Els darrers esdeveniments climàtics han fet despertar la consciència del perill real que patim com a planeta a conseqüència del canvi climàtic i altres derivades de l'acció humana com la manca de sostenibilitat en l'aprofitament dels recursos naturals. Consciència especialment desperta en les noves generacions, entre els ara adolescents, que creixen amb aquests valors integrats en el seu pensament i model de societat.
Fruit d'aquestes circumstàncies l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a la que no poques vegades hem qüestionat el seu paper i incidència real en la governabilitat mundial, va posar en marxa la que segurament ha estat la seva iniciativa més global i amb afectació real al conjunt del planeta, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Són 17 objectius globals i 169 metes lligades a aquests objectius que incideixen en tots els àmbits del planeta, no ja només des d'un punt de vista de sostenibilitat mediambiental, sinó de governança global, introduint nous criteris en els tradicionals cànons de governança, que permeten actualitzar i globalitzar aquesta, alhora que proporcionar una única agenda a tots els governs del món.
Ja fa un temps que el terme governança transcendeix el fet estrictament públic amb què se l'havia associat tradicionalment, per envair l'espai privat, governança és cada vegada més sinònim de gestió, de management, referida al model en com un govern, associació o empresa es gestiona internament i en relació amb els seus treballadors i amb els ciutadans. Amb terrenys comuns entre públic i privat, com la gestió de dades, la filosofia de l'aprofitament del coneixement dels ciutadans i treballadors o intel·ligència col·lectiva o els mateixos ODS.
Perquè els Objectius de Desenvolupament Sostenible aplicats a l'empresa? Quina relació hi ha? Doncs moral, d'obligació derivada i de benefici propi, tot alhora.
Moral perquè el planeta és de tots, és responsabilitat de tots els éssers humans i de les estructures i organitzacions que hem creat, entre elles també lògicament les empreses, responsables també de la creació del problema i de la seva solució.
Seran també una obligació per a les empreses des de diversos punts de vista, en primer terme les que vulguin tenir tractes amb l'Administració pública, actor clau en l'estratègia de bona part d'elles, es veuran cada vegada més obligades a causa de les clàusules de contractació o de col·laboració que exigiran les Administracions públiques, al seu torn obligades per les adaptacions legals que aniran sorgint. Però també hi haurà un increment en les exigències de sostenibilitat per part d'altres empreses amb les quals estiguem en tracte, proveïdors o directament per part dels clients.
"Hi haurà un increment en les exigències de sostenibilitat per part d'altres empreses amb les quals estiguem en tracte, proveïdors o directament per part dels clients"
I finalment per benefici propi, per la millora de reputació, imatge i marca que directament reportarà a l'empresa el compliment dels ODS. El compliment o no dels Objectius de Desenvolupament Sostenible passa a ser un element de competitivitat directa amb la competència; ni a escala legal, ni moral, ni d'imatge i marca és el mateix una empresa que compleix amb els criteris de sostenibilitat i governança dels ODS, que aquella que no ho fa. Evidentment no afecten tots els ODS a totes les empreses, sinó que cal una anàlisi previ i compliment d'aquells que afecten i tractem. Un altre benefici directe, i oportunitat si se sap aprofitar, del potencial dels ODS, és que suposen una actualització i fins i tot revolució de les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC).
Així doncs un nou element ha entrat en l'estratègia, gestió i objectius de les empreses, i no es pot ignorar, s'ha d'afrontar, els Objectius de Desenvolupament Sostenible.