Treballar a més de 40 graus pot semblar un malson, però per a 11 empleats d’un BurgerKing a Cambrils, va esdevenir una realitat a inicis d'aquest mes d'agost. L'episodi, causat per un problema de climatització que arrossegat des de l'abril, va acabar en atenció mèdica per possibles copsdecalor dels treballadors i l'establiment tancat. Situacions com aquesta podrien multiplicar-se fàcilment quan un empresari no es pren seriosament les mesures contra la calor a les oficines i llocs de treball, així com els riscos que poden comportar. Si bé als nostres domicilis l’aire condicionat, els ventiladors i la il·luminació LED s’han convertit en imprescindibles, a l'entorn laboral no hauria de ser diferent.
Un increment del 3% de la demanda al sector serveis
El mes d’agost del passat 2023, l’Agència Estatal de Meteorologia va definir aquell període com el més calorós de tota la sèrie històrica, fet que va explicar uns significatius augments de la demanda elèctrica per motius de refrigeració, tal com ho assenyala RedEléctrica en el seu índex d’evolució mensual del consum de les empreses que tenen una potència contractada superior als 450 kilowatts. L’organisme va advertir que en el sector de serveis podria existir un 3% més de demanda que en l’agost del 2022.
L'agost del 2023 va ser el mes més calorós de tota la sèrie històrica, segons l’Agència Estatal de Meteorologia
“Depèn molt del sector, hi ha activitats d’oficina en què la solució és tan senzilla com instal·lar un aire condicionat, un fet que comporta la pujada de la despesa en la factura de la llum, però hi ha altres activitats on les solucions són més limitades, com és el cas de l’obra o l’agricultura, que s’han de limitar a no treballar durant les hores centrals del dia”, apunta a VIA EmpresaAntoniCunyat, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. “El mateix succeeix en l’àmbit de la restauració, molt lligat al turisme; l’hora de més activitat en una guingueta, per exemple, és la de dinar, i a les terrasses normalment no hi ha aires condicionats. Per tant, aquests negocis han de vigilar els treballadors i fer més rotacions perquè aquests descansin i s’hidratin correctament”, afegeix.
Els límits de temperatura
Malgrat les diferències que podem trobar entre sectors o entre regions del territori, la legislació espanyola contempla un seguit de requisits ambientals que s’han de complir: “En el Reial decret 486/1997 pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, s'estableixen els requisits que han de complir els establiments de treball sedentari i de treball lleuger”, apunta a VIA EmpresaRogerBarba, assessor jurídic especialitzat en dret empresarial.
“En el primer cas, és obligatòria una temperatura d’entre 17 i 27 graus; en el segon, entre 14 i 25”, afegeix Barba. L’assessor recorda, però, que la temperatura no és l’únic indicador a tenir en compte: la humitat, especialment en establiments on existeixin riscos per l'electricitat estàtica o amb corrents d’aire, són també aspectes que cada organització ha de tenir especialment present: “Així i tot, el mateix Reial decret recull que tots aquests requisits han de tenir en compte les limitacions de cada lloc de treball”, comenta Barba.
Bona predisposició per adoptar l'energia solar
Si bé situar-se entre els límits establerts per la llei en certs casos pot representar una despesa econòmica més elevada del previst, arran de les elevades temperatures, especialment quan les onades de calor aguaiten, moltes organitzacions estan cercant solucions d’autoconsum solar, fet que està contribuint a accelerar la transició energètica. En aquest sentit, el ritme de penetració de l’energia solar al teixit empresarial s’ha vist incrementat en els darrers anys fins a assolir, segons KPMG, que el 32% de les empreses a l’estat espanyol ja disposin d’una instal·lació solar fotovoltaica, i un 91% de les que encara no han fet el pas tenen previst fer-ho.
Les conseqüències de no protegir els treballadors: dels 2.000 al milió d'euros de sanció
Ara bé, no cercar cap mena de solució i incomplir amb el deure de protecció de la seguretat i salut dels treballadors, té conseqüències. El passat estiu es van detectar un total de 241 infraccions a l’Estat que es van traduir en multes i requeriments per un valor total d’1,2 milions d’euros, segons les dades publicades a inicis d’aquest estiu per la vicepresidenta segona del govern espanyol, YolandaDíaz. És a dir, el tiquet mitjà de la multa ronda els 5.000 euros.
El passat estiu es van detectar 241 infraccions a l’Estat que es van traduir en multes per un valor total d’1,2 milions d’euros
Així i tot, la legislació espanyola contempla la gravetat del cas, en funció de si és greu, o molt greu. En el primer supòsit, les multes poden anar des dels 2.451 euros fins als 49.180; en el segon, dels 49.181 als 983.786 euros. A aquestes es podria afegir la paralització de l’activitat, un dels mecanismes d’actuació que també disposen els inspectors de Treball.