09
de Març
de
2015
"Ser empresària és complicat. T'has d'encarregar de tot i com no factures suficient no pots contractar una altra persona, però ets la teva pròpia cap, això sí. Ara, però, crec que se'm complicarà més i hi haurà coses a les quals no podré arribar". Parla Míriam Talavera, treballadora, emprenedora i mare, un trinomi de rols que limiten el seu temps i fan augmentar, dia rere dia, el seu esforç. Propietària d'una petita botiga d'scrapbook –oberta fa un any i mig a Santa Coloma de Gramenet- i mare des de fa només un mes, Míriam és una de les 165.600 emprenedores que hi ha a Catalunya i que representen l'11,5% de les dones ocupades.
"És el que sempre havia volgut fer". Míriam es va enrolar en l'emprenedoria per il·lusió i convicció, "li estava donant voltes des de feia temps. Sempre he estat dissenyadora freelance però ara havia arribat el moment de tenir el meu negoci", apunta. D'aquest període l'emprenedora fa balanç i destaca les facilitats que s'hi troba per gestionar el seu propi temps, tot i que aquest és cada cop més limitat. "Ara amb el nen es complica més. Quan ell s'adorm, has de continuar treballant, mirar factures, gestionar les xarxes socials...", reconeix.
Tot i que sempre ha treballat sola, la baixa per maternitat l'ha obligada a contractar a una persona a temps complet pels pròxims dos mesos. "Si pogués permetre-m'ho estaria els quatre mesos sencers, però cal adaptar-se". I és que entre els dos perfils de dones emprenedores, ocupadores i autònomes, és l'últim on s'integren la majoria d'empresàries catalanes. Segons l'interessant estudi elaborat per Adecco IX Perfil Adecco sobre la Dona Treballadora, són 123.900 dones, un 8,6% de tota l'ocupació femenina català.
Per la seva part, les dones amb empleats a càrrec sumen 41.600, només un 2,9%. Amb tot, el d'emprenedora és un perfil menor entre les dones catalanes, ja que la gran majoria són assalariades d'empreses privades: venedores, treballadores de la cura personal, dels serveis de protecció... També són mestres, oficinistes, administratives, tècniques... De fet, Anna Mercadé, directora de l'Observatori Empresa, Dona i Economia, assegura que algunes companyies com HP i Schelinger troben dificultats per trobar dones enginyeres. "Estan súper preocupades perquè volen contractar dones enginyeres i no hi ha. La feminització és un gran problema: a la Universitat hem arribat tard, per això hem d'orientar a les nenes a partir dels 10 anys, de ben jovenetes, perquè si no totes volem ser Barbies", argumenta.
I és que la gran majoria pertanyen al sector serveis i aquest passat diumenge, celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, ens convida a posar negre sobre blanc les xifres del mercat laboral en femení. Són (som) la meitat de la població activa, però així i tot encara es necessita una efemèride per recordar que la dona també és treballadora.
Escasses directives al mercat laboral català
A Catalunya, hi ha 1.438.008 dones treballadores en actiu del total de 3.804.600 treballadors, segons l'última Enquesta de Població Activa (referent al quart trimestre de 2014). Però també hi ha altres dones treballadores que cerquen una oportunitat: les xifres d'atur del passat febrer han deixat 581.124 aturats a Catalunya. I d'aquesta xifra, 298.551 són dones, el 51,4%.
En el I Woman in Business Congress, celebrat fa uns dies en el marc del 4 Years From Now (4YFN), l'executiva Pilar Velàzquez apuntava que les grans companyies estan incorporant el talent femení perquè, amb ell, "s'assumeixen les emocions". Amb tot, i segons l'estudi d'Adecco, només el 3,5% de les dones catalanes ocupades són directives i gerents. I tot que és un percentatge petit, en comparació amb la resta de categories professionals on les dones treballen, a Espanya la xifra és encara més petita: només el 3,0% estan en l'alta direcció.
En opinió d'Isabel Aguilera, ex directiva de multinacionals tecnològiques, la nostra economia perd, matemàticament, el 50% del talent per no deixar que el talent femení arribi a l'alta direcció. "Per un tema genètic, les dones vivim més, per la qual cosa si les dones no donen tot el que poden donar; cada vegada hi haurà menys homes, que al seu torn hauran de treballar més, per a més dones que viuen més anys, en un Estat del Benestar més car. L'equació no surt! És a dir, o les dones ens incorporem de ple al mercat laboral o l'Estat del Benestar és insostenible".
