Una pime hotelera catalana, el Grup Guitart Hotels i la Fundació Barça treuen, sense pretendre-ho, els colors als hotelers de tot Espanya: mentre tots es queixen del fet que no troben treballadors pel turisme, al mateix temps formen joves immigrats i els hi donen feina. Amb molt d'èxit, per cert.
Se'n parla menys d'ells que un temps ençà. A poc a poc, es desterra aquell nom pejoratiu de "mena" -menors estrangers no acompanyats-; en comptes de sobrenomenar-los amb aquest despectiu, es denominen joves immigrats sense referent familiar o, com ho fa Save The Children, joves en moviment. Mai se sap si això de què se'n parli menys és una bona cosa. D'entrada, la virulència de fa uns anys contra aquests nois i noies desemparats que han arribat al nostre país ves a saber després de quina peripècia sembla que ha minvat, encara que cada dos per tres apareix algun que diu o piula alguna bretolada, senyal de la feblesa del fort contra el feble. No fa pas tants anys, una urbanització catalana va portar als tribunals la instal·lació d'un centre d'acollida a la seva rodalia perquè "aquests nois i noies són un perill públic en un indret escollit per descansar a l'estiu" (sic). Faria l'efecte que la desaparició de l'escenari públic del tema és conseqüència de l'abandó d'aquests nois. Lluny d'això, la sorpresa és haver trobat que la societat civil participa molt activament junt amb el sector públic en donar-los-hi una sortida digna.
Cabañas (Fundació Climent Guitart): "Només cal preparar-los, acomboiar-los, perfeccionar l'idioma, dirigir-los cap al que apunten les seves habilitats i aficions, i integrar-los"
La majoria dels que venen a Espanya arriben del Marroc i d'Algèria, però n'hi ha que arriben de més lluny, de l'Àfrica Subsahariana, de l'Europa de l'Est, de Síria o fins i tot de Bangladesh. Abans de la pandèmia la població era d'uns 12.000 "mena", després ha minvat; a Catalunya hi viuen entorn del 13% del tota Espanya. La direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat, que vetlla per "el seu dret de participació com a ciutadans actius i per la promoció del seu benestar", procura estabilitzar la població i s'encarrega d'allotjar-los en centres d'acollida, en pisos tutelats o en famílies disposades.
El problema d'aquests joves en moviment es quadricula ben ràpidament: una cosa és curar d'ells i elles abans d'ingressar en el món laboral i una altra trobar-los-hi feina. En el primer període cal comprendre'ls, formar-los per integrar-los en la societat d'arribada que els hi és aliena, les claus de la qual no coneixen ni gens ni mica venint de cultures llunyanes i d'un passat per oblidar; aquesta tasca l'assumeix actualment el sector públic. El segon període esdevé crític. Comença el més difícil que és trobar un lloc de treball, única manera de progressar. Sense papers només hi ha camins torçats. El sector privat hauria de respondre per fer possible tancar el cercle en positiu.
Doncs bé, Cristina Cabañas, la presidenta de la Fundació Climent Guitart i de Guitart Hotels, organitza des de fa quatre anys un Campus d'Ocupabilitat. Entre el 10 i el 17 de juny, el celebra a Lloret de Mar, junt amb l'Institut Coll i Rodés de la població i el suport de la Fundació Barça. Formen anualment un grup de 20 nois i noies entre 16 i 18 anys en hostaleria, concretament en sala i cuina, habilitats i treball en equip; un cop acabat el període de formació, passen a treballar en aquest grup hoteler.
- Per cobrir la temporada d'estiu, oi?
- No, no. No només ens els quedem la temporada d'estiu -diu la presidenta de la Fundació-. En els quatre anys del Campus han passat a treballar definitivament amb nosaltres 60; la resta s'ha incardinat a altres empreses gironines que s'hi han afegit.
- Això vol dir 0 fracassos?
- Per ser sincera, un, només un no ha reeixit. Quan dones oportunitats, no saps prou bé com l'aprofiten. Només cal preparar-los, acomboiar-los, perfeccionar l'idioma, dirigir-los cap al que apunten les seves habilitats i aficions, i integrar-los; lògicament pagar-los el que els hi pertoca perquè facin la seva vida com qualsevol persona. Arriben amb una motxilla carregada de frustracions, timideses i traumes, les quals coses no els hi han d'impedir assolir els mateixos objectius que els natius. És una petita llavor la que realitzem.
Morillas (Fundació Barça): "Ens hem volgut apuntar a aquesta tasca per afavorir l'emancipació dels joves i la seva inserció laboral; entre les tasques que desenvolupem, acollim també infants en moviment"
Les Fundacions Jordi Comas Matamala, que presideix Carme Hospital, i la del CETT, presidida per Narcís Coll, també s'estan apuntant a l'experiència; amb la Fundació Eurofirms acaben de signar un nou projecte. És la taca d'oli.
"Ens hem volgut apuntar a aquesta tasca per afavorir l'emancipació dels joves i la seva inserció laboral; entre les tasques que desenvolupem, acollim també infants en moviment", ens diu Ester Morillas en nom de la Fundació Barça que té una funció molt activa en diferents programes, un d'ells és el del Campus de juny. "Ajudem a sortir de la pressió als organismes públics, acompanyant a aquests nois i nois en els diferents àmbits de l'ocupabilitat: formació per un ofici, competències per l'exercici de la feina, mentoria, gestió domèstica i de la nòmina, acompanyament psicosocial, integració a través de l'esport... per això estem també al Campus d'Ocupabilitat de juny a Lloret de Mar", continua
En un sector que diu que no troba treballadors, casos com aquests d'una pime i d'un club de futbol haurien de servir d'exemple per tot el sector: al cap i a la fi, aquesta població és molt reduïda, no supera les 2.000 persones a Catalunya. No estem dient que cada empresa no aporti socialment a la seva manera, que ja ho fa, senzillament volem expressar que alguns problemes socials, greus com aquest, s'esvairien si en comptes de convertir-los en munició pels més reaccionaris, les petites i les grans empreses treballessin en favor d'elles mateixes -completar les plantilles- apuntant-se en operacions com aquesta. Vet aquí que fàcil que és trobar treballadors pel sector turístic.