Els orígens dels Ametller com empresa familiar es remunten a 1830, quan Catalunya tenia prop d'1.200.000 habitants i una renda per càpita de 225 reals; un any en el qual la derogació de la Llei Sàlica per part de Ferran VII donant igualtat de dret a la successió de la corona a les dones seria la llavor de les guerres carlistes que varen assolar el nostre país durant el segle XIX; un any en el qual es té constància del primer Ametller al Penedès. Vuit generacions després, vivien a la casa pairal 11 persones, entre les quals hi havia els pares, els quatre avis i els cinc germans: Joan (1965), Maria dels Àngels (1967), Glòria (1968), Jordi (1969) i Josep (1974).
Joan va estudiar Dret, però en lloc dels tribunals es va decantar pel món de l'empresa. Va treballar a Procter & Gamble, va ser director comercial de la cadena de supermercats Condis i, finalment, va muntar una bodega a La Morera de Montsant (al Priorat). Jordi es va fer càrrec de l'explotació agrària. Diuen d'ell que és molt intel·ligent, assossegat i confiable. Manté un perfil baix, fugint dels focus dels mitjans.
Glòria va estudiar Farmàcia i va fer un màster vitivinícola. Va col·laborar des del 1999 fins al 2007 a la bodega de Joan, de la qual era copropietària, fins que es va incorporar al grup farmacèutic Ferrer. Joan i Jordi, mentre estudiaven el batxillerat, varen començar a anar al mercat dels dissabtes a Vilafranca a vendre ous. Després, es va incorporar el pare amb els productes de l'hort de la masia.
El 2020, Ametller tenia 111 punts de venda propis, amb 2.737 empleats i una facturació de 370 milions d'euros
Josep va estudiar FP d'Electrònica i es va incorporar a CSI, una filial de la multinacional americana Alcoa, amb fàbrica a Sant Cugat Sesgarrigues, on va treballar vuit anys, arribant a ser el responsable d'enginyeria elèctrica de planta, entre altres coses, gràcies al seu entusiasme. Va fer un màster pràctic de recursos humans.
D'una parada al mercat a 111 botigues
En morir el pare (1998), a Josep se li va despertar el cuc de la terra, i la passió per les parades que se li havia inoculat acompanyant els seus germans grans al mercat de Vilafranca, i que el 1993 –amb 18 anys– l'havia portat a crear El pagès a casa seva, un negoci de venda telefònica de productes de l'hort. Però es va anticipar en el temps i no va acabar de funcionar. Li va proposar a Jordi muntar un negoci junts i el 2001 varen obrir una parada al mercat de Sant Salvador, a Vilafranca del Penedès. El 2020, tenien 111 punts de venda propis, amb 2.737 empleats i una facturació de 370 milions d'euros (el 3% de la qual provenia de la botiga online). Es troben a la cresta de l'onada, especialment entre els urbanites de la generació Z. Les 20 hectàrees dels anys 80 ara són 1.200, a les que s'han d'afegir 2.000 dels 15 productors associats, que sostenen el seu model de negoci d'integració vertical. Josep ha aconseguit fer realitat el somni del qual es reien els seus amics d'escola: "Que pels carrers hi hauria camions d'Ametller".
Jordi i Josep Ametller no segueixen moltes de les recomanacions que es farien a una empresa familiar; més aviat que tard, hauran de posar fil a l'agulla si volen que la següent generació continuï
Josep li va proposar a Jordi que es fes càrrec de la producció agrícola mentre ell es dedicava a la resta. I és que tenen caràcters molt complementaris: un és clarament extrovertit i l'altre prefereix un perfil el més baix possible. Tenen una "química especial, i és que els negocis s'han de muntar amb qui t'entens bé". En teoria, es reuneixen cada dimarts, però van a un ritme que no tenen temps ni de barallar-se. Són socis al 50% i no els fa por el risc de bloqueig, perquè "si has de votar malament, és que hi ha un problema de fons". A la pràctica, tenen vot de qualitat: Jordi pels temes de producció agrícola i Josep pels comercials.
No segueixen moltes de les recomanacions que es farien a una empresa familiar. Les retribucions dels dos socis segueixen el principi igualitari; no hi ha externs al govern; no hi ha previsió de representació de menors i, per això, s'aplicaria la previsió legal i la tindria la parella. No tenen protocol, perquè els fa mandra i el veuen molt lluny. Jordi té una filla de 24 anys, que està molt allunyada del negoci familiar, i Josep, dues filles de dos i tres anys ("la gran ja reposa lineals quan l'acompanya a les botigues"). Aquesta situació pot funcionar molt bé entre germans generosos, que es respecten, es compenetren, es comuniquen i mantenen una bona relació personal; però més aviat que tard, hauran de posar fil a l'agulla si volen que la següent generació continuï com a família empresària.