Cada any es llencen als oceans una mitjana de 8,7 milions de tones de plàstic. Aquest material, amb un procés de descomposició molt lent, afecta de manera severa la fauna i la flora de l'ecosistema marí: només al Mediterrani, el 30% dels peixos tenen restos de plàstics als budells. Com a conseqüència, el plàstic amenaça també la salut pública dels països que consumeixen peix a la seva dieta. L'empresaOna Safe and Clean, amb seu a Constantí, al Tarragonès, va començar l'any 2013 a fabricar solucions que permetessin posar fre al problema dels plàstics al mar, però amb un tret diferencial: la sostenibilitat.
Els seus impulsors, Moisès Cruañes i David Curto, van veure que hi havia embarcacions i sistemes dedicats a netejar el mar de sòlids i líquids flotants, però que eren solucions força arcaiques i contaminants. La majoria estaven propulsades per motors dièsel, i consumien una gran quantitat de combustibles fòssils. El seu objectiu va ser crear embarcacions més polivalents, netes i ecològiques. "Intentem recollir plàstics intentant danyar el mínim possible el medi marí i el medi natural. Recollir sense deixar petjada", afirma Cruañes.
La majoria de clients d'Ona Safe and Clean són empreses del sector privat que guanyen concursos públics en l'àmbit de la brossa i la neteja urbana
El resultat són embarcacions construïdes a Catalunya, amb processos de baix impacte mediambiental i resines de baixes emissions. Es propulsen amb motors tradicionals transformats a motors de gas GLP, tot i que la intenció en un futur és treballar amb motors elèctrics. "El gas és menys contaminant que els combustibles fòssils, però la tendència és anar cap a l'elèctric", assegura Cruañes. A part, la resta de sistemes de les barques, com la recollida de braços o les llums, funcionen amb bateries que es recarreguen a través de plaques solars. Una altra característica fonamental de les barques és que han de ser polivalents i manejables, perquè es puguin transportar amb un remolc o un contenidor. I, finalment, són insubmergibles: un petit detall que també assegura que siguin més sostenibles. "Si tingués un accident o xoqués contra les roques, l'embarcació en si no produiria un residu al fons del mar. Tot i trencada en dos trossos, sempre flotaria", explica Curto.
Un producte molt personalitzat
Amb una facturació d'uns 300.000 euros anuals de mitjana i sis anys en el mercat, Ona Safe and Clean té dos models de barques patentats: SAC OIL i SAC NETS. A part, ha desenvolupat un dron aquàtic per fer neteges que es pot pilotar de manera autònoma dins d'un perímetre o amb comandament a distància. "Com que vèiem que els drons aeris tenien molta fama, vam pensar que el dron aquàtic podria fer feina en ports o espais més petits", explica Moisès Cruañes. Una altra de les seves línies de treball és un decantador d'hidrocarburs, pensat per netejar espais com els ports, on sovint es produeixen vessaments de combustibles o d'altres líquids contaminants. Mitjançant uns filtres i uns panells, la màquina permet que se separi el residu de l'aigua neta, que es pot abocar al mar allà mateix. "És un tractament in situ, i això és inèdit", assegura David Curto.
Un dels vaixells d'Ona Safe and Clean | Cedida
La majoria de clients d'Ona Safe and Clean són empreses del sector privat que guanyen concursos públics en l'àmbit de la brossa i la neteja urbana. Algunes d'aquestes companyies es dediquen a la neteja viària, al tractament de la brossa o a la neteja de les platges, i contemplen també la neteja de l'aigua del litoral. Algunes s'ocupen també de la neteja dels ports. "Els ports, tant esportius com professionals, són un focus de possible contaminació, perquè hi ha moltes barques i tràfic de mercaderies. La làmina d'aigua contaminada després pot sortir cap a aigües obertes. Per això la majoria de ports tenen un servei de neteja", explica Cruañes. Avui en dia es poden trobar embarcacions seves, per exemple, a Canàries, a Balears o al Port de Barcelona.