La maternitat és, segons Mercadé, un entrebanc afegit a què s'augmenti la quota femenina en l'alta direcció. "Al mercat laboral hi ha la segregació horitzontal, i també la vertical, on a mesura que puges hi ha un sostre de vidre que està construït de prejudicis i d'estereotips que fa que les noies tinguin molt vetada la carrera professional. Com està la idea que les dones tindran fills i faltaran més sovint al treball –cosa que és mentida perquè les dones tenen cada vegada menys fills- doncs, els hi dificulten i hi ha molts obstacles per arribar", assegura en declaracions a VIAempresa.
Arquette, un crit per la desigualtat salarial
"És el moment que tinguem igualtat en el salari i igualtat en els drets de la dona en els Estats Units", va dir l'actriu Patricia Arquette fa unes setmanes en la celebèrrima gal·la dels Òscars de Hollywood. La reclamació unànime dels col·lectius de dones (no només dels EUA, sinó de tot el món) ha agafat protagonisme gràcies al discurs sentit de la intèrpret nord-americana i el vídeo, que ja és viral, és la perxa que utilitzaven Pilar Riaño i Cristina Mailan, de Modaes, per parlar de desigualtats salarials durant el I Women in Business Congress. "La realitat és que les dones guanyen de mitjana entre un 10 i un 30% menys que els homes", destacaven entre fotografies de líders polítics com Angela Merkel, Christine Lagarde o la COO de Facebook, Sheryl Sandberg.
Però, per què? Aguilera considera que la desigualtat salarial és fruit de la desigualtat que mostra el mercat laboral. "Les dones, estadísticament, cobrem entre el 16 i el 17% menys que els homes, i a més si la dona entra al mercat laboral, afloren una sèrie de costos de la llar que abans no existien perquè els assumia la dona".
Per la seva part, Nuria Chinchilla, professora de l'IESE i experta en organització de persones, va més enllà i apunta que aquesta situació es produeix, d'una banda, "perquè la dona és menys combativa que l'home a l'hora negociar per a si mateixa". Per un altre, "perquè existeix un biaix inconscient a la baixa per part dels homes a l'hora de valorar i negociar el salari d'una dona", matisa. En les seves paraules, "les excedències, baixes per maternitat, o temps parcials van fent mossa en les pujades de sou o en el cobrament del variable i altres complements que componen el salari total de les dones".
"És el que sempre havia volgut fer". Míriam es va enrolar en l'emprenedoria per il·lusió i convicció, "li estava donant voltes des de feia temps. Sempre he estat dissenyadora freelance però ara havia arribat el moment de tenir el meu negoci", apunta. D'aquest període l'emprenedora fa balanç i destaca les facilitats que s'hi troba per gestionar el seu propi temps, tot i que aquest és cada cop més limitat. "Ara amb el nen es complica més. Quan ell s'adorm, has de continuar treballant, mirar factures, gestionar les xarxes socials...", reconeix.
 |
| Míriam Talavera, a la dreta de la imatge, en la seva botiga |
Tot i que sempre ha treballat sola, la baixa per maternitat l'ha obligada a contractar a una persona a temps complet pels pròxims dos mesos. "Si pogués permetre-m'ho estaria els quatre mesos sencers, però cal adaptar-se". I és que entre els dos perfils de dones emprenedores, ocupadores i autònomes, és l'últim on s'integren la majoria d'empresàries catalanes. Segons l'interessant estudi elaborat per Adecco IX Perfil Adecco sobre la Dona Treballadora, són 123.900 dones, un 8,6% de tota l'ocupació femenina català.
Per la seva part, les dones amb empleats a càrrec sumen 41.600, només un 2,9%. Amb tot, el d'emprenedora és un perfil menor entre les dones catalanes, ja que la gran majoria són assalariades d'empreses privades: venedores, treballadores de la cura personal, dels serveis de protecció... També són mestres, oficinistes, administratives, tècniques... De fet, Anna Mercadé, directora de l'Observatori Empresa, Dona i Economia, assegura que algunes companyies com HP i Schelinger troben dificultats per trobar dones enginyeres. "Estan súper preocupades perquè volen contractar dones enginyeres i no hi ha. La feminització és un gran problema: a la Universitat hem arribat tard, per això hem d'orientar a les nenes a partir dels 10 anys, de ben jovenetes, perquè si no totes volem ser Barbies", argumenta.
