24
d'Abril
de
2017
Act.
24
d'Abril
de
2017
L'inici de la cadena de supermercats Plusfresc es remunta al 1929, quan la seva línia de negoci es basava en el transport de paquets entre Saragossa, Lleida i Barcelona. Aviat, però, el seu propietari, en Rafael Pujol Sala, va guanyar un petit premi de loteria que li va permetre comprar una drogueria –situada davant del seu negoci- que comercialitzava productes químics i alimentació. "La nova botiga, que la dirigia juntament amb la seva dona, es deia Momotombo, nom d'una marca de cafè –que venien aleshores a l'establiment- i que rebia el nom d'un volcà de la zona de Nicaragua", explica el nét del propietari i actual director de responsabilitat social corporativa (RSC) de Plusfresc, Rafel Oncins.
Des d'aleshores, Plusfresc ha evolucionat excepcionalment; el model de negoci s'ha anat reorientant per comercialitzar aquells productes que més encaixen al nínxol de mercat on estan presents, han passat de ser dos treballadors a comptar amb una plantilla de 1.105 empleats a tot Catalunya, a facturar 142,663 milions d'euros -un increment del 6,4% respecte el 2015-, a gestionar 72 establiments a tot el territori català i amb un capital social 100% propi i lleidatà. A més a més, la novetat d'enguany és que han obert una nova botiga a Tarragona que ha generat 24 llocs de feina i ha estat possible gràcies a una inversió d'1,7 milions d'euros, segons explica la companyia.
L'origen dels supermercats
El 1938 cau una bomba a l'única botiga que tenien. La Guerra Civil, doncs, va suposar la crema de tot l'establiment. No és fins un any més tard que compren un nou local a la Plaça de la Sal de Lleida –que actualment encara està en funcionament-. Des que acaba la guerra fins el 1968 "el negoci estava estancat perquè el mercat estava totalment intervingut per l'Estat", subratlla Oncins. Durant aquests anys les botigues han anat canviant de nom perquè concordessin amb les línies de negoci que treballaven. Per un costat, la Drogueria Pujol, on venien productes químics, de neteja i pintures. I per l'altre, el Superette Pujol, que va ser el primer establiment en format supermercat que van llançar.
Endeutar-se per créixer
Aquest mateix any també van obrir dues noves botigues a Lleida. Per a poder fer-ho, però, Pujol va haver d'endeutar-se. A causa d'aquest endeutament i per l'impagament d'alguns clients "es va produir una crisi financera a l'empresa", lamenta Oncins. El 1969, el seu tiet, en Rafael Pujol Solanes, que vivia i treballava a Alemania, decideix tornar per ajudar a la delicada situació per la qual passava l'empresa. Afegit a la crisi financera s'hi va sumar la mort de l'àvia d'Oncins, moment en què es va decidir separar el negoci per famílies. Per una banda la drogueria se la va quedar en Rafael Pujol Sala, que eren els establiments que aleshores donaven diners.
I per l'altra, l'alimentació que s'ho queden els fills del propietari. Arran d'aquests esdeveniments, el 1970 es crea Supermercats Pujol Societat Anònima (Supsa)dirigida entre tres accionistes, l'Antoni Oncins i la seva dona Carme Pujol – pares d'en Rafel Oncins- i el seu tiet, Pujol Solanes. La inauguració de Supsa va suposar "l'establiment dels fonaments de l'empresa actual; supermercats propis, franquícies i una gestió avançada", aclareix Oncins.
Fer front a les crisis
Fins a la dècada dels 60 la família Pujol comptava amb tres botigues a Lleida, però no els donaven massa diners. Va ser el moment en què van realitzar un estudi de mercat per detectar quins eren els models comercials que més triomfaven a Europa i el model Discount n'era un. Es tractava de tipologies de supermercats molt bàsics, amb aspecte de magatzem i que permetrien vendre molts productes amb menys marge, i per tant, es guanyava més benefici. "Les nostres botigues es van passar al sistema Plus Discount, després de la crisi del petroli el 1973 –quan els preus van pujar molt- i va ser tot un èxit", assenyala Oncins. També van adoptar el model franquícies "que ens permetia amb molt poc capital inicial, aviat obtenir beneficis", sentencia. I, a més, "va ser el model que ens va permetre sortir fora de la província de Lleida", explica el director de RSC a VIA Empresa.
