Aviat farà segle i mig que es va encetar la fabricació de vehicles que es poden moure per si sols: motors de combustió, elèctrics, de gas o fins i tot de vapor, han estat els mecanismes que han permès evolucionar el món del transport de persones, un cop superada la tracció animal.
De fabricants n’hi ha hagut molts al llarg d’aquest temps, però en un sector que requereix grans inversions de capital, les fusions entre ells han estat sempre un procés normal, accelerat des de la crisi financera del 2008. De les desenes de marques que poden veure pels carrers i carreteres d’arreu del món, la majoria estan fabricades per un petit grup de productors que es podrien comptar poc més que amb els dits de les mans.
No fa gaire, el gener del 2021, es va dur a terme una gran fusió entre dos fabricants molt coneguts, com eren la Fiat de la família Agnelli i el grup semipúblic francès PSA, que englobava les marques Peugeot i Citroën. La nova companyia resultant va ser batejada com a Stellantis. El màxim accionista (amb un 14%) del nou conglomerat és qui ja ho era de Fiat, els Agnelli, propietaris també des de fa molts anys del club de futbol Juventus, de la ciutat de Torí. Els segueixen la família Peugeot (7%) i l’Estat francès (6%). El president del consell d’administració és el novaiorquès John Jacob Philip Elkann, descendent de la família Agnelli.
El gener del 2021 es va dur a terme una gran fusió entre Fiat i el grup semipúblic francès PSA
Cal dir que els Peugeot també tenen fortes vinculacions amb el futbol, perquè van ser fundadors i propietaris fins al 2015 del FC Sochaux. Altres marques -a banda de les esmentades- que han quedat sota el paraigua de Stellantis són Abarth, Alfa Romeo, Chrysler, Dodge, DS (un spin-off de Citroën semblant al que va fer Seat amb Cupra, i que rendeix homenatge a un cotxe mític, aquí conegut com a Tauró), Jeep, Lancia, Maserati i Opel, entre d’altres. Amb un ventall tan ampli, no és estrany que aquesta firma acabada de néixer ja s’hagi situat al top 3 mundial per vendes.
Un altre dels grans grups que es cruspeixen una bona part del pastís del mercat automobilístic és l’alemany Volkswagen. L’any passat va ser el número u del món per ingressos, amb prop de 300.000 milions de dòlars. A banda de la marca que dona nom al hòlding, també són els propietaris d’Audi, Seat, Cupra, Bentley, Lamborghini, Porsche i Škoda, entre d’altres. També tenen al seu catàleg les motocicletes Ducati. El capital de la societat, que cotitza a borsa, està extremadament atomitzat: el màxim accionista, que és una firma anomenada Porsche Automobil Holding, amb poc més de l’1%, lleugerament per sobre del fons sobirà del Qatar.
L’any passat, Volkswagen va ser el número u del món per ingressos, amb prop de 300.000 milions de dòlars
A la part alta de la piràmide mundial de vendes no hi pot faltar un productor japonès, com és el cas de Toyota, que fa molts anys que es passeja pel cim. La firma fundada el 1937 per Kiichiro Toyoda es va especialitzar molt aviat en els motors híbrids (combustió més bateries elèctriques), el que li ha fet guanyar grans quotes de mercat en aquest segment. Després del pioner Prius, el vehicle més reeixit que han fabricat amb motor híbrid ha estat el CH-R, probablement el millor de la seva gamma dels que circulen per les carreteres catalanes. El 2022, darrer exercici tancat, va ser el segon fabricant del món, amb unes vendes d'entorn els 280.000 milions de dòlars, no gaire lluny del líder. Les seves marques són la mateixa Toyota, però també l’ensenya de gamma alta Lexus i Daihatsu. A més, són accionistes de pes a fabricants com Subaru, Mazda, Suzuki i Yamaha.
Un altre dels gegants del sector és la firma alemanya Mercedes-Benz (fins al 2021, anomenada Daimler AG), hereva d’un dels pioners de l’automoció. En aquest cas, exploten només una marca, a més de l’atípica línia de luxe anomenada Maybach, que mai els ha donat gaires èxits. El principal accionista és el grup xinès BAIC, que posseeix un 10% del capital, per sobre d’un altre grup xinès, Li Shufu, i del fons sobirà de Kuwait, que forma part del nucli dur des del 1974.
El primer fabricant americà que trobem al rànquing és la veterana Ford, amb uns orígens prou antics i coneguts perquè la història de Henry Ford ha estat mil cops explicada als manuals d’economia i empresa. A diferència d’altres grups, per a vehicles de gamma convencional només fan servir la marca Ford, atès que l’altre que posseeixen, Lincoln, està enfocada al mercat de luxe. La cultura popular ianqui va construir en temps pretèrits una interpretació per a la denominació de la marca: Fix Or Repair Daily.
La Bayerische Motoren Werke AG ven les marques BMW, Mini i Rolls-Royce
Les següents en la llista dels grans venedors són l’alemanya BMW i la japonesa Honda, dos clàssics del sector. La Bayerische Motoren Werke AG (Fàbrica de Motors Bavaresa), ven les marques BMW, Mini i Rolls-Royce, mentre que Honda té també Acura. Mentre que el fabricant japonès té una propietat molt difusa, l’alemanya pertany a una família, els Quantd, que són titulars d’un 45% del capital, la participació majoritària amb diferència.
No es pot fer un repàs dels fabricants de més pes del món sense parlar de la General Motors, la gran empresa automobilística dels Estats Units. El seu ventall de marques és dels més sonors: Chevrolet, Buick, GMC i Cadillac, totes ben incardinades en la cultura del país. La companyia liderada per Mary Barra cotitza a borsa i té com a màxims accionistes a tot un seguit de fons d’inversió amb participacions força reduïdes cadascun d’ells.
Les següents firmes al rànquing de vendes són totes majoritàriament: Saic (xinesa i propietària de la històrica marca anglesa MG), Hyundai (coreans i propietaris de la marca homònima i de Kia), Nissan (japonesos, titulars de Nissan, Datsun i de la marca de luxe Infiniti) i Tata (índia, amb les marques Tata Motors, Land-Rover i Jaguar).
En resum, analitzant un grup molt reduït de fabricants, onze, hem pogut abastar la immensa majoria de marques que coneixem i que ens podem creuar pel carrer, símptoma que la indústria de l’automoció és una de les més concentrades que existeixen, dintre dels productes de consum massiu.