"És admirable el primer que menja cranc" és una frase feta xinesa que parla sobre la innovació i l'atreviment. A una illa on tothom passa gana, algú haurà de ser el primer a menjar un cranc. Les frases fetes xineses, conegudes com chéng yǔ, són expressions idiomàtiques que tenen el seu origen en la història, en una llegenda o en una anècdota de la literatura clàssica i que, igual que els proverbis xinesos, tenen l'objectiu de traslladar saviesa a la vida moderna. Quan Alfons Cornella i Mònica Alonso, destacats catalitzadors d'innovació, van escoltar per primera vegada aquesta frase va ser a la Xina, en el seu viatge d'exploració per l'ecosistema d'innovació xinès. L'objectiu d'aquesta expedició era aprendre del gegant asiàtic per construir ponts amb Europa i plasmar-ho en el llibre que després han titulat Com menjar cranc i no morir en l'intent.
La Xina pot ser una gran oportunitat per a la pime catalana. Actualment, és la segona economia mundial i té tots els indicadors a favor per treure-li la pole position als Estats Units durant els pròxims anys. Bé, tots els indicadors no, perquè justament aquesta setmana el grup immobiliari xinès Evergrande ha provocat mals auguris per al país asiàtic.
Segons Marin Orriols, director de l'Àrea d'Internacionalització de la Cambra de Comerç de Barcelona, la Xina és "la fàbrica d'innovació més gran del planeta", capdavantera en intel·ligència artificial, 5G i big data; i per això des de la Cambra han organitzat la xerrada Xina, la quarta revolució industrial, per a explicar "el que està passant en aquest mercat i aprofitar els fluxos de comercialització i inversió", exposa Orriols. En la mateixa línia, han organitzat el programa Mentoring Xina, per a empreses interessades a entrar a aquest mercat asiàtic que vulguin rebre assessorament.
La Xina va destinar el 2,5% del PIB del 2020 a recerca i desenvolupament
En l'enorme desenvolupament econòmic i social que està fent el gegant asiàtic, hi ha una estratègia governamental que ha fet que el país hagi passat per quatre fases: primer va ser la Xina productora -la fàbrica del món-, després la Xina consumidora, la Xina inversora i "ara està fent un altre pas, s'està convertint en la Xina investigadora", explica Orriols. El Govern xinès ha considerat la ciència i la tecnologia parts fonamentals del creixement socioeconòmic del país. I així ho corroboren les dades: el 2020, van invertir 378.000 milions de dòlars en R+D, un 10,3% més que el 2019. La xifra equival al 2,5% del seu PIB. Per contextualitzar, encara que les últimes dades publicades siguin de fa tres anys: els EUA, el seu principal oponent, va destinar el 2,8% del PIB del 2018, la Unió Europea, el 2,18% i Espanya, l'1,24%.
El mapamundi de les inversions xineses
Com a resultat d'aquesta inversió i de la cultura del treball que hi ha arrelada a la societat, esdevé un mapa mundial replet de megaprojectes i inversions de la Xina arreu del món: ferrocarrils, aeroports, ports, mines, parcs d'energia, edificis i un gran llistat d'infraestructures que, més enllà de la rendibilitat econòmica, tenen com a objectiu consolidar la seva influència mundial i liderar el Belt and Road, la nova ruta de la seda.
Per posar un exemple de la magnitud d'aquesta onada expansiva d'inversió, observem els ports: COSCO Shipping Ports, empresa pública xinesa, és l'operador portuari més gran del món. Segons les últimes dades publicades per la companyia, opera a 332 rutes marítimes nacionals i internacionals i té 36 terminals portuàries a tot el món, 11 de les quals són a l'estranger. Dues d'aquestes terminals les tenim ben a prop: són als ports de València i Bilbao.
Alfons Cornella: "La inversió pública suposa dues terceres parts del creixement econòmic de la Xina"
Si bé és cert que gran part d'aquesta expansió mundial de la inversió xinesa és pública, sobretot de grans infraestructures, cal destacar que també hi ha una propagació d'empreses privades xineses arreu del món. A l'Àfrica, per exemple, hi ha 10.000 empreses xineses i el 85% d'aquestes són privades.
A prop del Govern, lluny de la política
Un dels conceptes que destaquen Alfons Cornella i Mònica Alonso en la seva anàlisi del mercat xinès és la importància que té la inversió pública en la transformació del país. "La inversió pública suposa dues terceres parts del seu creixement econòmic", explica Cornella. Un creixement que s'ha reflectit en els indicadors macroeconòmics de manera imponent: en els últims 10 anys, la Xina ha triplicat el PIB (de 4,6 milions d'euros a 12,9) i gairebé la seva renda per càpita, de 3.426 a 9.215 euros.
"Hi ha sectors on l'empresa privada no té accés, com el transport, els bancs i les comunicacions", exposa Orriols. I en el sector que actua l'empresa privada, hi ha una forta implicació pública. Les estratègies, per exemple, les marquen els governs regionals, per això se'ls aconsella que estiguin "a prop del Govern, però lluny de la política". Així ho explica Cornella, afegint una metàfora amb un ocell: "Tu vés fent, mentre no t'escapis de la gàbia". El sector públic determina les grans línies d'estratègia i el privat les executa amb el seu suport. Una d'aquestes línies és la de "crear tecnologia pròpia que superi l'occidental", explica Cornella.
Del made in, a l'innovated in
De les universitats xineses surten més de vuit milions de graduats cada any, i a aquestes noves generacions "no se les està enfocant a treballar en una fàbrica, sinó a liderar empreses que canviïn el món", exposa Mònica Alonso. La Xina està convertint els joves en emprenedors, oferint línies de recerca públiques, i promovent el mentoratge i les empreses incubadores.
A la ciutat de Pequín, per exemple, tenen el Silicon Valley de la Xina: 300.000 metres quadrats dedicats a la ciència, la tecnologia i la innovació. I això no vol dir que el percentatge d'èxit de les seves startups sigui més gran que a Occident -el 3%-, però com que hi ha un volum molt més gran d'startups i d'empreses enfocades a innovar, aquest 3% també té una dimensió molt més gran.
Alonso, sobre les noves generacions de graduats xinesos: "No se les està enfocant a treballar en una fàbrica, sinó a liderar empreses que canviïn el món"
Observar l'Afganistan, i la Xina com a partner
La pime catalana té una gran oportunitat de negoci amb la Xina, però ha d'atrevir-se a menjar-se el cranc. "Les empreses catalanes han de guanyar agilitat. Hi ha oportunitats, però ens hem de posar les piles", explica Alonso, destacant que les oportunitats es troben "al món agroalimentari, la salut, l'eficiència energètica, l'urbanisme, el medi ambient i el turisme".
Alonso recomana, a més, estar pendents de la geopolítica i del conflicte d'Afganistan: "Hi ha un xoc entre els dos grans gegants -els EUA i la Xina- i hem d'estar molt atents a veure com actuen. Amb les notícies d'Afganistan és molt important observar i saber llegir entre línies".
Cornella: "No se t'acudeixi fer res si no tens un soci xinès amb qui tinguis una vinculació clara"
"La manera de fer negocis a la Xina és amb un soci", anuncia Cornella, qui aconsella deixar de pensar en clau proveïdor-client, i passar al concepte de partner. I insisteix, com a punt final: "No se t'acudeixi fer res si no tens un soci xinès amb qui tinguis una vinculació clara".