12
de Gener
de
2016
"Hem viscut la mala fama bancària amb una gran indignació per la injustícia de la mala reputació generalitzada". Josep Oliu, president del Banc Sabadell, ha defensat aquest dilluns al vespre que "la mala reputació cap als banquers ha estat una generalització burda on s'han emparat els polítics per llançar les culpes". Ho ha fet en una distesa xerrada al Cercle d'Economia, on ha assegurat que en la recessió "la responsabilitat és de tothom". Per Oliu, "la crisi a Espanya no va arribar perquè els banquers fossin mala gent".
De fet, el màxim dirigent del Banc Sabadell ha defensat que "la honradesa i la honestedat personal han estat i són la base de l'entitat". Oliu ha assegurat que, "com en tots els negocis, al negoci banquer també hi ha lladres i empleats infidels"; i alhora ha assegurat que "la banca ha pagat per molts costos que no li corresponien. Que jo sàpiga no s'ha rescatat cap banc, només Bankia. El que s'ha rescatat són els depositants dels que s'havien finançat amb un dèficit de capital".
Els aprenentatges de la crisi
Sigui com sigui, Oliu té clar que "la crisi financera ens ha ensenyat moltes coses, com la necessitat d'una major solvència. Pensàvem que amb un 5% de capital en teníem de sobres i s'ha demostrat que no era així". En qualsevol cas, ha reconegut que "els bancs hem de fer el possible per fer un exercici de transparència i ser clars en els abusos que s'han comès".
El president del Sabadell ha recordat que "les crisis sempre hi seran, però la quantitat de provisions que s'han dotat al sistema financer i el capital han passat de ràtios més baixes a gairebé el doble". Per tant, assegura, "la solvència i la capacitat per fer front a shocks econòmics és el doble en el sistema europeu de la que tenia fa set anys". Una reforma que, apunta, s'ha fet "a costa de l'accionista. Han pagat de la seva butxaca les pèrdues del banc i la seva recapitalització, i a vegades fins i tot les pèrdues del banc veí".
Els tipus d'interès seguiran baixos
En l'anàlisi econòmica del moment, Josep Oliu s'ha referit a la política expansiva que s'ha acabat generalitzant entre els principals bancs centrals. "El quantitative easing és una política monetària de circumstàncies extraordinàries. La van encetar els Estats Units, i els ha funcionat". Pel president del Sabadell, "a Europa ha arribat tard", i ha alertat que "si les economies on s'aplica són rígides i sense expectatives de generació de riquesa al sector privat, els empresaris no demanaran diners per molt barat que sigui".
De cara al recent estrenat 2016, Oliu no veu "dinamisme suficient perquè pugin els tipus d'interès a curt termini". En un moment on tant el preu del diner com el de l'energia i les matèries primeres és molt baix, el president del Sabadell insta a reflexionar: "sembla que de moment va bé per Espanya, però això sempre produeix guanyadors i perdedors. I dels tipus baixos els perdedors som els bancs".
Tancant l'apunt de l'actualitat, Oliu no ha volgut aprofundir en la seva posició sobre els moviments polítics de Catalunya; i ha tornat a repetir que només el preocupen l'estabilitat institucional i la seguretat jurídica.
La bicicleta de Josep Oliu
Aprofitant que jugava a casa, en un Cercle d'Economia del qual és directiu i amb la sala plena a vessar, Oliu ha aprofitat per repassar les claus de la transformació de Banc Sabadell. El que era un banc local ja és avui una multinacional amb presència als Estats Units i el Regne Unit, i ja factura una quarta part del negoci fora d'Espanya. "En una bicicleta si no pedales al final s'atura i caus. A la banca passa el mateix, i per això no hem parat mai", ha resumit metafòricament.
Oliu ha evidenciat que "si ens haguéssim aturat hauríem desaparegut o acabat a mans d'un competidor més gran. Una empresa que pensa que ha arribat al seu zenit acaba morta". Amb aquesta filosofia per bandera, Oliu ha recordat els anys on el repte era ser presents a Espanya. "Un repte era tenir una oficina a cada capital de província. Era una necessitat, però també una dificultat econòmica. Per tant, sempre hem pensat a ser a un mercat que tingués un sentit suficient alhora que tenir un volum per ser competitiu a l'àmbit espanyol".
