Fa temps que la incorporació en massa de la generació Z (nascuts a partir del 1997) al mercat laboral ha "revolucionat" en tots els sentits les empreses catalanes i d'arreu del món. Una renovació completa a les oficines amb el "xoc generacional" entre "zetes" i "boomers" que pot provocar més d'un maldecap als empresaris. Els joves tenen clar que "la vida no pot ser treballar tota la setmana i anar al supermercat els dissabtes", busquen gaudir a la feina per projectes, necessiten flexibilitat a tots els nivells i volen estar alineats amb els valors de l'empresa. Això sí, els últims estudis del sector de recursos humans presenten un fet curiós: el 26% de la generació Z va amb els pares a les entrevistes de treball. I el més xocant, el 8% d'aquests progenitors hi intervenen.
Per què els empresaris han de tenir en compte aquest factor? Principalment perquè la nova generació suposa el 30% de la població mundial i representarà el 27% de la massa laboral el 2025, segons dades de Whatsthebigdata.com. Per tant, les seves inquietuds i valors mereixen tenir-se en compte.
I aquesta "excessiva" dependència dels pares?
Si encaixar les noves generacions a les companyies, ha estat la tònica habitual durant l'últim segle, és imprescindible que les companyies adaptin les seves polítiques per "seduir" al nou mercat de treball. Per entendre a qui pertany cada generació, cal endinsar-se en les edats de cada franja: els boomers (nascuts entre 1946-1964), la generació X (finals dels 60 i 70), els millennials (80 i primers 90) i ara, amb la generació Z (mitjans dels 90 i 2000).
El 18% de la generació Z demana als pares que escriguin completament el seu currículum. I, fins i tot, el 24% afirma que van ser els progenitors qui van enviar les sol·licituds de feina per ells
Si es desgrana l'enquesta de ResumeTemplates, la conclusió final té a veure amb la dependència que tenen la generació Z amb els seus pares per buscar feina i endinsar-se a un procés de selecció. Per exemple, el 70% dels joves enquestats explica que demana ajuda habitualment als familiars durant el procés de cerca de feina. Encara més, el 18% d'ells demanen als pares que escriguin completament el seu currículum. I, fins i tot, el 24% afirma que van ser els progenitors qui van enviar les sol·licituds de feina per ells.
Els motius? Tenen por de comunicar-se amb els reclutadors, alguns se senten desmotivats, al·leguen problemes de salut mental i, fins i tot, dificultats per endinsar-se al mercat laboral. La protecció parental tampoc ajuda i el 31% dels joves explica que els pares els han acompanyat en una entrevista de feina i, a més, el 29% d'ells entren d'amagat a videotrucades amb els reclutadors. I inclús, molts dels progenitors es presenten als entrevistadors i, sorprenentment, participen en l'entrevista o responen preguntes d'ells.
Una generació de vidre? Viure entre expectatives
Per què la generació Z és coneguda com la generació de vidre? El terme "generació de vidre" el va encunyar la filòsofa catalana Montserrat Nebrera, que associava aquesta fragilitat a la sobreprotecció dels seus pares, pertanyents a la generació X que, en general, van tenir més carències econòmiques, cosa que els suposava un esforç molt més gran poder accedir-hi certes oportunitats acadèmiques i laborals. A diferència d'ells, els joves de la generació de vidre tenen un accés pràcticament universal a l'educació, cosa que, en contra del que podria semblar, no els posa la vida més fàcil sinó més aviat al contrari.
Els més joves estan immersos en un món en què la formació no els garanteix certes expectatives laborals, com sí que passava en temps dels seus pares. Tenen, per tant, una incertesa més gran pel seu futur i per veure complerts els seus desitjos vitals. D'aquí que gran part dels pares els "sobreprotegeixin", sovint sense adonar-se'n. "Els zetes són més conscients, això sí, de la importància d'una correcta gestió de les emocions i de la cura de la salut mental, cosa que els converteix també en persones amb més sensibilitat i també, de vegades, amb més creativitat", conclou Nebrera.