Joan Ventosa i Roig és, sens dubte, un dels grans referents del cooperativisme català. La seva influència com a pensador, impulsor i divulgador del model cooperatiu ultrapassa les nostres fronteres i és reconeguda arreu del món. Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1883, fa compatible la seva trajectòria professional, política –és alcalde de la seva ciutat natal i conseller de la Generalitat republicana– i cooperativa fins a l’any 1939, quan en acabar la Guerra Civil, s’exilia a Mèxic.
Ens deixava la seva empremta en clau legislativa amb la llei espanyola i la llei catalana de cooperatives, liderant i presidint les federacions de cooperatives i participant activament en l’adaptació moderna dels principis cooperatius de la ACI (Aliança Cooperativa Internacional).
A Mèxic, com no podia ser d’altra manera, també s’implica intensament en el cooperativisme i ho fa especialment promovent el cooperativisme escolar. Agnès Rotger, autora del llibre Joan Ventosa i Roig. Impulsor del cooperativisme, de Catalunya a Mèxic (Roca i Galès - Edicions Cossetània, 2012), ens explica que Ventosa desplega amb èxit el cooperativisme escolar com “la forma de cooperativisme més jove i, probablement la més especial, atès que majoritàriament els socis i sòcies eren menors d’edat” i afegeix que “amb una mirada encara més llarga, Ventosa estava convençut que, educant en el cooperativisme, la canalla posaria les bases per enfortir el moviment cooperatiu del futur i, així, contribuir a millorar el nivell de vida del país”.
De fet, l’any 1955 Ventosa escriu que “la finalitat primordial de les cooperatives escolars és educativa. Són el complement de les escoles, tant perquè faciliten als alumnes la pràctica de molts coneixements adquirits –aritmètica, geometria, ciències naturals, agricultura, economia, etc.– com perquè desenvolupen, entre els seus components, els sentiments de solidaritat, d’ajuda mútua i autodisciplina; en una paraula: tot el que constitueix la base de l’educació cívica que ha de formar els bons ciutadans de demà”.
Ventosa i Roig va morir l’any 1961 a Mèxic on deixà un extraordinari llegat de cooperativisme educatiu. A Catalunya aquesta modalitat de cooperativisme -la terminologia actual és, cooperatives d’alumnes- està revifant els darrers anys i germina als centres educatius de primària, secundària, graus professionals i de batxillerat públics, privats o cooperatius. De fet, és amb l’impuls de la federació de cooperatives d’ensenyament, en un primer terme, i la col·laboració del conjunt del cooperativisme i la Generalitat que aquest model cooperatiu va creixent any rere any.
Com que l’exemple val més que qualsevol explicació teòrica, ens podem centrar en un cas concret i destacat com el de l’Escola Petit Món-Felisa Bastida, de Castelldefels. Escola, cooperativa i concertada d’infantil, primària i secundària que promou en totes les etapes educatives escoles d’alumnes. De fet, en té pràcticament a tots els cursos. A primer de primària la Cooperativa l’Hortet permet que els alumnes i socis de la cooperativa tinguin cura de l’hort de l’escola i participin en procés de compostatge, la distribució del planter, la recollida i la venda dels productes de quilòmetre zero. A segon de primària la Cooperativa Nyam-nyam gira al voltant de les receptes, la cuina i els productes saludables. A secundària,Logística SCCL centra l’activitat en l’organització de tots els esdeveniments que es duen a terme a l’escola.
I així successivament fins a onze, totes elles amb la seva assemblea i consell rector per governar-se. Practiquen el valor de l’anticipació, la capacitat d’analitzar necessitats i organitzen els equips en les diferents funcions que generen les necessitats en cada ocasió.
"L’any 2016 es va constituir AlumnesCoop, la federació que agrupa i representa més de cent cooperatives d’alumnes d’arreu del país"
Com diu Marta Rebollar, directora de l’escola, “pretenem que l’objectiu de les cooperatives d’alumnes sigui educatiu”. En aquest, explica que la finalitat és que “després de gaudir d’aquesta experiència, els alumnes siguin ciutadans lliures i facin seus els ‘valors cooperatius’ amb un segell propi”. Rebollar remarca que els alumnes cooperativistes s’enduran aquests principis com a “persones en el dia de demà”.
L’escola Petit Món és un exemple destacat, però hi ha moltes escoles que tenen cooperatives d’alumnes. L’any 2016 es va constituir AlumnesCoop, la federació que agrupa i representa més de cent cooperatives d’alumnes d’arreu del país.
De ben segur que Ventosa i Roig estaria orgullós d’aquest planter cooperatiu i segur que ens esperonaria a no defallir fins que totes les escoles fomentessin experiències de cooperativisme escolar.