I és que la gran majoria pertanyen al sector serveis i aquest passat diumenge, celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, ens convida a posar negre sobre blanc les xifres del mercat laboral en femení. Són (som) la meitat de la població activa, però així i tot encara es necessita una efemèride per recordar que la dona també és treballadora.
Escasses directives al mercat laboral català
A Catalunya, hi ha 1.438.008 dones treballadores en actiu del total de 3.804.600 treballadors, segons l'última Enquesta de Població Activa (referent al quart trimestre de 2014). Però també hi ha altres dones treballadores que cerquen una oportunitat: les xifres d'atur del passat febrer han deixat 581.124 aturats a Catalunya. I d'aquesta xifra, 298.551 són dones, el 51,4%.
En el I Woman in Business Congress, celebrat fa uns dies en el marc del 4 Years From Now (4YFN), l'executiva Pilar Velàzquez apuntava que les grans companyies estan incorporant el talent femení perquè, amb ell, "s'assumeixen les emocions". Amb tot, i segons l'estudi d'Adecco, només el 3,5% de les dones catalanes ocupades són directives i gerents. I tot que és un percentatge petit, en comparació amb la resta de categories professionals on les dones treballen, a Espanya la xifra és encara més petita: només el 3,0% estan en l'alta direcció.
En opinió d'Isabel Aguilera, ex directiva de multinacionals tecnològiques, la nostra economia perd, matemàticament, el 50% del talent per no deixar que el talent femení arribi a l'alta direcció. "Per un tema genètic, les dones vivim més, per la qual cosa si les dones no donen tot el que poden donar; cada vegada hi haurà menys homes, que al seu torn hauran de treballar més, per a més dones que viuen més anys, en un Estat del Benestar més car. L'equació no surt! És a dir, o les dones ens incorporem de ple al mercat laboral o l'Estat del Benestar és insostenible".
La maternitat és, segons Mercadé, un entrebanc afegit a què s'augmenti la quota femenina en l'alta direcció. "Al mercat laboral hi ha la segregació horitzontal, i també la vertical, on a mesura que puges hi ha un sostre de vidre que està construït de prejudicis i d'estereotips que fa que les noies tinguin molt vetada la carrera professional. Com està la idea que les dones tindran fills i faltaran més sovint al treball –cosa que és mentida perquè les dones tenen cada vegada menys fills- doncs, els hi dificulten i hi ha molts obstacles per arribar", assegura en declaracions a VIAempresa.
Arquette, un crit per la desigualtat salarial
"És el moment que tinguem igualtat en el salari i igualtat en els drets de la dona en els Estats Units", va dir l'actriu Patricia Arquette fa unes setmanes en la celebèrrima gal·la dels Òscars de Hollywood. La reclamació unànime dels col·lectius de dones (no només dels EUA, sinó de tot el món) ha agafat protagonisme gràcies al discurs sentit de la intèrpret nord-americana i el vídeo, que ja és viral, és la perxa que utilitzaven Pilar Riaño i Cristina Mailan, de Modaes, per parlar de desigualtats salarials durant el I Women in Business Congress. "La realitat és que les dones guanyen de mitjana entre un 10 i un 30% menys que els homes", destacaven entre fotografies de líders polítics com Angela Merkel, Christine Lagarde o la COO de Facebook, Sheryl Sandberg.
Però, per què? Aguilera considera que la desigualtat salarial és fruit de la desigualtat que mostra el mercat laboral. "Les dones, estadísticament, cobrem entre el 16 i el 17% menys que els homes, i a més si la dona entra al mercat laboral, afloren una sèrie de costos de la llar que abans no existien perquè els assumia la dona".
Per la seva part, Nuria Chinchilla, professora de l'IESE i experta en organització de persones, va més enllà i apunta que aquesta situació es produeix, d'una banda, "perquè la dona és menys combativa que l'home a l'hora negociar per a si mateixa". Per un altre, "perquè existeix un biaix inconscient a la baixa per part dels homes a l'hora de valorar i negociar el salari d'una dona", matisa. En les seves paraules, "les excedències, baixes per maternitat, o temps parcials van fent mossa en les pujades de sou o en el cobrament del variable i altres complements que componen el salari total de les dones".