiu ha apuntat que la concessió d'ATLL reconeixia un 15% de tipus d'interès, mentre que Agbar té reconegut per tarifa un tipus d'interès de poc més d'un 1%. "Tenim la desgràcia de passar un rebut a tots els ciutadans. El rebut mig a l'àrea metropolitana és de 45 euros cada dos mesos, dels que el 33% és per Aigües de Barcelona i la resta va a altres mans. Som un gran recaptador d'impostos", ha lamentat. Concretament, ha apuntat que pràcticament un 11% del que cobra Agbar als clients es destina a ATLL. Finalment, el president de la companyia ha detallat que s'espera que la sentència sobre ATLL està fixada per al proper 31 de gener, tot i que després "no sé sap quan es pot fer pública".