Què volen ser els adolescents quan siguin grans? Molts d'ells confessen que volen dedicar-se a professions vinculades a l'esport i a les forces d'ordre i seguretat, com ara bombers i policies. Les noies, en canvi, s'inclinen per l'ensenyança, la formació, seguit de professions artístiques relacionades amb el món digital, la moda o la medicina, segons les últimes enquestes del sector de recursos humans. També hi ha opcions menys convencionals com ara "vull treballar provant hotels", "a la CIA", "venent els meus invents", "cuidant a lleons i tigres" o "viatjar a Mart per descobrir extraterrestres".
I què succeeix amb la figura d'emprenedor o empresari? Un cop han acabat l'educació obligatòria, tan sols el 8% d'ells s'involucra en negocis nous. Per aquest motiu l'empresària Immaculada Amat, presidenta del Consell d'Administració d'Amat Immobiliaris, forma part del programa Escola i Empresa de Femcat (Fundació d'Empresaris de Catalunya) i s'endinsa a un institut barceloní amb una hora al davant per explicar el rol de l'empresari i compartir la seva experiència. El més important: desmentir mites.
Silenci, visió empoderada i molt més
"Bona tarda. Sóc l'Immaculada Amat, tinc 73 anys i m’he passat tota la vida treballant a l’empresa familiar que ara està dirigida pel meu fill. En aquests moments hi treballen 75 persones i l’any que ve celebrem 75 anys. Sovint sembla que les noves generacions estiguin allunyades del món empresarial, però quants de vosaltres teniu un pare o mare que tingui una empresa i sigui autònom? Hi ha progenitors que també treballen per altres empresaris. Però sobretot, tot el dia interactueu amb empreses. Qui us fabrica la roba i qui la ven és una empresa", arranca Amat davant de 80 alumnes d'un institut de l'Eixample barceloní.
Amat: "Sovint sembla que les noves generacions estiguin allunyades del món empresarial, però quants de vosaltres teniu un pare o mare que tingui una empresa i sigui autònom? Hi ha progenitors que també treballen per altres empresaris. Tot el dia interactueu amb empreses"
A continuació, un ventall de xifres per situar la figura de l'empresari. "A Catalunya hi ha un 88% d'empreses que són familiars, per exemple". I una crítica a una part dels mitjans de comunicació: "Els diaris i els opinadors sempre parlen de grans empreses i, en canvi, el 99% de les organitzacions que tenim a Catalunya són petites i generen un 70% dels llocs de treball", continua.
I què fer amb els mites de l'empresari dolent? Amat se sincera amb els alumnes i exposa que "sempre es parla dels emprenedors com si fossin els guais i els empresaris els malvats de la feina". "Que ho sapigueu, no hi ha cap empresa que no hagi nascut d'un emprenedor que ho ha tirat endavant". "Hi ha perfils professionals que només els agrada la primera part, sobretot en l'àmbit de les empreses emergents de Barcelona, però és interessant que hi hagi inversió i s'estiri el fil, ja que es moren".
El cas d'Agroalimen i Mango
Unes de les empreses més paradigmàtiques a Catalunya són els casos de Gallina Blanca i Agroalimen, juntament amb Mango. La primera la va fundar Carulla, provinent de Montblanc que va veure l'oportunitat d'una empresa de Suïssa que va inventar "daus de caldo" i no va aconseguir aterrar a l'estat espanyol. En canvi, l'emprenedor català va saber vendre-ho i va iniciar una campanya de màrqueting a la ràdio que s'emetia a les hores més importants del dia. Va començar a vendre i dècades després Agrolimen ha fregat la xifra dels 2.000 milions d'euros en ingressos entre totes les activitats. Uns empresaris que, segons Amat, s'han convertit en uns grans mecenes de la cultura i fundadors d'Òmnium Cultural.
Amat: "Els diaris i els opinadors sempre parlen de grans empreses i, en canvi, el 99% de les organitzacions que tenim a Catalunya són petites i generen un 70% dels llocs de treball"
Respecte a Mango, els germans Antik eren immigrants de Turquia que van venir a estudiar a Barcelona. Durant els llargs estius tornaven a casa els avis a Turquia i allí veien que la moda era diferent i hi havia productes de moda que podrien agradar molt a Catalunya. D'aquesta forma van començar a exportar productes cap al nostre país. "Van muntar la primera botiga hippy a Barcelona i d'aquí en va sortir Mango amb esforç i molt treball", continua Amat. En aquests moments Mango aconsegueix una facturació de 1.214 milions a la primera meitat d'any, un 24% més que el 2021.
