Aquestes són les meves notes aleatòries de parlar amb empresaris optimistes, com els del Fòrum de Millora Continua, aquests dies de confinament; i les comparteixo esperant que siguin d'utilitat. Això no vol dir que estigui necessàriament d'acord amb el seu contingut. Aprofito per recordar que diuen que "un optimista és un pessimista mal informat".
Hi ha diversos mons paral·lels, una cosa és l'Íbex i els grans capitals i un altre, la majora de les empreses terrenals. Tothom està demanant diners "per si de cas", total el cost és molt baix i els bancs en tenen ganes de deixar-ne. Veurem quants dels demanats es donen i quines garanties demanen.
"Tothom està demanant diners "per si de cas": veurem quants dels demanats es donen i quines garanties demanen"
Al Govern no hi ha ningú que sàpiga el que és pagar una nòmina amb la mateixa butxaca. No tots els països han respost d'igual forma a la pandèmia: Suïssa i Suècia no estan confinats.
Els canvis s'acceleraran, i junt amb la tresoreria seran el cop de gràcia per a molts models de negoci que es varen salvar pels pèls de morir a la Gran Recessió.
Un dels pilars de la nostra economia és el turisme, i sembla que no venen temps bons pel mateix. Es reduiran els viatges.
La gent està deixant d'anar al metge i demà ens trobarem amb malalts que estaran greus per no haver sigut diagnosticats i tractats abans. Abans o després tots passarem el contagi.
Si no fos per internet, la situació seria molt diferent. La formació a distància s'ha disparat. L'educació es redefinirà. El teletreball augmentarà però no substituirà el treball presencial, som animals socials. El seu grau de penetració anirà per grups sociològics.
Hi ha sectors com l'alimentari, farmàcia i teletreball que surten beneficiats. També les companyies d'assegurances de cotxes estan fent l'agost: no hi ha sinistres i les primes es cobren igual.
Els països es reindustrialitzaran. Augmentarà el consum dels productes locals. Augmentarà la natalitat a nou mesos vista. La compra de béns durables (cotxes, mobles...) s'ajornarà.
Els cicles duren 8-10 anys, ara sortim d'un de vaques grasses, i ve el de primes; però la majoria esperem una sortida en "V". Amb sort la sortida tindrà la forma del logotip d'una coneguda marca de sabatilles esportives.
Hi ha gran disparitat d'opinions sobre quan s'haurà recuperat el nivell de vendes pre-COVID-19. Amb més rapidesa que el mercat, perquè hauran desaparegut competidors. Si una vacuna triga divuit mesos, dintre d'un any es pot repetir la situació si bé una mica més controlada sanitàriament.
Qui estigui més atent a les necessitats dels clients post-COVID-19, guanyarà la partida. Els líders augmentaran els seus avantatges competitius.
La màquina d'imprimir bitllets no s'aturarà. "Cash is King". Diners hi ha els mateixos, el que passa és que s'han aturat. Tothom ha ajornat els pagaments "per si de cas". Això em recorda aquell acudit de què "durant la crisi a un hotel de platja desert apareix un rus i deixa un bitllet de 500 euros com a garantia per veure una suite. L'amo li dóna al cuiner perquè pagui al proveïdor, aquest a una meuca. Aquesta va a l'hotel a pagar una habitació que deu. Baixa el rus, recull el bitllet i diu que ja s'ho pensarà".
Aquestes converses m'han portat a fer una enquesta quantitativa online, en la que han participat 91 empresaris té tots els sectors: agropecuari (6%), industrial (19%), comercial (29%) i serveis (46%); amb una plantilla mitjana de 96 persones (25 és el valor central de la mostra). Aprofito per recordar que "hi ha veritats, mentides i estadístiques".
El 83% preveuen una disminució de vendes del 31% de mitja en tot l'exercici. El 17% un augment del 24%. Les primeres diuen que trigaran onze mesos a tornar al nivell de vendes previ. El deute total sobre recursos propis el 28 de febrer era del 30%, i es preveu augmentar-la fins al 36%, donant garanties personals (13%) o immobiliàries (12%) alienes a l'empresa si és necessari. El 12% han previst la possibilitat d'haver de presentar concurs de creditors. La COVID-19 canviarà el 49% del dels models de negoci. El 55% no saben quins seran els nous líders del sector i mercat; i el 51% creuen que estaran entre ells. El 73% han analitzat si el millor és continuar, vendre o tancar; amb participació de la següent generació en el 71% dels casos. El 57% se senten sostinguts pel seu entorn com empresaris. La classificació de l'actuació respecte a les empreses és 6,4 la societat en general, 5,4 les patronals, 5,0 les cambres de comerç, 4,9 les comunitats autònomes, 4,8 els ajuntaments, 4,6 els mitjans de comunicació, 4,3 els sindicats, 3,7 el Govern central.
"Quan baixa la mar es veu qui es banya despullat". A les crisis apareixen les persones amb idees, i es veuen els lideratges.
ÀNIMS i SALUT !!