Als anys 80, però, l'entrada de Carrefour al mercat els fa replantejar novament l'estratègia comercial perquè les seves vendes cauen un 10%. Davant la davallada tornen apostar pel model de botigues inicials i a introduir productes nous com la verdura, varietat de carns i més endavant el peix i els productes frescos. "Amb capital propi i molt poc endeutament vam remuntar", assenyala Oncins.
El valor afegit dels establiments
El director de responsabilitat social corporativa explica que els supermercats Plusfresc "es diferencien de la resta per la qualitat i l'assortiment dels productes frescos, de proximitat i pel tracte personal amb el client". Un dels aspectes diferenciadors "és que sabem conviure amb altres models de mercat, com Mercadona, amb qui som competidors però com que els clients ens veuen que tenim una oferta diferenciada podem estar relativament a prop", subratlla.
En poques paraules, "intentem fer un fair play", assenyala. Bon Preu, en canvi, és la competència més directa que tenen, perquè per preus i diversitat de productes són molt semblants a Plusfresc. Per un altre costat, la tipologia de client que compra als establiments també és un element que els diferencia de la resta. Solen ser consumidors més grans de 40 anys. "La gent jove, generalment no ens ve a comprar, hem de mirar com els podem atraure", comenta Oncins.
El naixement de la marca Plusfresc
Tots aquests principis amb els quals basen l'estratègia de negoci són també els que el 1991 els permeten llançar la marca Plusfresc i continuar avançant dins del mercat. Quatre anys més tard comencen a expandir-se a més pobles de la província de Lleida i també arriben a Barcelona, on actualment, compten amb quatre botigues. El mateix any realitzen una inversió tecnològica amb la qual van instal·lar escàners als establiments que els permetien conèixer molta informació sobre el que es venia i amb quina quantitat.
També es va crear el departament informàtic i la primera web de compra, plusfresh.com, que malgrat ser una gran novetat en aquell moment "la venda per Internet encara no és rendible", lamenta Oncins. No obstant això, des que s'ha posat en marxa el nou web "cada any doblem el nombre d'usuaris". Un altre element innovador que es va introduir la darrera dècada dels anys 90 és la Targeta Plusi considerada la primera targeta del mercat català de fidelització de clients. Amb el seu llançament el 1998 "vam guanyar als Estats Units el Premi Global Electronic Marketing Award pel millor programa de màrqueting electrònic presentat per una empresa no americana", detalla somrient el director de RSC.
Plusfresc, compromès amb la societat i l'entorn
Plusfresc es distancia de la resta de supermercats pel compromís que té amb els seus clients, la societat en general i l'entorn. És per aquest motiu que el 2007 creen formalment el departament de responsabilitat social empresarial (RSE) "tot i sempre haver dut a terme accions en aquesta matèria", aclareix Oncins. Per exemple, el 1994 vam llançar una de les primeres campanyes, la del 0,7% Ordinadors per a les escoles, que consistia en què els punts de compra que acumulaven els clients es destinaven a les escoles de Lleida i província per poder comprar materials com ordinadors, impressores i escàners.
"Realitzem aquestes accions perquè formen part dels valors i de la cultura de l'empresa, perquè ens fa tenir una connexió empàtica amb els clients, perquè en reforça la seva fidelització i perquè ens fa més forts de cara a la competència", exposa Oncins a VIA Empresa.
Actualment, col·laboren amb unes 19 entitatscom Jericó, Arrels Sant Ignasi i Banc dels Aliments. Les accions en matèria de responsabilitat social es concreten en la donació d'aliments a col·lectius amb menys recursos, a respectar el medi ambient mitjançant la incentivació de la reutilització de les bosses, de caixes, la recollida d'oli de cuina, etc. A més, en els seus establiments utilitzen electrodomèstics i equipaments eficients i de baix consum. També realitzen patrocinis culturals i esportius com va ser el cas del Lleida Bàsquet Plus Plujol i, finalment, duen a terme campanyes solidàries com la recollida de donatius per a emergències humanitàries i la venda d'articles solidaris a Unicef o loteria Creu Roja, entre d'altres.
