Com podem acabar amb la desigualtat entre home i dona a l'empresa? El canvi de model que ja porta (i aporta) de base la generació Z -els joves nascuts després del 1995- s'estableix com un factor clau en la lluita per tancar la bretxa de gènere. La forma de treballar d'aquest segment de la societat, com el teletreball i el fet de funcionar per objectius i no per jornades d'horaris fixos, són elements indispensables per fer possible aquesta transició. En aquest sentit, la cofundadora i presidenta executiva d'Holaluz, Carlota Pi, sosté que les regles del mercat no arreglaran aquesta situació per si mateixes, per això, tot i que no li agraden les quotes, troba que encara són necessàries.
El Cercle d'Economia posa la directa en aquesta qüestió i vol aprofundir-hi debatent sobre el camí a seguir per acabar amb la discriminació de la dona dins les companyies. La institució posa fil a l'agulla i ho fa a través d'un cicle titulat Persona i Empresa. El primer debat de la tardor afirma que la generació Z i la seva manera de funcionar i de veure el món és l'oportunitat perfecte per impulsar la igualtat en els llocs de feina, no només per acabar arribant a una discriminació positiva cap a la dona a l'empresa, i a una paritat entre els dos gèneres sinó també per complir amb els objectius d'una companyia amb la complicitat dels seus treballadors.
Si bé la pregunta que es fa l'empresariat és si la bretxa es va resolent, la realitat -i la tenen clara- és que és un procés lent. El cara a cara entre la cofundadora i presidenta executiva d'Holaluz i el director de Sabadell Real Estate, Jaume Oliu, té els seus moments calents, tot i que els dos caminen en una mateixa direcció. Moderat per la directora de Comunicació i Màrqueting d'EY Catalunya, Cristina Fontgivell, i amb moltes dones a la sala -també homes-, el centre de la qüestió gira entorn la paritat a l'empresa, sobretot a l'hora de proposar una dona per un alt càrrec. I els joves, els centennials, poden ser la solució al problema.
Carlota Pi no és només coneguda per haver revolucionat el sector de l'energia amb Holaluz, sinó també perquè és de les poques dones a qui es recorre per anar a debats com aquest. "De vegades, em fa vergonya perquè en esdeveniments de parlar de dones, sempre som les mateixes", es lamenta. Tot i que ella no és la primera a parlar -la moderadora decideix fer-ho per ordre alfabètic i li toca a Oliu-, Pi vol fer una crida a les dones perquè, sosté, "ens hem de visibilitzar i s’han de visibilitzar". És qüestió d'anar treballant sense forçar la situació.
Xifres que espanten
Tots dos asseguren que no els agrada parlar de xifres i, encara menys, de quotes. Ara bé, sí que sostenen que, de moment, encara són necessàries perquè funcionen "com a objectiu", així com "per trencar aquests biaixos". De moment, però, la situació avança a poc a poc, però cal actuar. I els joves tenen la solució a les seves mans ja que la seva manera de treballar ha canviat molt i això obliga les empreses a fer un canvi de model. Per exemple, en la qüestió del teletreball i funcionar, no per jornades laborals d'horaris fixos, sinó per objectius.
La cofundadora d'Holaluz subratlla que "com a dones i com a homes que ens toca viure aquesta generació no podem passar per aquí confiant que les regles del mercat ho arreglarien" i, precisament per això, la seva empresa no va haver de posar-se les piles en res perquè ja va néixer ser una companyia paritària. A ella la van acomiadar pocs mesos abans de fundar la seva empresa només incorporar-se de la baixa maternal de la seva primera filla. Al tornar, no tenia ni taula, ni ordinador a l'oficina.
Conscient de la problemàtica, el seu objectiu es va centrar en, a banda de moure's 100% per les energies renovables, "construir una companyia on totes les persones que hi treballem ens poguéssim desenvolupar 360 graus". Això ha donat resultats i Holaluz avui té "paritat total en tots els equips i a tots els nivells". Mentrestant, Oliu és conscient que en el Sabadell Real Estate "encara ens queda molt per fer" i assegura que "la vergonya que ens fa quan veiem els números ens fa ser més conscients i proactius".
Role models
Potser, i a parer tant de Pi com d'Oliu, calen més role models. O role models de referència. El director de Sabadell Real Estate considera que "és molt útil fer un seguit d’accions com a empresa". Precisament per això, explica que "acompanyem les dones perquè facin un mentoring perquè tinguin aquesta visibilitat i poder crear els perfils perquè puguin ser directives". Però la situació encara és dèbil i posa damunt la taula que "la falta de role model és evident dins la mateixa empresa", motiu pel qual advoca perquè "quan tenim promocions internes, tinguin més visibilitat".
Un canvi de model a l'hora de treballar ajudaria a posar fi a la desigualtat a l'empresa
Mentrestant, la cofundadora d'Holaluz insisteix en la idea que "nosaltres ja vam muntar la companyia amb aquest propòsit i és tan senzill com ser gent normal: que treballa, té els seus objectius i la seva família". La solució, segons el seu parer, és canviar el model de feina general, donar més flexibilitat als treballadors, treballar en equip i, fins i tot, fer esport a l'oficina i tenir una escola bressol. Aquí ja no entra el debat entre dona i home, home i dona, perquè això ja "afavoreix a col·lectius com les dones que moltes vegades en hem sentit com una piloteta que no encaixava en un forat".
Dues empreses molt diferents, amb una trajectòria molt diferent i amb una manera de funcionar també diferent, però que tenen un mateix objectiu: no parlar en un futur sobre aquesta qüestió perquè ja s'hagi normalitzat fins a tal punt que no serà objecte de debat. De moment, però, i tenint clar, com diu Oliu, que "al final busques el millor talent", les empreses hauran de "continuar fent moltes accions i ser molt crítics". Perquè, si no s'actua, "les polítiques tothom les té clares, però després no passen coses".