BelénRomero publica un article en el número 454 de la revista Historia y Vida sota el títol El Císter, la orden “anticorrupción” de la Edad Media. L’orde monàstic del Cister és una resposta renovadora i innovadora amb el propòsit de retornar la puresa i posar fi a la degradació moral de l’església i des del seu origen. Els seus inicis cal cercar-los a la Borgonya francesa on RobertdeMolesme, l’any 1075, funda un monestir on s'aplega una comunitat que vol recuperar l’esperit de la Regla de Sant Benet (Ora et Labora). L’orde s’expandeix amb rapidesa i alhora de forma controlada per Europa a partir del monestir “mare” que del qual en depenien tota la resta. A partir del segle XI podem trobar els primers enclavaments cistercencs a la Península. A hores d’ara, a Catalunya podem trobar-ne fins a 28, entre monestirs i priorats, dels quals en destaquen Poblet, Santes Creus i Santa Maria de Vallbona que conformen la coneguda Ruta del Cister.
Dels tres, el darrer, situat a la població de Vallbona de les Monges -població de la comarca d’Urgell lligada al paisatge de la Baixa Segarra-, que com el seu nom indica, està format per una comunitat monacal femenina. Les primeres notícies es remunten a l’any 1157 amb l’assentament de comunitats mixtes d’ermitans. Al cap de poc temps els homes marxen al Montsant i la comunitat exclusivament femenina s’incorpora a l’orde del Cister sota la batuta de la seva primera abadessa vinguda de Navarra. Santa Maria de Vallbona esdevé, a partir del segle XII, una escola monacal per a noies de la noblesa que rebien formació en gramàtica, cal·ligrafia, música, teixit i brodat. Vist amb ulls d’avui pot semblar poca cosa, però en aquell moment era molt avançat el que passava portes endins.
A hores d’ara, a Catalunya podem trobar fins a 28 enclavaments cistercencs, entre monestirs i priorats
Si fa més de 850 anys s’instal·la el Cister a Vallbona, l’any 1974 hi aterren un grup de persones amb el pare escolapi Josep M. Segura al capdavant, perseguint la creació d’una comunitat de vida i treball amb persones amb discapacitat intel·lectual per donar-los una oportunitat laboral coherent amb els valors del territori. Acabava de néixer l’embrió i comença l’aventura de la cooperativa L'Olivera.
Cal dir que, tot i la singularitat, no era del tot estrany que els religiosos s’impliquessin en les seves comunitats anant més enllà de l’aspecte espiritual, cercant també el benestar material dels seus feligresos des del punt de vista laboral, seguint la doctrina social de l’Església catòlica. Sense anar gaire lluny, a escassos quilòmetres, a l’Espluga Calva (les Garrigues), el pare JoanTort es fa càrrec de la parròquia del poble a partir del 1968 i just dos anys després impulsa i lidera la cooperativa tèxtil John-Fil per frenar l’èxode rural, donar alternatives econòmiques més enllà de l’agricultura i promoure sortides laborals per les dones del poble.
Així, L’Olivera és una cooperativa de treball associat i d’iniciativa social que desenvolupa la seva activitat cultivant vinyes i oliveres, i elabora vins i olis ecològics incorporant en tots els processos -tant al camp com a la bodega- persones amb dificultats especials. Tots aquests ingredients fan que el projecte i experiència de L’Olivera hagi esdevingut un dels més rellevants del que a Europa es coneix com a socialfarming, una pràctica agrícola que utilitza els recursos agrícoles per proporcionar serveis d’atenció social, educativa i laboral als grups vulnerables de la població.
Els vins, caves i olis de la cooperativa són altament reconeguts per la seva qualitat, amb una gran quantitat de reconeixements i mencions que així ho acrediten i, molt especialment, per la valoració i veredicte dels seus clients i consumidors, una molt bona part dels quals d’àmbit internacional. Els productes fets a l’entorn rural de Vallbona tenen denominació d’origen Costes del Segre, pel que fa als vins, i les Garrigues, pels olis.
No ens podíem perdre el #congresdelcooperativisme@CooperativesCAT ! Avui, el @pmoragasb partipa en la ponència “Viure justament”, un debat interessant i necessari sobre com articular territoris a través del cooperativisme per fer front a les desigualtats pic.twitter.com/GPquMBjBl3
— L'Olivera (@olivera_coop) July 4, 2024
No obstant això, la història exitosa no acaba aquí. JoanClos, en la seva etapa d’alcalde, en una visita a l’Ajuntament de París coneix i tasta el Vi de París. Torna a la ciutat comtal amb la idea i la convicció que Barcelona ha de tenir també, com París i altres grans ciutats, el seu propi vi. És així com a partir l’any 2001 s’inicia la recuperació d’unes vinyes abandonades a Can Calopa de Dalt, masia centenària a la serra litoral de Collserola, dins del terme municipal la ciutat de Barcelona. L’any 2010 l’ajuntament en cedeix la gestió, el conreu de les vinyes i l’elaboració de l’únic Vi de Barcelona a L’Olivera en un context agrosocial que alhora genera oportunitats per a joves amb necessitats especials de l’entorn metropolità.
Els vins, caves i olis de la cooperativa són altament reconeguts per la seva qualitat, amb una gran quantitat de reconeixements i mencions que així ho acrediten
Així doncs, actualment el projecte es desenvolupa en dos paisatges: el rural a la Catalunya interior, a Vallbona de les Monges, basat en l’austeritat del secà, i el periurbà, a la barcelonina serra de Collserola. Dues experiències aparentment oposades que, amb tot, es complementen i comparteixen la seva aposta per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.
De tot això ara en fa 50 anys i l’Olivera està de celebració, lluny encara dels més de 850 anys del monestir de Santa Maria de Vallbona, però temps al temps, perquè els projectes amb ànima, perseverança i vocació de llegat solen perdurar. No hi ha res millor per celebrar mig segle que elaborar un vi -què és allò que l’Olivera sap fer extraordinàriament bé- amb un cupatge de macabeus diversos que, com expliquen des dels seus inicis, resumeix a la perfecció la trajectòria de l’entitat, el gran vi del cinquantenari. Com que el temps és relatiu, recordem que els estudis arqueològics ens donen evidències que les primeres i més antigues produccions de vi daten de l’edat del bronze (entre 6000 i 5000 anys aC). Així que, pel bé de tots plegats, llarga vida a les vinyes de Vallbona, Can Calopa i per extensió de la cooperativa L’Olivera.