El 8 d’abril del 2024, no fa ni un any, en el marc de la presentació del llibre Joan Llonch i Salas: Emprenedor, mecenes i polític catalanista que es va celebrar al Gremi de Fabricants de Sabadell, un dels membres de la mesa de ponents va preguntar a Josep Oliu -que presidia l’acte- si el banc pensava tornar la seu a Catalunya. La resposta del president del Banc Sabadell va ser força confusa, enmig de mostres d’incomoditat per la interpel·lació. Allà va quedar l’intent de saber-ne més.
Ahir dimarts, uns cinc minuts abans que el Barça comencés a jugar el que seria un partit històric contra el Benfica, va saltar la notícia: es va saber que l’entitat vallesana havia decidit tornar a Catalunya després de més de set anys d’exili voluntari al sud del País Valencià. S’espera que la decisió s’aprovi avui durant la reunió del consell d’administració. Aquest moviment es produeix en el marc d’un degoteig de retorns a la seu original d’empreses com Cementos Molins (2024), Red Points (2023) o Laboratorios Ordesa (2023). La pionera a revertir la fugida del 2017 va ser la multinacional de capital francès Societat General d’Aigües de Barcelona (més coneguda com a Agbar), que va tornar a la capital catalana només mesos després d’haver-se radicat a Madrid. En canvi, Fainé, el de les torres negres, no sembla voler moure fitxa.
L’entitat vallesana ha decidit tornar a Catalunya després de més de set anys d’exili voluntari al sud del País Valencià
A ningú se li pot escapar que aquesta decisió del Sabadell es produeix també enmig de l'OPA més important dels darrers anys i quan sembla que a l’ofertant, el BBVA, se li comencen a tòrcer els plans. La darrera novetat en el procés, a banda de la ja comentada del canvi de seu del Sabadell, és que els preus de mercat de les accions de totes dues entitats ha dut a la prima que pagava el BBVA a terreny negatiu, un fet que provoca que l’operació sigui menys interessant per als actuals accionistes del Sabadell. Que la prima sigui negativa vol dir que l’equació de bescanvi inicial estava dissenyada perquè impliqués un guany del 30% per als accionistes de l’entitat catalana, però l’evolució dels preus de mercat dels títols de totes dues entitats ha desembocat en què aquest diferencial s’ha evaporat del tot i ha passat a ser negatiu. L’oferta inicial del 30 d’abril del 2024 consistia en 1 acció del BBVA per cada 4,83 del Sabadell, com que en aquell moment (el dia abans, realment) les cotitzacions eren d'11,75 i 1,7375 euros, respectivament, el plus que obtenien els titulars d’accions de l’entitat vallesana era d’aproximadament un 30%. Posteriorment, l’oferta va ser ajustada a uns nous valors per recollir l’efecte dels dividends abonats per les dues entitats durant el darrer trimestre del 2024 (amb el que l’equació de bescanvi va quedar en 5,0196 més un pagament en efectiu de 0,29 euros per títol). El tancament dels mercats d’ahir a la tarda va deixar unes cotitzacions de 10,95 euros per al BBVA i de 2,1370 euros per al Sabadell, o sigui, que en el període que ha transcorregut des que es va llançar l'OPA, el preu de les accions de l’entitat biscaïna ha caigut un 7%, mentre que el de les del Sabadell ha escalat un 23%.
Un altre escull que ha aparegut al camí del BBVA és la nova configuració de l’impost a la banca, que obligaria el comprador a abonar un 20% de les sinergies previstes (estimades en uns 750 milions d’euros) en aquest impost, ja que la seva progressivitat situa el tipus impositiu del BBVA en el 7%, mentre que el Sabadell, pel seu menor volum, es quedaria en el 4%.
Per acabar amb els obstacles que a poc a poc van sorgint, aquest mateix matí el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una entrevista concedida a Bloomberg TV durant el fòrum de Davos, quan ha estat preguntat per la situació de l'OPA s’ha remès al que resolguin les autoritats domèstiques de la competència, però ha afegit que “cal tenir en compte diferents aspectes, com ara el gran pes de les pimes a l’Estat, que implica cohesió social i territorial; i el sistema financer ja és prou fort”. No sembla que siguin unes declaracions que afavoreixen gaire les pretensions dels biscaïns, més aviat al contrari.