"Però això és una feina?". Els turistes digitals, membres de generacions anteriors a l'entrada al dia a dia de les tecnologies com a entorns comunicatius i de socialització, sovint no arriben a entendre les noves possibilitats que els entorns 2.0 – no diguem els 3.0 – ofereixen ja no només en l'apartat relacional, sinó en l'activitat econòmica. La creació de contingutsdigitals, una de les indústries amb el creixement més meteòric del món – la seva facturació segueix la tendència de doblar-se cada dos anys – estan encara fora de l'univers de sentit de boomers i genx, els grups imaginaris aspirants a categories sociològiques dels nascuts abans de 1985.
La reticència dels més grans a apropar-se a la indústria del contingut és un dels diversos temes tractats al compte de TikTok de Berta Aroca, una de les creadores en català més exitoses de les xarxes socials. Aroca, encarregada també de l'espai a la plataforma d'adolescents.cat, és una de les participants al debat entre creadors de continguts celebrat a la jornada d'inauguració de la Setmana del Talent. L'esdeveniment, organitzat pel Clúster Audiovisual de Catalunya, aplega representants de tots els àmbits del contingut digital – i potencials creadors i inversors – per divulgar sobre el sector i enfortir-lo amb nous acords i col·laboracions. La tiktoker hi comparteix una taula titulada Creadors de Plataforma: Reptes, perills i oportunitats; moderada per AlbertLloreta amb Pol Mallafré, editor de vídeo més conegut a les xarxes com a Mockudrames; i PaulaCarreras, periodista i una de les quatre integrants del podcast Gent de Merda, ara part de la graella de Radio Primavera Sound.
Mallafré: "Les plataformes s'estan fent molt riques a costa dels nostres continguts – de bon rotllo, però paga"
"Al món hi ha uns 50 milions de creadors, dels quals només 2 milions estan professionalitzats", apunta Lloreta. Les dades apunten a un mercat expansiu però inestable, encara sense el múscul per sostenir les necessitats materials de la immensa majoria dels seus productors. La – proverbial – relació entre treballador i empresa, a més, és líquida com a mínim. Com apunta el moderador, prop del 80% dels creadors de contingut obtenen la majoria dels seus ingressos de marques i patrocinis. Hi ha, però, un capital que extreu el treball dels creadors. "Les plataformes s'estan fent molt riques a costa dels nostres continguts", afirma Mallafré, que opina que haurien de ser els entorns mateixos – Twitch o TikTok – qui oferissin el sustent dels productors de la seva proposta de valor. "De bon rollo, però paga", etziba el creador.
"Només paga Youtube, i poc", afirma Aroca, que considera "vergonyosa" la situació dels creadors a la xarxa on ella opera, TikTok. Carreras, per la seva banda, experimenta actualment una relació diferent. La inclusió de Gent de Merda a RPS li ofereix uns ingressos – no el total, per la qual cosa no es considera professionalitzada – i la dependència de les marques és menor. Abans, però, el manteniment del podcast va arribar a trontollar per la necessitat de finançament de partners del sector privat. "Vam enviar mails molt ridículs a marques catalanes per veure si hi volien posar diners" fins arribar al patrocini de la Fundació Puntcat, que Carreras considera essencial per la supervivència del programa. "És una llàstima que els creadors hagin de buscar-se la vida", lamenta Mallafré.
Segons Lloreta, aquesta dificultat de trobar ingressos estables – i encara més de sistematitzar-los – és símptoma d'un mercat "encara en construcció". No hi ha encara, com afirma el moderador de la taula, un sistema de marques "que vulguin posar diners" en la creació de continguts. El problema, a més, és global. "L'absència de patrocinis és un problema estructural" que s'aplica als creadors de tots els territoris i llengües, especialment els que encara operen en comunitats més reduïdes. "Estem remant i encara no sabem cap a on", afegeix Mallafré, que considera que "encara s'estan establint les normes" de la indústria.
L'atenció és material
Les relacions entre el treballador i l'empresa en la indústria de la creació de continguts són complicades de tipificar – i, així, difícils de regular – tot i que el seu caràcter laboral està més que constatat. Carreras, periodista de professió, assenyala com el perfil i el volum de les tasques que prepara per al podcast no han estat, sovint, diferents del seu dia a dia al lloc de treball formal. "Hi ha una preparació, documentació, idees, obligacions" – una feina periodística completa. Una experiència similar a la d'Aroca, que gestiona l'espai de TikTok d'Adolescents, amb rutines creatives similars a la del seu compte personal.
Els límits laborals d'una feina amb horaris i relacions tan difuses com la creació de continguts es fan, així, difícils d'establir. Aroca, en aquest sentit, reconeix una "relació tòxica amb la dedicació" als continguts. "Com que vius a les xarxes hi estàs pendent constantment, i acabes per no diferenciar el temps d'oci del de feina". Mallafré observa una tendència similar a la seva feina, relacionada, afirma, amb què "no té la sensació de fer quelcom tan sacrificat". L'editor assegura no haver-se adonat de la dedicació que exigeix la creació de continguts fins que no es va plantejar fer vacances.