No tot ve sempre de cara
"Cada empresa és un món i a vegades no tot ve de cara a la vida", continua l'empresària. "El meu pare va engegar un despatx immobiliari durant la Guerra Civil, era emprenedor, tenia 24 anys i es va casar amb la que llavors seria la meva mare". "Malauradament, el pare es va morir i la meva mare es va quedar viuda. Tenia dues opcions: treballar a un lloc segur i fàcil o continuar amb el despatx del marit. Estava sola amb dues filles i més de 80 clients", relata Amat. "Va optar per la segona opció en un sector masclista, la van maltractar en molts aspectes, mensystenir i li va costar molt", continua. "Quan tenia 10 anys em deien que havia de fer dret i estudiar lletres, als 12 anys em feien fer rebuts de lloguer a mà i anar-los a cobrar a barris molt allunyats, vaig anar a la universitat i vaig gaudir del famós maig de 1968, amb una revolució estudiantil i vaig agafar les regnes del despatx. "Vaig renunciar a estudiar història que també m'encantava i vaig ser militant del PSUC. Però vaig introduir-me a l'empresa familiar de nou i durant aquestes dècades m'ho he passat bomba".
Equivoca't, no tinguis por
És important no fer les coses amb por i sobretot equivocar-te, ja que dels errors s'aprèn. "Anava a reunions on només hi havia homes, dels típics de panxa i puro i jo era una noia amb minifalda, tímida i que no m'atrevia a parlar ja que ningú em feia cas". "Veia que molts homes no duien un paper ni una dada, sabien moltes coses per l'experiència. Així que cada dia llegíem els diaris i ens apuntàvem dades. Llavors tot el que dèiem era verídic i ens vam anar fent lloc", continua l'empresària.
Amat: "No us arronseu mai davant d'una resposta negativa o d'un no. Si tens raó acabes aconseguint el que et proposis"
"La meva companyia va estar formada per dones durant dècades i vam apostar per la formació continua i sobretot per la conciliació familiar. Moltes d'elles quan tenien el segon fill plegaven i vam apostar per un nou calendari per fer les mateixes vacances i ponts que les escoles", destaca Amat. I un altre consell: "No us arronseu mai davant d'una resposta negativa o d'un no. Si tens raó acabes aconseguint el que et proposis". I per favor, "formeu-vos". "El món canvia i si no us formeu, podeu perdre el tren".
Un altre element destacat per Amat té a veure amb la formació a tota la plantilla. "Hi ha molts directors que van a escoles de negoci per ampliar coneixements, però què succeeix amb la resta de treballadors? Qui fa la feina més important són ells". "En el meu cas em vaig posar les piles i als 42 anys em vaig apuntar a fer més formació i vaig descobrir com eren d'importants els manuals d'acollida, programes de formació ordenats, fer xerrades a clients, impulsar el màrqueting i vam apostar per la transparència", continua.
Qui t'ajuda?
Els alumnes aixequen la mà i demanen quines ajudes reben els empresaris. "Moltes coses que fan les empreses privades ho haurien de fer les públiques". "Per exemple nosaltres apostem pel català, per la inclusió social i patrocinem moltes coses". Per a l'empresària és important "observar, ser curiós, ser perseverant i que mai m'ha sortit res gratis". Però sobretot "ser generós i bona gent". I conclou: “he sigut una dona de classe baixa, de nació oprimida i rebel, però he tirat endavant".
Amat: "Moltes coses que fan les empreses privades ho haurien de fer les públiques"
Una xerrada d'una hora que busca desmentir certs mites sobre els empresaris basats en "explotadors", en “històries fàcils", en “problemes de retenció de talent", en una visió "capitalista”, “sense apostar per la salut mental” o "en condicions infrahumanes", per acostar una professió sovint massa desconeguda a un públic jove, curiós i perquè no, els futurs empresaris del segle XXI.