En l'actualitat, a Espanya més de la meitat dels residus plàstics acaben a l'abocador. Un panorama preocupant si tenim en compte els càlculs de l'associació Plastics Europe, que estima que un paràmetre de zero residus plàstics malgastats a la Unió Europea suposaria el reciclatge de cinc milions de tones més del material a l'any i un estalvi de set milions de tones emeses de CO2. El debat Plàstics en l'economia circular, celebrat aquesta setmana a la fira Equiplast, ha servit per analitzar com el cicle de reciclatge i utilització pot revalorar i allargar la vida d'un dels materials amb pitjor fama.
"És cert que els plàstics tenen una consideració gens merescuda per falta de coneixement. L'economia circular permet mantenir els recursos que ja tenim el màxim de temps en el sistema econòmic, allargant així la vida del plàstic i contribuint a la reducció d'emissions gràcies a les seves propietats", explica el director de Plastics Europe, Ignacio Marco. Completa l'argumentació la responsable del departament de Sostenibilitat i Valorització Industrial d'AIMPLAS, Eva Verdejo. "La reutilització del plàstic pot, per exemple, optimitzar l'ús dels automòbils, ja que es tracta d'un material lleuger, i el seu ús ajuda a crear vehicles més sostenibles i amb un menor consum de CO2". En concret, un cotxe amb peces de plàstic pot reduir fins a quatre vegades les emissions a l'atmosfera, segons els càlculs de Plastics Europe.
Marco: "L'economia circular permet mantenir els recursos que ja tenim el màxim de temps en el sistema econòmic"
La mala fama del plàstic ve per la seva curta vida útil. Sense un tractament de reciclatge, una ampolla d'aigua té un cicle de vida limitat al mateix consum del producte. L'economia circular obre la porta a la seva reutilització amb una gran varietat de processos. "La primera opció és la reutilització, i el cas més clar és el de les bosses de supermercat, que podem utilitzar 1.000 cops. A continuació, ve la reparació, i els mòbils són un bon exemple. Tenen molts components de plàstic, però la majoria acaben a la brossa i no són recuperats, pel que hem de començar a dissenyar-los amb la intenció de reparar-los i, fins i tot, actualitzar-los tecnològicament per retornar-los al cicle econòmic", explica Marco.
Verdejo cita processos consolidats, com el reciclatge mecànic, que consisteix en la trituració i neteja dels productes per tornar-los a utilitzar. El proper pas és el reciclatge químic, ja en funcionament, però amb un gran camí al davant. "Projectes pilot com el Live Ecometilal serveixen per tractar plàstics molt barrejats, inclús que han passat per processos de reciclatge, amb fórmules de gasificació per obtenir un dissolvent de gran utilitat per la indústria química", argumenta Verdejo.
La fira Equiplat s'ha celebrat aquests dies a Barcelona. | Fira Barcelona
Aquests processos químics també permeten retornar el plàstic a un estat similar al de petroli per generar gasoil i convertir-se en una font energètica amb capacitat per funcionar com a, per exemple, combustible o calefacció amb un valor energètic similar al del gas natural.
Disseny per la sostenibilitat
El procés químic permet que el cicle del plàstic acabi sense haver passat per un abocador. Per tal que la seva permanència al sistema sigui com més llarga millor, Marco advoca per dissenyar els productes pensant en estirar tant com sigui possible la seva vida útil, i remarca com aquesta visió pot millorar també l'aprofitament d'altres elements. "El plàstic té relació clara amb l'alimentació, i la seva utilització adequada amb productes com la carn pot servir perquè la seva conservació s'allargui fins a 10 dies més que si s'embassa amb altres materials. Aquesta simple aplicació serviria per a minimitzar el 30% de menjar que avui en dia acaba a la brossa".
Els experts coincideixen en afirmar la bona estructura de reciclatge que existeix a Espanya
Coincideix en l'anàlisi Verdejo, que posa com a exemple les bosses de plàstic biodegradable que s'utilitzen per a la fruita. "Idealment, hauríem de consumir la fruita abans que es faci malbé, però no és el que succeeix, de manera que el plàstic biodegradable juga un paper fonamental, ja que es pot tractar de forma conjunta al contingut per crear compostatge".
El repte d'evitar els abocadors
L'aplicació generalitzada dels processos químics faria realitat el lema de Plastics Europe: "Als abocadors, plàstic zero". La realitat, però, és que aquest objectiu queda lluny de complir-se. Com dèiem, més de la meitat dels residus plàstics de l'estat es rebutgen. Tot i això, els experts coincideixen en afirmar la bona estructura de reciclatge que existeix a Espanya, tant per l'adaptació empresarial com la legislació comú que regeix a Europa. "El tractament del plàstic és un negoci en si mateix, amb empreses amb una gran capacitat de producció i innovació", argumenta Verdejo, que considera que el gran repte és millorar en la revalorització del plàstic després del seu primer ús.
Així doncs, com és que segueix produint-se tant rebuig? "Existeix un problema de conscienciació, que implica a tota la gent que segueix tirant el plàstic al contenidor gris. Però el més decisiu és que l'abocador és extremadament barat i fàcil; a Espanya és massa fàcil evitar el reciclatge", considera Marco. En la mateixa línia argumenta Verdejo, que advoca per fixar taxes altes per a usuaris i empreses que generin rebuig. "Les multes aguditzen l'ingeni per reciclar", afirma.
Els experts assenyalen dos camins compatibles amb les multes per reduir al mínim la presència de plàstics als abocadors, com són l'educació i l'exemple des de les Administracions públiques. "Una gran part de l'esforç de Plastics Europe és la comunicació a col·legis i ciutats", assegura Marco.
Per la seva banda, Verdejo aplaudeix les iniciatives dels governs municipals que serveixen per posar en valor el plàstic. "Ja existeixen molts ajuntaments que compren mobiliari urbà fet de plàstic i això és extremadament important. Si l'Administració aposta per introduir materials reciclats, mourà al mercat, alhora que fomentaria la compra privada, ja que donaria exemple i revaloraria el material".