Les ONG encarnen la solidaritat en molts aspectes de la vida. Ja sigui ajudant als que més ho necessiten a prop de casa o agafant un avió per repartir el necessari a l’altra punta del planeta. I és que les organitzacions sense ànim de lucre intenten sempre de les pitjors tragèdies treure el millor de la gent. Però, que passa quan els que hem d’ajudar viuen al costat de casa, o inclòs sota el mateix sostre que nosaltres?
No és cap secret que la crisi de la covid-19 i tot l’estat d’alarma han posat en risc l’estabilitat de tots i totes, incloent-hi aquelles persones que ja es trobaven en un punt vulnerable a les seves vides. Des de VIA Empresa volem explicar la història de tres ONG que, malgrat la pandèmia, han aconseguit posar-se al costat de les persones i moure cel i terra per ajudar el nostre país. “En el moment que les coses no van bé, nosaltres creixem i millorem”, explica Ferran Casamitjana, responsable d’empreses amb cor de Cáritas Barcelona.
Cáritas
L’estratègia que va dur a terme Cáritas durant el primer estat d’alarma va ser senzilla: fer exactament el mateix que porten fent sempre: donar suport a aquells qui ho necessiten. En aquest cas el nombre de gent necessitada a Catalunya, però també a Espanya havia crescut exponencialment. “Nosaltres treballem amb moltes empreses que ens ajuden, tant amb donatius com pagant en espècies”, diu Casamitjana.
Seguint aquesta mateixa línia, la campanya de Cáritas va ser no fer campanya, però el que no s’esperava l’entitat era aconseguir una llarga llista d’empreses disposades a ajudar en temps de pandèmia. “Per primera vegada en molt de temps no erem nosaltres que trucàvem a les empreses sinó elles que ens telefonaven per fer donatius a la causa de la covid-19”, explica el responsable d’empreses amb cor de Cáritas Barcelona.
Casamitjana: “Per primera vegada en molt de temps no erem nosaltres que trucàvem a les empreses"
La delegació a la qual pertany Casamitjana és la branca que coordina totes aquestes empreses que fan donatius a Cáritas perquè segueixi fent la seva feina. En aquest sentit les empreses que hi participen són anomenades ‘empreses amb cor’ i poden donar des de recompenses monetàries fins a menjar o productes de necessitats bàsiques. “Durant la pandèmia moltes empreses volien ajudar-nos amb menjar o material mèdic, però també vam trobar empreses que es volien encarregar del transport de medicament o de menjar a les zones més afectades”.
Entre els propers passos de l’organització hi ha: seguir omplint un fons d'emergència social que es va crear amb l’objectiu d’ajudar a aquelles persones que podrien veure’s afectades un cop passada la pandèmia. També han decidit centrar-se en les prioritats davant la crisi i apostar per millorar-les. “Volem continuar lluitant pel dret a una feina digne i també a l’habitatge, a part de per les necessitats essencials”, afegeix Casamitjana.
Educo
Uns dels grans afectats per la pandèmia són els infants. Sense voler-ho, les administracions públiques van posar a molts infants en situacions de vulnerabilitat i a punt de caure en l’abisme de l’abandonament escolar. Educo és l’encarregada de proporcionar les ajudes i beques als infants perquè puguin continuar els seus estudis. Aquesta organització treballa sobretot en països tercermundistes, però durant l’estat d’alarma va haver de retrocedir i ajudar a aquells que ho necessitaven a casa. “Educació, protecció i participació són els pilars de la nostra entitat”, recita Pilar Orenes, directora general d’Educo.
Orenes: “Educació, protecció i participació són els pilars de la nostra entitat”
Des de l’organització van creure que protegir als menors i ajudar-los a explicar com se sentien dins d’aquesta situació tan poc comuna podia fer que les necessitats més psicològiques dels més petits poguessin estar cobertes. “Nosaltres creiem que explicant el que senten i estan passant aquests nens podem construir una resposta més madura de com afrontar aquesta situació”, explica Orenes. A més a més, Educo també ha pogut sentir l’escalfor dels donants que, en aquest cas, han estat molt implicats monetàriament per aconseguir millorar aquesta estabilitat dels joves. “Sobretot hem pogut veure com algunes escoles han estat molt obertes a implementar els nostres mètodes i han estat disposades a canviar dinàmiques, sempre a favor dels nens”, descriu la directora general de l’entitat.
A part, Educo també és l’encarregada de proporcionar les anomenades ‘beques menjador’ a tots aquells nens que necessiten ajuda per a poder fer un àpat complet al dia. Aquestes beques paguen de manera completa o parcial l’estada al menjador escolar dels infants que les necessitin. “Amb el tancament de les escoles i com a conseqüència, dels menjadors escolars, molts nens es troben sense poder fer una dieta equilibrada”, lamenta Orenes. És per això, que des d'Educo van contactar i segueixen contactant amb els menjadors escolars per seguir donant aquestes beques, sigui en espècies o en retribució monetària: “moltes escoles van portar el menjar a domicili i d’altres vam haver de compensar a les famílies econòmicament perquè poguessin comprar els aliments”.
Metges sense fronteres
Tots estarem d’acord que els herois d’aquesta pandèmia han estat els sanitaris i auxiliars que han treballat a peu de canó per a tots nosaltres. Metges sense fronteres és l'última d’aquestes ONG, però també una de les que va cobrir una de les necessitats més essencials: la falta de personal sanitari. “Quan va començar la pandèmia vam contactar amb tots aquells voluntaris que estaven repartits pel país per demanar que tornessin als hospitals a treballar”, somriu Milagros Font, delegada de Metges sense fronteres a Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Balears.
Aquesta entitat va ser una de les més preparades davant la pandèmia, a causa de la seva especialització en països amb alts riscs de pandèmies víriques. Per aquest motiu, la seva primera resposta va ser aconsellar a governs i administracions per tal d'aconseguir buscar una resposta més directa a la pandèmia: “Vam començar fent anàlisis de la situació als altres països i vam intentar aconsellar a les comunitats autònomes els seus següents passos”, descriu Font.
Font: “Teníem equips amb experiència i formats en totes les residències que vam poder”
Metges sense fronteres van fer una gran labor en les residències d’avis, ja que eren el terreny on s’acumulaven més morts. Van aconseguir ajudar a més de 500 residències a tot el país i 200 d’elles eres dins de Catalunya. “Teníem equips amb experiència i formats en totes les residències que vam poder”, relata la delegada de l’organització. D’altra banda, també van ajudar a construir unitats de congestió del virus en les zones amb més contagis, les grans ciutats, com Barcelona o Madrid. Durant tot el procés, més d’un milió d’euros en donacions d’empreses van aconseguir que molts dels projectes poguessin acabar-se a temps.
Una opinió que semblen compartir les tres entitats és la resiliència i el fet de saber aprofitar el moment per a renovar-se i millorar, però també el cor de moltes de les empreses que van fer possible que durant la covid-19 aquestes entitats tinguessin el capital suficient per a continuar: “Jo crec que totes les empreses són empreses amb cor i aquesta pandèmia ha demostrat que la solidaritat encara persisteix en la naturalesa empresarial del nostre país”, conclou triomfal Ferran Casamitjana.