La societatglobalitzada regida pel mercat té implicacions importants en els usos que s’atorguen a les llengües, tant pel que fa a la manera com l’empresa es comunica amb el client, com pel que fa a les llengües que es valoren a l’hora d’accedir a un lloc de treball i que permeten, al capdavall, l’ascensió social i la inclusió dels individus en una societat.
Atès que el català no és aliè a aquestes profundes repercussions, el Pacte Nacional per la Llengua impulsat pel Govern pretén reflexionar, debatre i recollir propostes per animar tota la societat catalana a incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua, facilitar-ne al màxim l’ús en tots els àmbits −parant especial atenció als més rellevants en què la llengua té menys presència−, i potenciar l’adopció de la llengua entre les persones que no la tenen de partida. El procés que acompanya el Pacte Nacional es va obrir el febrer amb la publicació d’un informe a tall de diagnòstic titulat Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana.
Quant a l’àmbit socioeconòmic i laboral, l’informe diagnostica, d’una banda, que l’oferta lingüística en català que fan les empreses en l’etiquetatge, els manuals d’ús, els webs, les aplicacions mòbils, l‘atenció oral presencial o telefònica, la retolació, la publicitat, les xarxes socials, etc., és molt menor a la demanda dels consumidors, que se situa vora el 70 %; de l’altra, apunta que existeix una manca de valoració dels coneixements de català en els processos de selecció de personal, fet que té, com a mínim, dues conseqüències greus: desactiva l’interès dels no catalanoparlants per aprendre una llengua que els ajudaria a millorar el seu estatus social i impedeix als que ja han après la llengua d’usar-la amb normalitat, de manera que el seu esforç i expectatives per utilitzar-la es veuen frustrats.
Entre d’altres solucions, l’informe apunta que és necessari un gran acord antre l’Administració, les entitats empresarials i els sindicats per assegurar que totes les comunicacions entre empresa i consumidor i entre empresa i treballador siguin regulades per un règim lingüístic que garanteixi la igualtat entre les llengües oficials, i que es fixin “unes condicions equitatives d’accés a l’ocupació i de promoció professional i social”.
Aquests són alguns dels reptes que assenyala l’informe, a partir del qual es convida la ciutadania i tots els agents implicats a participar en l’elaboració de propostes a través d’un procés participatiu que inclou sessions informatives i deliberatives, i que aposta per les aportacions tant individuals com d’entitats i col·lectius. El procés participatiu servirà de base per a la signatura, a la tardor, d’un Pacte Nacional per la Llengua que haurà servit per tractar els temes relacionats amb el català d’una manera frontal, dialogant i adaptada als temps actuals, incloent-hi tants agents polítics i socials com sigui possible.
El procés del Pacte Nacional interpel·la tota la ciutadania de Catalunya i, en un sentit ampli, qualsevol persona pertanyent a la comunitat lingüística catalana o que se senti implicada en la promoció de la diversitat lingüística. Per tant, tractar qüestions relacionades amb l’empresa i la llengua convida qualsevol individu o associació de consumidors, empresari o entitat empresarial, treballador o agent sindical a col·laborar amb el Pacte Nacional a fi d’encarar els reptes de futur que el món socioeconòmic té en relació a la llengua.