Pere Riera és un dels candidats santcugatencs juntament amb Fernàndez i Alà. Sant Cugat és, curiosament, punt de trobada per alguns dels protagonistes de la primera part de la campanya, la dels precandidats. Laporta és un exsantcugatenc, ja antic; a Sant Cugat és on Rousaud ha tingut l'empresa Sunset Global, que utilitzava per captar clients a fires republicanes, i a Sant Cugat té l'oficina el germà de Rousaud, Roman Rousaud, amb qui va fundar Factorenergia; per cert, una oficina que està a pocs metres de l'oficina de Fernàndez i Alà. Potser una diferència important de Pere Riera respecte tots els altres precandidats és que és membre de la penya blaugrana de Sant Cugat.
A Pere Riera -nascut el 1966- el podem considerar com el candidat outsider d'aquestes eleccions, desconegut pel gran públic, sense filiacions polítiques, tampoc relacions empresarials que ajudin a albirar d'on traurà el suport financer per desenvolupar una campanya per a la presidència del Barça.
Pere Riera és un desconegut pel gran públic, sense filiacions polítiques i tampoc relacions empresarials
Sabem que va estudiar Empresarials (una diplomatura que no va finalitzar) i un postgrau (segons apareix al seu perfil de LinkedIn) en Direcció de Màrqueting a EADA. La formació superior la va cursar rondant la trentena, mentre treballava a Osborne com a responsable comercial d'una àrea de Barcelona del canal HORECA. Posteriorment, va treballar per Bodegas Olarra (on va ser cap regional), després a Continental i a BRITA des d'on va sortir per tenir la seva primera experiència empresarial fundant MARINA una empresa que es dedica al tractament d'aigua per consum particular, HORECA i industrial.
Actualment, dirigeix una agència immobiliària a Rubí; l'activitat és l'habitual de qualsevol immobiliària petita, fer intermediari entre venedors i comparadors per la venda d'una propietat immobiliària. L'empresa i agència es diu RdH i els resultats econòmics si atenem a la informació pública diríem que no són del tot bons.
Barcelonista des de nen, el seu pare el portava a l'Estadi de petit. Com la resta de candidats (a excepció de Farré) és d'una generació de barcelonistes que durant la primera meitat de la seva vida va viure dues lligues, de les quals no recordava la primera, i la primera Champions a Wembley. És barcelonisme de mèrit, barcelonisme per un estudi sociològic que expliqui allò que és inexplicable: com un club que fins i tot inventa un torneig, el Gamper, per guanyar algun títol, s'acaba convertint en el més gran d'Europa.
Anys més tard, va ser ell el que portava el seu fill a jugar amb el benjamí culé. D'aquesta època, extreu tot allò que, segons el seu criteri, no funciona del futbol base blaugrana; com fem tots els pares amb fills que juguen a qualsevol esport, que ens convertim en experts en gestió, en formació i en psicologia. I en els millors entrenadors, naturalment.
Respecte al Barça, Pere Riera es defineix com un nostàlgic, admirador de Laureano Ruiz, a qui assenyala com a precursor de Cruyff i té una visió del Club del soci tradicional, del soci abonat que s'ha patejat la grada de dalt a baix un munt d'anys. El seu hàbitat natural s'apropa més al d'una tertúlia de sobretaula de culés, copa a la mà dreta i puro a la mà esquerra, criticant al davanter centre de torn i recordant les excel·lències del Barça de Guardiola per davant de l'equip del moment. No sembla que la llotja sigui el seu hàbitat natural. O potser ho està dissimulant.
Puro en mà o no, ha anunciat una acció de responsabilitat contra la directiva sortint si és elegit president. Entén que la situació econòmica és crítica i que és l'aspecte sobre el qual s'ha de treballar amb urgència.
Podem resumir el seu programa: reducció de l'endeutament i de les despeses, transparència financera, aposta per la Masia, el futbol femení i les seccions
El seu programa -un seguit de temes amb més opinió que concreció- podem resumir-lo en cinc punts: reducció de l'endeutament i de les despeses, transparència financera, aposta per la Masia, el futbol femení i les seccions. Propostes més aviat vagues i que no poden discutir-se per òbvies. Malgrat això, és molt més del que podem dir del seu equip, inexistent (o un secret tan ben guardat com la fórmula de la Coca-Cola).
La realitat és que segurament Pere Riera no té cap intenció de ser president del Barça: ni programa, ni equip, ni idees. La seva candidatura passa a formar part de la llista de candidatures freak a la presidència del Barça. Estranya manera d'autopromoció. L'única pregunta que hem de resoldre sobre aquesta candidatura és quan anunciarà que es retira definitivament de la cursa.