Carreras: "No sé si sindicar-nos és la millor opció, però és una bona opció. Quan hi ha xarxa es poden multiplicar els efectes"
La hiperpresència als entorns en xarxa on operen els continguts esdevé, així, més una necessitat del propi ofici que una autoimposició dels creadors. "Són les plataformes les que pateixen una addicció, no els professionals", assegura Lloreta, tot considerant l'atenció com la primera moneda de canvi de la indústria. Una atenció, a més, amb efectes econòmics clars, en tant que una parada en la producció de continguts continuada pot expulsar un creador dels algorismes de la seva plataforma, i tenir un efecte negatiu important sobre la seva visibilitat – i, això, en un món on els diners els posen els anunciants, significa una davallada d'ingressos. A més de la dedicació al contingut, com avisa Aroca, el creador està obligat a una absoluta contemporaneïtat, en tant que conservar la visibilitat vol dir conéixer i navegar les últimes tendències globals, que canvien al dia – si no diverses vegades en una jornada.
El reclam dels creadors va, doncs, en el sentit de l'estabilitat – la necessitat, hi torna Mallafré amb l'assentiment dels seus contertulians, d'un retorn per part de les plataformes. "Els creadors estem portant constant tràfic a les xarxes", exhorta. La mida de Twitch, depenent d'Amazon, o Youtube, propietat de Google, fa difícil, però, ja no només sostenir un conflicte laboral sinó proposar unes normes noves. A més, l'absència de contractes laborals com a tal entre creador i plataforma dificulta, com apunta Lloreta, l'organització dels treballadors. "Hi ha lògiques i dinàmiques que fan difícil la independència de les plataformes", afirma. Aquestes lògiques són les que, a més, limiten les possibilitats d'una acció col·lectiva tradicional en els entorns de continguts digitals. L'organització, però, no pot fer mal, com raona Carreras. "No sé si sindicar-nos és la millor opció, però és una bona opció. Quan hi ha xarxa es poden multiplicar els efectes".
Salvar el català
"Que el castellà et faci arribar a més gent és una fal·làcia", afirma Aroca. El desenvolupament de la creació de continguts en català és, en contra d'un discurs intuïtiu però fallit, més operatiu que passar al castellà a l'hora d'establir comunitats estables – i, per tant, ingressos estables. "El català és un hack", afirma Lloreta, que no veu un problema, de fet, ni entre els creadors ni en el públic, sinó en la manca d'interès comercial per part de l'ecosistema empresarial del país. El problema s'intensifica, a més, quan a la situació de diglòssia que pateix la llengua envers el castellà se suma la competició global d'altres "llengües mitjanes". "Mai ha estat més fàcil distribuir un producte fora del seu territori", afegeix el moderador, tot posant l'exemple del creixement de la producció de cinema i sèries sud-coreanes extremadament exitoses.
Aroca: "Que el castellà et faci arribar a més gent és una fal·làcia"
Els avantatges competitius que proposa la creació de continguts en català són, doncs, l'organicitat i l'estat embrionari del mercat. Mentre que el castellà "ja té coberts tots els nínxols", afirma Aroca, els gaps de la indústria catalana permeten construir comunitats amb més facilitat que si es passa al castellà. A més, la naturalitat del discurs, quelcom especialment rellevant per a molts creadors, es coarta si es renuncia a la llengua. "Si parlem en català entre nosaltres, seria raríssim fer el podcast en castellà", raona Carreras, que considera l'elecció del català una amb "component polític". "Sense una idea de país ni se'ns hauria passat pel cap fer el podcast", afegeix.
La creadora de Gent de Merda, en aquest sentit, considera que, si bé no és "responsabilitat dels creadors salvar el català", la seva tasca és necessària. El fet que la creació de continguts digitals sigui un factor clau per a l'expansió de la llengua en les noves xarxes, com coincideixen els ponents, fa que les administracions públiques del país, en especial la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, sí que tinguin certa responsabilitat cap a l'ecosistema – una responsabilitat que, com afirma Mallafré, no estan complint. "Per part de la Corpo no tinc gens de fe en el futur", lamenta, tot argumentant que, tot i que els mitjans públics del país saben que tenen un problema en l'accés a aquest tipus de mercats i als públics que mouen, són incapaços de trobar-hi una solució satisfactòria.
Sovint, com afirmen els components de la taula rodona, la sortida per part dels mitjans tradicionals del país ha estat fitxar el talent digital directament – quelcom que els assimila a les rutines tradicionals i, de vegades, limita la seva presència en altres plataformes. El camí, però, passa més per assegurar la supervivència de la indústria fora dels mitjans que per atreure-hi els seus elements. "Cal una línia de subvencions als continguts en català, que amb el mínim intervencionisme possible les institucions hi aportin recursos", afirma Carrerass, que, de fet, considera important demostrar que "hi ha vida" fora dels entorns mediàtics tradicionals. Lloreta, coincidint amb l'apreciació, demana un canvi de rumb del sistema mediàtic públic. "La Corpo ha d'entendre – conclou – que és més efectiu invertir recursos en els entorns digitals que emportar-se el talent".