Tot i tenir dos models patentats, expliquen que els és difícil tenir barques en estoc. "Treballem amb un producte molt personalitzat, el client final no és sempre el mateix", explica David Curto. Un exemple d'aquesta personalització és un projecte de catamarà que han dissenyat per Mèxic i els Estats Units, on necessiten embarcacions que puguin fer front a la neteja del sargazo. Aquesta alga invasora afecta els primers metres de la zona de bany de platges de Cancún, Riviera Maya o Miami Beach. A part de ser un desastre ecològic, és també un problema per a la principal font d'ingressos d'aquesta zona: el turisme.
Projectes de futur
A part d'introduir noves millores a les barques i als drons, Ona Safe and Clean treballa en el desenvolupament d'altres projectes, com la iniciativa BluePHOENIX. Si s'acaba portant a terme, els tarragonins seran proveïdors de màquines per un projecte europeu d'investigació que ha de fer mostrejos al Mar Lígur i a Madeira. "Consistiria a ajudar els biòlegs i estudiosos a fer mostrejos, a treure plàstics i col·laborar en processos d'extracció de plàstics i contaminants del mar", asseguren. També treballen en un projecte per al govern de Balears que permeti recollir tota la brossa que recullen les diferents embarcacions de manera sostenible.
A Ona Safe and Clean només són fabricants: la gestió dels plàstics que recullen les seves embarcacions correspon a les empreses que les han adquirit. Tot i això, el seu objectiu és donar-hi una volta i plantejar, també, accions de caràcter social. Per això estan parlant amb empreses com Ecoalf o Sloppy Tunas, que fabriquen roba a partir de plàstics reciclats recollits al mar. L'objectiu és que aquestes empreses puguin fabricar la roba de treball de les mateixes empreses de neteja amb els plàstics que elles mateixes han recollit. El retorn seria directe: el plàstic es convertiria en matèria primera per a la roba que porten els treballadors que recullen els plàstics, tancant així el cercle.
La neteja del mar: un deure pendent a Catalunya
Abans de crear Ona Safe and Clean, Moisès Cruañes va estar al capdavant d'un servei de neteja, prevenció i vigilància del litoral que oferia l'Agència Catalana de l'Aigua, i que es va suspendre l'any 2010, amb motiu de la crisi econòmica. Des de llavors, Catalunya no té un servei d'aquestes característiques que englobi tot el litoral: només hi ha petites iniciatives a escala municipal, en alguns pobles que s'ocupen de la seva pròpia franja de costa. Cruañes critica la decisió de no reactivar aquest servei, en un moment que el problema dels plàstics està en boca de tothom. "En aquells moments vam ser pioners al Mediterrani. No era com ara, els plàstics al mar llavors eren una cosa anecdòtica", assegura.
Des d'Ona Safe and Clean desaproven la "cortina de fum" que, segons ells, governs fan servir per amagar la seva inacció en el tema dels plàstics al mar. "Hi ha moltes ONGs i iniciatives privades que fan recollida de plàstics a les platges o a l'entorn natural, i els governs s'estan amagant darrere d'aquesta cortina de les associacions", afirma. Cruañes assegura que les accions per conscienciar són positives, però que també calen accions directes i contundents per pal·liar els efectes de la contaminació per plàstics. "Si hi posessin els mitjans que hi haurien de posar, nosaltres estaríem treballant sense parar", afirma.
"Hi ha moltes ONGs i iniciatives privades que fan recollida de plàstics a les platges o a l'entorn natural, i els governs s'estan amagant darrere d'aquesta cortina de les associacions"
Una de les úniques iniciatives que ha fet el Govern per reduir els plàstics al mar és involucrar els pescadors que fan pesca d'arrossegament perquè llancin tots els residus que van a parar a les seves xarxes. Tot i que conscienciar els pescadors que cal llançar els plàstics als contenidors és positiu, asseguren que no tota la responsabilitat de la normativa sobre plàstics pot recaure en els pescadors d'arrossegament: un art de pesca que, a més, és destructiu i contaminant. "Són iniciatives que estan bé, però no podem basar tota la feina que hi ha per treure el plàstic del mar en el voluntariat i en els pescadors", afirma David Curto.