Aquesta historia es totalment fictícia, qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència. Esta treta del llibre Ángeles y demonios de la família empresaria.
Carles Aramburu és un empresari d’èxit. Ha aixecat el seu pròsper negoci partint de res amb gran esforç, sacrifici i intel·ligència. És un home dur, acostumat a vèncer a qui se li posa per davant. Arriba a casa tard i cansat. Els caps de setmana quan no va en bicicleta és perquè està a la fàbrica. Les converses familiars giren sempre al voltant dels estius i activitats dels seus fills. Si es parla de l’empresa és perquè en Carles expliqui, a pròpia iniciativa, alguna cosa de la mateixa. L'estiu passat el dia que el seu fill gran, al tornar del seu primer dia de treball a la nau, va dir durant el sopar “al magatzem fa molta calor, hauria de posar-se ventiladors”, Carles li va contestar: “sempre ha fet calor a l'estiu, si no t’agrada no fa falta que tornis a treballar demà, que t’has cregut!”.
Carles està al gremi perquè s'hi ha d’estar, però no hi ha trobat ningú que valgui la pena escoltar. “Quasi tots són fills de papà que han heretat l’empresa”, diu. Respecte als consultors considera que “són venedors de fum que no fan més que posar pals a les rodes; viatgen en globus i et demanen el rellotge per dir-te quina hora és”. Fins ara tot li ha anat relativament bé dins els negocis i no creu que en realitat hagin de canviar molt, “hi ha molta moda passatgera com tot l’embolic de l'efecte 2000 als ordinadors”
Aquesta breu història ens presenta el quart dels pecats capitals de la família empresària, el més perillós: la incomunicació. Consisteix a mantenir-se aïllat de les altres persones, organitzacions i sistemes. És una gran font de riscos.
El quart dels pecats capitals de la família empresària, el més perillós: la incomunicació. Consisteix a mantenir-se aïllat de les altres persones, organitzacions i sistemes. És una gran font de riscos
La família empresària, curiosament, pot ser un dels llocs on hi ha menys diàleg sincer. Pot haver-hi un excés de respecte a l’autoritat. O pot haver-hi por al conflicte, ja que traslladar d’un àmbit a l'altre amb molta facilitat. Les conseqüències de manifestar l’opinió poden ser majors que a la família no empresària.
Relacionada amb la incomunicació tenim al dimoni de la inflexibilitat. Consisteix a mantenir-se en el propi punt de vista i concepcions, sense posar-los en dubte. Consisteix a fer prevaler la tradició sobre qualsevol indici d’innovació. Consisteix a no valorar altres punts de vista ni alternatives.
La inflexibilitat pot ser deguda a conduir amb el retrovisor, és a dir mirant el passat. Es tracta d'afrontar el futur amb tot el que ha donat èxit al passat, a la forma tradicional de fer les coses. L’entorn d'un empresari amb èxit pot fàcilment portar-lo a la inflexibilitat. Les persones que l'envolten poden acabar comportant-se com la cort del rei nu.