“Hi ha dues pel·lícules que no hauria d’haver vist mai: La Fuga d’Alcatraz i Tiburón”. Amb aquest exemple, ple d’humor, el nedador i multimedallista- va aconseguir 28 campionats del món-, David Meca defineix la capacitat de gestionar els riscos als quals es va afrontar durant la seva carrera professional. Riscos imposats i altres buscats. Davant un auditori majoritàriament d’estudiants de l’escola de negocis ESIC Barcelona, Meca va compartir com s’assoleix Nedar cap a la riba de l’èxit. Entre els valors per arribar-hi, va destacar la constància, l’esforç i la il·lusió que, en el seu cas, abandonen l’estatus de paraules buides per esdevenir històries de vida. Meca va insistir en tot moment en què “l’esportista i el campió es fan a base d’esforç, no neixen amb aquest talent”.
Només repassant els fets més destacats de la seva vida personal i professional, Meca va poder introduint conceptes que l’han ajudat per tirar endavant. D’un nen que amb cinc anys necessitava botes ortopèdiques i amb problemes d’asma a un esportista d’elit, que ha recorregut tres voltes i mitja al món nedant. Esforç, sacrifici i resiliència. Aquesta darrera la va utilitzar el 1999, un dels moments més complicats de la seva trajectòria. A Brasil, el van acusar de dopatge i li van imposar una sanció inicial de quatre anys. “L’endemà de comunicar-m’ho, vaig decidir que havia d’incrementar el ritme d’entrenaments, havia de demostrar la meva innocència i ser encara més fort. Prendre la decisió més difícil possible per assolir l’èxit”.
Innovar o enfonsar-se
En aquell moment, on tot semblava estar enfonsant-se, el que pot qualificar-se com el pitjor diagnòstic per un nedador, que sempre ha de ser capaç de mantenir-se. Era l’oportunitat de practicar amb la teoria econòmica i bregar amb la gestió de la dificultat i la capacitat de superació. David Meca es va inventar una sèrie de reptes i gestes, que el van portar a creuar nedant les Illes Canàries, fer una travessa de 130 quilòmetres entre Xàbia i Eivissa, escapar-se simbòlicament de la presó d’Alcatraz i batre el rècord del món nedant tres vegades entre la Península i el Marroc a través de l’Estret de Gibraltar.
El moment en què tot sembla perdut és l’instant de prendre les decisions més difícils
Aquest context, en el qual tot semblava perdut, és segons Meca, l’instant de prendre les decisions més difícils. Com en una espècie de revolució lampedusiana, el nedador va recomanar als estudiants, futurs empresaris, innovar o morir. “És necessari canviar-ho tot perquè tot continuï igual”. A partir d’aquí, va conrear l’esperit de lluita, que l’ha portat a ser un dels nedadors referents en l’àmbit internacional. Amb aquesta actitud, a la qual David Meca atribueix més d’un 80% de l’èxit, les medalles van anar caient.
Continuar nedant
“David, segueix, segueix...”. Aquestes paraules del seu entrenador són les que van impulsar el nedador català a emprendre una batalla judicial de més de dos anys per demostrar la seva innocència davant les acusacions de dopatge del Comitè Olímpic Internacional (COI). La recepta de Meca sembla senzilla. “Davant les crisis i les adversitats, ens cal continuar nedant”. En el moment de fer balanç, conclou que “si em morís avui seria un home feliç”.
Meca: “si em morís avui seria un home feliç”
Després de retirar-se del món esportiu, ara fa més d’una dècada, David Meca ha volgut compartir les seves experiències de gestió del risc i de les dificultats aplicades a l’àmbit empresarial. Ell, que en moltes ocasions va nedar acompanyat de taurons, assegura ara que els veritables perills es troben al nostre interior, lluny de l’aigua. El consell, com li va comentar el seu entrenador, és continuar nedant acompanyat de valors com el treball en equip, gestionar la pressió, que sempre es vincula a l’èxit, i assumir un lideratge que permeti motivar, donar confiança i acceptar els suggeriments i crítiques.
En una expressió que sona extreta d’un manual de gestió empresarial, David Meca reivindica la importància de l’aprenentatge després d’haver caigut diverses vegades. Són les segones oportunitats que, recorda, dóna la vida. Oportunitats de justícia poètica com que els mateixos dirigents del COI que l’acusaven de dopatge van haver d’entregar-li les medalles que va guanyar al campionat del món de Hawaii l’any 2000. La mateixa casualitat que va fer Joan Antoni Samaranch, que entre 1980 i 2001 va dirigir el COI, tres dies abans de morir va escriure sobre Meca que encarnava els valors de l’olimpisme: ‘Citius, Altius, Fortis’. “Més ràpid, més alt, més fort”.