Fa poques setmanes, el sant Pare va fer unes declaracions on advertia que calia aplicar mesures dràstiques i urgents per estabilitzar el fons de pensions del Vaticà, perquè, segons sembla, mostra uns desajustaments preocupants. En concret, Francesc va afirmar que “diversos estudis encarregats conclouen que la gestió actual del sistema de pensions, tenint en compte els actius disponibles, genera un dèficit rellevant”. La conseqüència immediata d’això, segons el mateix Francesc, és que “calen mesures urgents de caràcter estructural que no podem ajornar més. Cal aconseguir la sostenibilitat del fons de pensions tenint en compte que els recursos disponibles són limitats. Aquestes reformes estructurals són necessàries per garantir una cobertura a la jubilació adequada per als nostres treballadors actuals i futurs. Per tant, cal prendre decisions difícils que requeriran una gran sensibilitat, generositat i la voluntat de fer sacrificis en benefici del col·lectiu”. Unes declaracions, que als profans els semblaran sorprenents, que va fer en el marc d’una carta oberta destinada al Col·legi Cardenalici i als prefectes i responsables de les institucions de la Cúria, i a les entitats de la Cúria Romana i institucions associades amb la Santa Seu.
La mateixa opacitat de les finances vaticanes fa molt difícil fer una anàlisi detallada des de fora, però cal suposar que l’actual sistema de pensions de la Santa Seu ha de basar-se en un sistema de repartiment (com el sistema públic espanyol) o de capitalització col·lectiva (com algunes mutualitats antigues), dues modalitats que es veuen afectades de manera dràstica pel perfil demogràfic del col·lectiu i on una caiguda de les altes de cotitzants genera tensions en el pagament de les jubilacions molt difícils de resoldre.
Sembla que el darrer exercici tancat va aportar un dèficit als comptes d’uns 83 milions d’euros, amb un desfasament acumulat entre actius i passius que ja supera els 600 milions
De les poques xifres que es poden albirar, sembla que el darrer exercici tancat va aportar un dèficit als comptes d’uns 83 milions d’euros, amb un desfasament acumulat entre actius i passius que ja supera els 600 milions. Si a les xifres restringides a la Santa Seu li agreguem els dos blocs que conformen la Diòcesi de Roma, o sigui, el Vicariat de Roma i el Vicariat de la Ciutat del Vaticà, sembla que el dèficit podria disparar-se fins a prop dels 1.000 milions d’euros.
La primera mesura del Sant Pare davant d’aquesta situació tan alarmant ha estat nomenar el cardenal Kevin J. Farrell (1947) com a administrador únic del fons de pensions. El nou responsable màxim és un prelat irlandès amb passaport dels Estats Units extraordinàriament ben connectat i que en l’actualitat és el camarlenc del Vaticà. Des del 2016 és el Prefecte del Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida. Va ser ordenat capellà el 1978, de la mà dels Legionaris de Crist, la congregació fundada pel bisbe mexicà Marcial Maciel l’any 1941 que durant els primers anys del segle XXI va ser portada de molts mitjans per la investigació sobre els abusos sexuals de Maciel i dues desenes de membres més sobre menors vinculats a la congregació. Val a dir que Farrell va abandonar els Legionaris de Crist a començaments de la dècada dels vuitanta.
Des d’un punt de vista tècnic, el sistema de pensions del Vaticà funciona com un sistema contributiu on es cotitza a partir del salari rebut. El percentatge varia en funció de quina és la institució ocupacional; en aquest sentit, els qui presten els serveis a la Cúria Romana, a la Ciutat del Vaticà o a altres entitats gestionades per la Santa Seu tenen una cotització del 33% del salari, aproximadament un 24% a càrrec de l’entitat i al voltant del 9% a càrrec del treballador mateix. A les altres institucions vinculades, tant els percentatges totals com el repartiment es modifiquen, tendint a una aportació menor en termes generals. El dret a percebre pensió de jubilació es merita als 65 per al personal laic i als 70 per al personal religiós. L’import d’aquesta prestació es calcula en funció dels anys d’antiguitat i del salari final. Cal dir que també estan previstes les pensions per incapacitat.
Fora de l’àmbit purament de les pensions, però afectades per elles, a les despeses generals del Vaticà ja fa temps que s’apliquen retallades, com les de 2021, en virtut de les quals els cardenals van patir una reducció del 10% del seu salari, a més de l’anul·lació dels descomptes en el lloguer dels immobles que pertanyen al patrimoni vaticà.
El dret a percebre pensió de jubilació es merita als 65 per al personal laic i als 70 per al personal religiós
Les primeres reaccions conegudes han estat les de l’associació de treballadors laics, agrupats a la plataforma ADLV, que han posat sobre la taula l’opacitat del sistema i els seus dubtes sobre l’equitat que tindran les mesures per retallar les pensions. També es pregunten sobre l’efectivitat de la reforma financera encetada al Vaticà ara fa quatre anys.
Caldrà estar atents a l’evolució d’aquest conflicte, que amenaça amb contaminar les estructures de la Santa Seu més enllà de les mateixes pensions i que està fent que apareguin molts dubtes sobre la manera de funcionar de la constel·lació d’entitats que envolten el Vaticà.