Supermercats Plusfresc, després de 87 anys de negoci, continua apostant per ser una empresa lleidatana arrelada a la ciutat, amb voluntat de continuar sent capdavantera en alimentació de Lleida i satisfeta per tenir un equip humà altament compromès.
 |
| Momotombo, el nom que rebia el primer establiment Plusfresc. Cedida |
Des d'aleshores, Plusfresc ha evolucionat excepcionalment; el model de negoci s'ha anat reorientant per comercialitzar aquells productes que més encaixen al nínxol de mercat on estan presents, han passat de ser dos treballadors a comptar amb una plantilla de 1.105 empleats a tot Catalunya, a facturar 142,663 milions d'euros -un increment del 6,4% respecte el 2015-, a gestionar 72 establiments a tot el territori català i amb un capital social 100% propi i lleidatà. A més a més, la novetat d'enguany és que han obert una nova botiga a Tarragona que ha generat 24 llocs de feina i ha estat possible gràcies a una inversió d'1,7 milions d'euros, segons explica la companyia.
L'origen dels supermercats
El 1938 cau una bomba a l'única botiga que tenien. La Guerra Civil, doncs, va suposar la crema de tot l'establiment. No és fins un any més tard que compren un nou local a la Plaça de la Sal de Lleida –que actualment encara està en funcionament-. Des que acaba la guerra fins el 1968 "el negoci estava estancat perquè el mercat estava totalment intervingut per l'Estat", subratlla Oncins. Durant aquests anys les botigues han anat canviant de nom perquè concordessin amb les línies de negoci que treballaven. Per un costat, la Drogueria Pujol, on venien productes químics, de neteja i pintures. I per l'altre, el Superette Pujol, que va ser el primer establiment en format supermercat que van llançar.
 |
| Primera botiga Plusfresc de Lleida a la Plaça de la Sal. Cedida |
Endeutar-se per créixer
Aquest mateix any també van obrir dues noves botigues a Lleida. Per a poder fer-ho, però, Pujol va haver d'endeutar-se. A causa d'aquest endeutament i per l'impagament d'alguns clients "es va produir una crisi financera a l'empresa", lamenta Oncins. El 1969, el seu tiet, en Rafael Pujol Solanes, que vivia i treballava a Alemania, decideix tornar per ajudar a la delicada situació per la qual passava l'empresa. Afegit a la crisi financera s'hi va sumar la mort de l'àvia d'Oncins, moment en què es va decidir separar el negoci per famílies. Per una banda la drogueria se la va quedar en Rafael Pujol Sala, que eren els establiments que aleshores donaven diners.
I per l'altra, l'alimentació que s'ho queden els fills del propietari. Arran d'aquests esdeveniments, el 1970 es crea Supermercats Pujol Societat Anònima (Supsa)dirigida entre tres accionistes, l'Antoni Oncins i la seva dona Carme Pujol – pares d'en Rafel Oncins- i el seu tiet, Pujol Solanes. La inauguració de Supsa va suposar "l'establiment dels fonaments de l'empresa actual; supermercats propis, franquícies i una gestió avançada", aclareix Oncins.
Fer front a les crisis
Fins a la dècada dels 60 la família Pujol comptava amb tres botigues a Lleida, però no els donaven massa diners. Va ser el moment en què van realitzar un estudi de mercat per detectar quins eren els models comercials que més triomfaven a Europa i el model Discount n'era un. Es tractava de tipologies de supermercats molt bàsics, amb aspecte de magatzem i que permetrien vendre molts productes amb menys marge, i per tant, es guanyava més benefici. "Les nostres botigues es van passar al sistema Plus Discount, després de la crisi del petroli el 1973 –quan els preus van pujar molt- i va ser tot un èxit", assenyala Oncins. També van adoptar el model franquícies "que ens permetia amb molt poc capital inicial, aviat obtenir beneficis", sentencia. I, a més, "va ser el model que ens va permetre sortir fora de la província de Lleida", explica el director de RSC a VIA Empresa.
 |
| Interior d'un supermercat de model discount. Cedida |
Als anys 80, però, l'entrada de Carrefour al mercat els fa replantejar novament l'estratègia comercial perquè les seves vendes cauen un 10%. Davant la davallada tornen apostar pel model de botigues inicials i a introduir productes nous com la verdura, varietat de carns i més endavant el peix i els productes frescos. "Amb capital propi i molt poc endeutament vam remuntar", assenyala Oncins.
