Ara que ja s’acaba un any que, probablement, passarà a la història com l’any de la COVID-19, us proposem fer un repàs dels termes que hem llegit, escoltat o pronunciat més vegades al llarg del 2020. Termes que, com el coronavirus, ens han tocat, de prop o de lluny, en l’àmbit sanitari, social, econòmic, laboral, educatiu, tecnològic i, de ben segur, personal.
Vam començar l’any descobrint la diferència entre una epidèmia i una pandèmia, i també vam haver d’aprendre què volia dir COVID-19, com l’havíem de pronunciar i d’escriure i, fins i tot, si l’havíem de considerar un nom masculí o femení. Tot seguit, ens va tocar conviure, també, amb una pandèmia paral·lela anomenada infodèmia, una sobrecàrrega d’informació sovint inexacta i distorsionadora que, des de l’efectivitat de la mascareta fins a la seguretat de la vacuna, ha escampat dubtes i confusió al llarg de l’any.
En el pic de la primera onada de la pandèmia (perquè també hem aprés que la pandèmia es mou com les onades), vam viure, confinats a casa, la cursa desesperada dels professionals sanitaris que emparats amb EPIs, treballaven, i no ho han deixat de fer fins ara, per salvar vides dins i fora de les UCIs. Enmig de la higiene de mans, de l’ús de gel hidroalcohòlic i de la distància de seguretat, vam haver d’assimilar conceptes com confinament i quarantena. I al mateix temps que anàvem incorporant en el nostre cabal lèxic termes relacionats amb la crisi sanitària, com ara rastreig de contactes, cribratge, PCR o, darrerament, test d’antígens, també hem hagut d’anar fent lloc als que ens han caigut al damunt procedents del terrabastall econòmic, laboral i social generat pel coronavirus.
ERTOs, congelacions salarials, EROs, acomiadaments col·lectius i atur han estat el pa de cada dia de molts treballadors, especialment dels vinculats a sectors com l’hostaleria, la restauració, el turisme, el comerç o la cultura, i hem conegut les dificultats de les pimes i dels treballadors autònoms per aconseguir ajuts per sobreviure. La precarietat laboral, que s’ha agreujat amb la pandèmia, i l’esforç del Banc dels Aliments per poder afrontar la demanda de les persones en situació de precarietat alimentària com a conseqüència de la pèrdua de llocs de treball, segueixen sent notícies destacades en els mitjans de comunicació.
D’un dia per l’altre, mentre una bona part de treballadors ha hagut de continuar anant i venint de la feina cada dia, altres han viscut la revolució del teletreball i l’adaptació a nous formats de comunicació a través de reunions virtuals, videoconferències o seminaris web. Amb els centres d’ensenyament tancats, la formació en línia ha estat essencial per a la continuïtat del curs i l’aprenentatge dels alumnes. I, en acabar la jornada laboral o escolar, hem pogut gaudir de la cultura, sense sortir de casa, gràcies a la transmissió en línia d’una gran varietat d’espectacles.
Amb el desconfinament ens ha calgut memoritzar mesures, restriccions i horaris de tota mena, hem recuperat el gust pels productes de proximitat i hem aprofitat, també, els avantatges del comerç electrònic. I quan ha arribat la segona onada, ens hem retrobat amb mots d’altres temps, com el toc de queda, hem ampliat el coneixement sobre la tipologia de confinaments (domiciliaris, perimetrals, municipals, comarcals) i hem après a viure en una bombolla i a pertànyer, al mateix temps, a bombolles diverses. Formem part d’una bombolla de convivència amb les persones que viuen sota el mateix sostre que nosaltres. Ens transformem en una bombolla ampliada quan ens relacionem amb altres persones del nostre àmbit familiar, laboral, escolar o recreatiu. I constituïm un grup bombolla quan ens trobem amb un grup de persones en un espai de confiança i seguretat.
Ara, amb les festes nadalenques a tocar, també podrem fer bombolles de Nadal amb un nombre limitat de bombolles de convivència. Tant de bo que totes les bombolles, que ens sabem fràgils i vulnerables, resistim l’embat de noves onades pandèmiques i puguem entrar al nou any amb la mar amb calma i la immunitat col·lectiva a l’horitzó.