És una situació generalitzada: afecta tots els països, tots els sectors i tots els materials, sense discriminar cap empresa. Que la crisi de les matèries primeres afecti tot el món no consola les pimes catalanes, que intenten capejar la tempesta que ja fa més d’un any que dura. Els problemes principals són dos: l’escassetat i l’augment de preus. Però el que més noten les petites i mitjanes empreses de Catalunya és l’increment de costos. Segons un estudi de Pimec que analitza la situació, un 94,2% de companyies ho està patint, amb una pujada mitjana dels preus del 119%. Els problemes de subministrament, d’altra banda, es produeixen en un 83,3% de les pimes. A tot això s’hi han d’afegir dos factors que tensen encara més la situació: les dificultats en el transport marítim i l’augment del preu de l’energia.
“Estem patint com a clients de proveïdors i com a proveïdors de clients”, indica Montse Ramon, responsable d’Industrias Tapla, una empresa dedicada als productes flocats, un material utilitzat principalment en la fabricació de cotxes. D’una banda, Ramon explica que el segon semestre de l’any passat van començar a tenir dificultats per comprar cartró, palets, resines i plàstics. A més, aquestes matèries primeres són més cares del que és habitual: entre un 15% i un 20% en aquest cas. D’altra banda, l’escassetat de xips ha afectat directament els clients d’Industrias Tapla, ja que el sector de l’automoció ha estat dels més impactats per aquesta crisi de semiconductors. “Moltes plantes de cotxes han hagut de parar la producció; nosaltres vam fer una planificació preventiva i només hem hagut de parar dos dies”, assegura Ramon.
En el sector de la construcció, el vicepresident de Constcat (l’associació catalana d’empreses constructores d’obra pública), Ramon Garcia, afirma que l’impacte de la crisi ha estat en l’augment de preus dels materials: acer, alumini, fusta i derivats del petroli. És una situació que viuen des del novembre del 2020 –tot i que l’acer ja havia començat a pujar el cost abans– i que encara dura. L’alimentació no es queda al marge de la crisi global. La directora d’Asfac (l’associació de fabricants de pinsos), Carme Soler, assegura que de moment no han notat l’escassetat de producte, però sí un increment de preus acusat des del maig de l’any passat, poc després de l’arribada de la pandèmia. El blat de moro, la soja i els olis vegetals són els que més han patit aquest augment, segons explica Soler. En concret, el blat de moro ha passat de costar 87 euros per tona a 163 euros, el preu de la soja ha pujat 67 euros la tona i l’oli de soja ha fet un salt dels 769 euros als 1.166. “Els nostres associats encara no han patit problemes de subministrament, però sí que hem vist certs moviments les darreres setmanes que ens hi poden portar, de moment amb la soja ecològica, però que també es pot donar en el blat de moro”, indica Soler.
La llei de l’oferta i la demanda?
Jordi Guimet és el CEO de Plasticband, una empresa dedicada als embalatges. “Tots els plàstics de polipropilè han augmentat de preu, fins a un 100%”, explica. La situació va començar durant la primera meitat d’any, quan, segons Guimet, “els fabricants del sector petroquímic van fer veure que no hi havia matèria primera”. El CEO de Plasticband considera que és una manca de materials “artificial; en el petroli hi ha molta especulació”. Però no és l’únic que té aquesta sensació de poca oferta provocada. Carme Soler hi veu “especulació de fons d’inversió”. En el cas dels aliments, explica que l’encariment ha anat en consonància amb la posició de la Xina al mercat: “Havien tingut grip porcina i ara s’estan recuperant i demanen més pinso”.
La covid-19 és una altra de les causes que hi veuen les empreses. “La pandèmia ha impactat en tots els mercats”, recorda Soler. La producció es va parar a nivell mundial i, per tant, la demanda de matèries primeres va baixar en picat molt ràpidament. Segons l’FMI, de fet, a l’abril del 2020 les matèries primeres registraven valors mínims, però a partir de llavors van començar una tendència a l’alça que encara no s’ha acabat. Així, l’increment dels preus entre l’abril del 2020 i l’agost del 2021 ha estat del 95,3%. I és que un cop superat el cop inicial de la pandèmia, “la demanda mundial va créixer de cop i l’oferta s’ha mantingut, perquè els empresaris no han invertit en augmentar la capacitat de producció”, considera Ramon Garcia, de Constcat.
Jordi Guimet (Plasticband): "És una manca de materials artificial; hi ha molta especulació"
Tot i que Montse Ramon veu poca naturalitat en els preus disparats, creu que la covid-19 ho ha accelerat tot: “En el cas dels microxips, ja es parlava d’un desequilibri entre l’oferta i la demanda i la pandèmia ha disparat la necessitats de dispositius electrònics, per exemple”. L’informe de Pimec situa les causes de la crisi tant a la part de l’oferta com a la part de la demanda. D’una banda, apunta l’aturada d’inversions en explotacions mineres i petrolieres i en instal·lacions industrials, els problemes de transport marítim i la concentració de la producció en pocs països i poques empreses. De la banda de la demanda, hi afegeix la ràpida recuperació econòmica després dels primers mesos de pandèmia, la pressió dels grans inversors internacionals i l’acceleració de fenòmens com la digitalització i la transició energètica. El conjunt de tots aquests factors ha donat lloc a la tempesta perfecta.
