Dies decisius per al Banc Sabadell. L'entitat enviarà aquesta setmana les seves al·legacions a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, (CNMC) pel que fa a l'OPA hostil proposada el maig del 2024 per part del BBVA. El seu escrit advertirà sobre els riscos que comporta aquesta operació al seu negoci, especialment en l'àmbit de les pimes. Amb les seves exposicions -i posterior revisió de la CNMC- s'acabarà de completar la segona fase d'anàlisi engegada a finals de l'any passat.
El banc ha esgotat el termini màxim per presentar les seves argumentacions després que, a principis de mes, la presidenta de la CNMC, Cani Fernández, fes arribar a les dues institucions el plec de concreció. En aquest document expressava els principals riscos de competència que presentava l'operació. Teòricament, el Sabadell només tenia 10 dies per enviar les al·legacions, però va demanar ampliar el període fins al divendres 21 de febrer.
Aquest període finalment ha estat exclusiu per al mateix Sabadell i l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco), després que la CNMC rebutgés valorar les argumentacions d'unes 79 entitats, entre les quals es trobaven Pimec, Cecot, Foment del Treball i diferents Cambres de Comerç, com ara les de Barcelona i Sabadell.
La decisiva fase 3 i el comodí del govern espanyol
Ens trobem a només uns dies de conèixer les condicions que imposarà Competència a l'OPA. Això vol dir que el bloqueig a l'operació està pràcticament descartat. De fet, el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, no ho ha considerat a cap de les entrevistes que ha concedit aquesta última setmana. Més aviat, el dirigent s'ha centrat a destacar el paper que pot jugar a la fase 3 l'executiu espanyol, un aspecte que ja va ressaltar durant la passada presentació de resultats el 7 de febrer.
"El ministre [d'Economia] té la capacitat d'elevar al Consell de Ministres una proposta per reduir, endurir o deixar inalterades les condicions de Competència. Què faran? Ho desconeixem", va apuntar aleshores. Aquest diumenge, en declaracions als diaris Ara, El Periódico, El Mundo o La Razón, entre altres, va subratllar que "el marge del govern és molt ampli" i que pot "endurir o suavitzar sense fer servir criteris de competència, sinó de treball o altres". González-Bueno creu que s'ha arribat a un "límit" i que les operacions de fusió entre els quatre grans bancs (Santander, CaixaBank, BBVA i Sabadell) no serien bones per al negoci de les pimes, ja que aquestes "volen que hi hagi quatre o cinc" bancs en aquest àmbit.
Per una banda, Torres (BBVA) obre la porta a una "compra sense fusió"; per l'altra, González-Bueno (Banc Sabadell) ho veu un "sense sentit", ja que "les sinergies serien mínimes"
L'actuació del govern de Pedro Sánchez, però, dependrà del criteri de l'operació per part del ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo. És ell qui haurà de valorar si té sentit afegir més restriccions per tombar l'OPA. Cal recordar, però, que el president del BBVA, Carlos Torres, ja va deixar entreveure que "tindria sentit" comprar-se el Sabadell si finalment la fusió esdevingués impossible per les condicions imposades tant per part de la CNMC com del govern.
Per la seva banda, González-Bueno no només veu "impossible" que aquesta alternativa funcioni, sinó que ho fa extensible als analistes de la companyia. "Seria prescindir d'entre el 40% i el 50% de la plantilla de l'adquirit per reduir els costos, i mitjançant aquesta reducció de costos obtenir més beneficis en el futur", explicava a La Razón. En resum, el dirigent ho veu un "sense sentit", ja que "les sinergies serien mínimes".
Què tenen a dir els grans fons d'inversió?
Des del Banc Sabadell sempre han insistit que hauran de decidir els accionistes. Però, qui són els qui han de prendre les decisions? Malgrat que l'oposició d'entitats com l'Associació d'Accionistes Minoritaris, presidida per Jordi Casas, ha mostrat el seu rebuig frontal a l'operació, els grans fons tindran un poder de decisió molt rellevant. Per tant, és interessant conèixer quina és la seva opinió quant a l'oferta del BBVA.
El més destacat (i amb major pes accionarial) és BlackRock, el gestor d'actius financers més gran del món. Controla un 6,23%, és a dir, un 0,02% menys que fa unes setmanes. El fons nord-americà no s'ha pronunciat, però a l'estat espanyol és dirigit per Luis Megías, curiosament qui va ser CEO de BBVA Asset Management fins a l'octubre del 2023. Tampoc ho han fet ni Dimensional Fund (3,76%), ni Norges Bank (1,98%), amb un gran volum de títols. D'altra banda, Qube Research&technologies (1,01%), considerat un fons poc amistós i que acostuma a especular en moments d'incertesa, tampoc ha dit la seva.
Mentre que Zurich, Morgan Stanley i Goldman Sachs es mostren en contra de l'OPA, UBS i Fintech Europe (a través del conseller David Martínez) estan oberts a la fusió amb el BBVA
Sí que s'han posicionat empreses com Zurich (3,18%), Morgan Stanley (1,51%) i Goldman Sachs (1,16%), que aposten per la continuïtat del model en solitari del Sabadell. En el cas contrari, trobem UBS (2,81%), entitat que està assessorant el BBVA durant el procés. I cal no oblidar-se de l'únic membre del consell d'administració del Sabadell favorable a l'OPA. Es tracta de David Martínez Guzmán, un empresari mexicà que controla el 3,49% del paquete accionarial a títol individual i un altre 3,10% a través de la seva empresa Fintech Europe.
L'estiu, data final de l'OPA
El calendari exacte de l'OPA roman una incògnita perquè depèn de diversos factors. Cal recordar que el BBVA havia previst inicialment concloure l'operació a finals del 2024 i que Competència resoldria a la primera fase d'estudi. Una predicció del tot desencertada, ja que els terminis s'han estirat al màxim a causa del caire hostil de la proposta. Després de la fase 2, que finalitzarà a finals del febrer o bé a començament del març, vindrà la tercera fase, on el govern de l'Estat pot dilatar-ho tot novament a través de les seves condicions.
A més, hi ha un altre factor que no es pot calcular i que també pot interferir en les previsions temporals: una millora de l'oferta del BBVA podria canviar la dinàmica actual de l'operació, la qual ofereix ara com ara una prima negativa a l'accionista. Aquest moviment, però, només el coneix la mateixa entitat basca, si és que s'ha planificat.
Amb tot, González-Bueno va predir fa uns dies que previsiblement els accionistes deliberarien cap al juliol, tot i que no existeix cap data ni aproximació oficial. En qualsevol cas, el desenllaç de l'OPA sembla que s'allargarà més enllà de la primavera i s'estendrà més d'un any en el temps.