Com que amb el creixement orgànic no n'hi havia prou, el Sabadell ha optat per l'adquisició d'una quinzena d'entitats, començant per la del Banco de Asturias, que va requerir tres anys de feina. De les següents, "cadascuna ha estat més senzilla que l'anterior, perquè vas aprenent dels errors", ha assegurat.
De fet, el màxim dirigent del Banc Sabadell ha defensat que "la honradesa i la honestedat personal han estat i són la base de l'entitat". Oliu ha assegurat que, "com en tots els negocis, al negoci banquer també hi ha lladres i empleats infidels"; i alhora ha assegurat que "la banca ha pagat per molts costos que no li corresponien. Que jo sàpiga no s'ha rescatat cap banc, només Bankia. El que s'ha rescatat són els depositants dels que s'havien finançat amb un dèficit de capital".
Els aprenentatges de la crisi
Sigui com sigui, Oliu té clar que "la crisi financera ens ha ensenyat moltes coses, com la necessitat d'una major solvència. Pensàvem que amb un 5% de capital en teníem de sobres i s'ha demostrat que no era així". En qualsevol cas, ha reconegut que "els bancs hem de fer el possible per fer un exercici de transparència i ser clars en els abusos que s'han comès".
El president del Sabadell ha recordat que "les crisis sempre hi seran, però la quantitat de provisions que s'han dotat al sistema financer i el capital han passat de ràtios més baixes a gairebé el doble". Per tant, assegura, "la solvència i la capacitat per fer front a shocks econòmics és el doble en el sistema europeu de la que tenia fa set anys". Una reforma que, apunta, s'ha fet "a costa de l'accionista. Han pagat de la seva butxaca les pèrdues del banc i la seva recapitalització, i a vegades fins i tot les pèrdues del banc veí".
Els tipus d'interès seguiran baixos
En l'anàlisi econòmica del moment, Josep Oliu s'ha referit a la política expansiva que s'ha acabat generalitzant entre els principals bancs centrals. "El quantitative easing és una política monetària de circumstàncies extraordinàries. La van encetar els Estats Units, i els ha funcionat". Pel president del Sabadell, "a Europa ha arribat tard", i ha alertat que "si les economies on s'aplica són rígides i sense expectatives de generació de riquesa al sector privat, els empresaris no demanaran diners per molt barat que sigui".
De cara al recent estrenat 2016, Oliu no veu "dinamisme suficient perquè pugin els tipus d'interès a curt termini". En un moment on tant el preu del diner com el de l'energia i les matèries primeres és molt baix, el president del Sabadell insta a reflexionar: "sembla que de moment va bé per Espanya, però això sempre produeix guanyadors i perdedors. I dels tipus baixos els perdedors som els bancs".
Tancant l'apunt de l'actualitat, Oliu no ha volgut aprofundir en la seva posició sobre els moviments polítics de Catalunya; i ha tornat a repetir que només el preocupen l'estabilitat institucional i la seguretat jurídica.
La bicicleta de Josep Oliu
Aprofitant que jugava a casa, en un Cercle d'Economia del qual és directiu i amb la sala plena a vessar, Oliu ha aprofitat per repassar les claus de la transformació de Banc Sabadell. El que era un banc local ja és avui una multinacional amb presència als Estats Units i el Regne Unit, i ja factura una quarta part del negoci fora d'Espanya. "En una bicicleta si no pedales al final s'atura i caus. A la banca passa el mateix, i per això no hem parat mai", ha resumit metafòricament.
 |
| L'auditori del Cercle d'Economia s'ha omplert per escoltar el president del Banc Sabadell. Cedida |
Oliu ha evidenciat que "si ens haguéssim aturat hauríem desaparegut o acabat a mans d'un competidor més gran. Una empresa que pensa que ha arribat al seu zenit acaba morta". Amb aquesta filosofia per bandera, Oliu ha recordat els anys on el repte era ser presents a Espanya. "Un repte era tenir una oficina a cada capital de província. Era una necessitat, però també una dificultat econòmica. Per tant, sempre hem pensat a ser a un mercat que tingués un sentit suficient alhora que tenir un volum per ser competitiu a l'àmbit espanyol".
Com que amb el creixement orgànic no n'hi havia prou, el Sabadell ha optat per l'adquisició d'una quinzena d'entitats, començant per la del Banco de Asturias, que va requerir tres anys de feina. De les següents, "cadascuna ha estat més senzilla que l'anterior, perquè vas aprenent dels errors", ha assegurat.