Repercutir al client o assumir-ho, el gran dilema
Com han reaccionat les empreses davant aquesta situació? L’anàlisi de Pimec diu que un 81% de les pimes han intentat negociar un nou preu amb els clients, però que no totes ho han aconseguit: un 71% han traslladat l’augment del cost de les matèries primeres en el preu final del producte. I és que no tots els sectors accepten sense problemes pujades així. “El preu final de les obres puja, perquè els contractistes ja tenim en compte que els materials ens sortiran més cars”, explica Garcia. En alguns casos, aquest augment final és del 10% o del 20%.
Acer, alumini, fusta, derivats del petroli, cartró, palets, resines, plàstics, soja, blat de moro, olis vegetals, energia... Totes les matèries primeres estan afectades per la crisi global
Però el vicepresident de Constcat distingeix entre dos tipus de client en el cas de la construcció: el públic i el privat, que tenen reaccions diferents. “El client privat és més àgil i assumeix part de l’increment, però el públic és molt més lent, perquè les lleis europees són molt rígides”, explica. Garcia creu que no hi haurà més remei que les administracions acabin habilitant més pressupost, però augura un augment de preus de l’habitatge com a conseqüència directa. A Plasticband ho tenen molt clar: un 80% del cost del seu producte és el de la matèria primera, per tant, han repercutit l’increment de costos. Els seus proveïdors, segons explica Guimet, són principalment de la Unió Europea i, arrel de la crisi, s’estan plantejant començar a comprar als Estats Units.
Els casos de l’alimentació per a ramaderia i l’automoció són més complexos. La directora d’Asfac assegura que les empreses s’han vist obligades a vendre els pinsos més cars: “Et veus entre l’espasa i la paret perquè has de pujar el preu i després l’animal és més car; és un mercat en què els guanys o les pèrdues són de cèntims”. Carme Soler posa l’exemple de la llet, que afirma que els productors compren per sota del preu de cost. “A mi com a consumidora, no m’importaria comprar el litre de llet cinc cèntims més car”, afegeix. El sector de l’automòbil tampoc no accepta l’increment de costos. “No ho hem pogut repercutir al client perquè costa molt, però si continua així ho haurem de fer”, explica Montse Ramon.
Xavier Brun (UPF Barcelona School of Management): "Si ajuntem l'elevat preu del gas amb els problemes logístics, es crea la tempesta perfecta per a la inflació"
El que sí que han repercutit és l’increment del cost del transport. Industrias Tapla compta amb filials als Estats Units, Mèxic i la Xina, on arriba el que produeixen a Catalunya. “La crisi dels contenidors ens ha afectat molt; reserves amb temps i després et canvien les escales i els ports”, segueix. Ara, els és un 300% més car del que era abans de la crisi transportar la mercaderia fins a l’Àsia, i un 200% als EUA. El resultat de tot això, segons l’estudi de Pimec, és que un 89,1% de les petites i mitjanes empreses han reduït marges, mentre que un 30% han hagut d’endarrerir les comandes. Els problemes amb el transport marítim també han afectat els fabricants d’aliments compostos i les constructores.
L’energia també és més cara
Una altra matèria primera que ha pujat de preu, com totes les altres, és l’energia. L’electricitat és cada vegada més cara i un dels motius principals és que el gas ha augmentat el preu. Indústries com la siderúrgica, la vidriera, la d’alumini o la de rajoles consumeixen molta electricitat. També la construcció, com avisa Ramon Garcia (Constcat). Una de les conseqüències és que “els costos de la cadena productiva s’incrementaran i apujaran els preus”, segons el professor del màster en Finances i Banca de la UPF Barcelona School of Management, Xavier Brun.
Considera que si la situació no es redreça aviat, la recuperació econòmica en què estem immersos “pot refredar-se”. Però, per què ha crescut el preu del gas? Es tracta de lluites polítiques, segons Brun. “Rússia vol fer-se valdre. [...] Putin apareix ara com el salvador d’Europa, que l’aplaudeix, quan ell mateix ha creat el problema”, conclou. Si ajuntem l’elevat preu del gas amb els problemes logístics, es crea “la tempesta perfecta per a la inflació”. El que caldrà veure és si la crisi de les matèries primeres és temporal o s’allarga en el temps.
De moment, les pimes catalanes no hi veuen un final proper. Guimet, Garcia, Soler i Ramon parlen de, com a mínim, un any més. “Esperem que els preus de les matèries primeres tornin al seu lloc a partir del segon semestre del 2022, però la crisi dels microxips segurament fins al 2023 no s’acabarà”, lamenta la responsable d’Industrias Tapla. Des d’Asfac es fixen en els futurs de la borsa de Chicago, que són o continuistes o alcistes. Tots coincideixen en què ja s’havien vist forts augments puntuals altres vegades, però també en què aquesta situació de crisi estesa a totes les matèries primeres i a nivell mundial és nova i, per tant, no hi ha precedents de com pot evolucionar.