El valor afegit dels establiments
El director de responsabilitat social corporativa explica que els supermercats Plusfresc "es diferencien de la resta per la qualitat i l'assortiment dels productes frescos, de proximitat i pel tracte personal amb el client". Un dels aspectes diferenciadors "és que sabem conviure amb altres models de mercat, com Mercadona, amb qui som competidors però com que els clients ens veuen que tenim una oferta diferenciada podem estar relativament a prop", subratlla.
En poques paraules, "intentem fer un fair play", assenyala. Bon Preu, en canvi, és la competència més directa que tenen, perquè per preus i diversitat de productes són molt semblants a Plusfresc. Per un altre costat, la tipologia de client que compra als establiments també és un element que els diferencia de la resta. Solen ser consumidors més grans de 40 anys. "La gent jove, generalment no ens ve a comprar, hem de mirar com els podem atraure", comenta Oncins.
El naixement de la marca Plusfresc
Tots aquests principis amb els quals basen l'estratègia de negoci són també els que el 1991 els permeten llançar la marca Plusfresc i continuar avançant dins del mercat. Quatre anys més tard comencen a expandir-se a més pobles de la província de Lleida i també arriben a Barcelona, on actualment, compten amb quatre botigues. El mateix any realitzen una inversió tecnològica amb la qual van instal·lar escàners als establiments que els permetien conèixer molta informació sobre el que es venia i amb quina quantitat.
També es va crear el departament informàtic i la primera web de compra, plusfresh.com, que malgrat ser una gran novetat en aquell moment "la venda per Internet encara no és rendible", lamenta Oncins. No obstant això, des que s'ha posat en marxa el nou web "cada any doblem el nombre d'usuaris". Un altre element innovador que es va introduir la darrera dècada dels anys 90 és la Targeta Plusi considerada la primera targeta del mercat català de fidelització de clients. Amb el seu llançament el 1998 "vam guanyar als Estats Units el Premi Global Electronic Marketing Award pel millor programa de màrqueting electrònic presentat per una empresa no americana", detalla somrient el director de RSC.
 |
| La targeta Plusi és la primera targeta de fidelització de clients. Cedida |
Plusfresc, compromès amb la societat i l'entorn
Plusfresc es distancia de la resta de supermercats pel compromís que té amb els seus clients, la societat en general i l'entorn. És per aquest motiu que el 2007 creen formalment el departament de responsabilitat social empresarial (RSE) "tot i sempre haver dut a terme accions en aquesta matèria", aclareix Oncins. Per exemple, el 1994 vam llançar una de les primeres campanyes, la del 0,7% Ordinadors per a les escoles, que consistia en què els punts de compra que acumulaven els clients es destinaven a les escoles de Lleida i província per poder comprar materials com ordinadors, impressores i escàners.
"Realitzem aquestes accions perquè formen part dels valors i de la cultura de l'empresa, perquè ens fa tenir una connexió empàtica amb els clients, perquè en reforça la seva fidelització i perquè ens fa més forts de cara a la competència", exposa Oncins a VIA Empresa.
Actualment, col·laboren amb unes 19 entitatscom Jericó, Arrels Sant Ignasi i Banc dels Aliments. Les accions en matèria de responsabilitat social es concreten en la donació d'aliments a col·lectius amb menys recursos, a respectar el medi ambient mitjançant la incentivació de la reutilització de les bosses, de caixes, la recollida d'oli de cuina, etc. A més, en els seus establiments utilitzen electrodomèstics i equipaments eficients i de baix consum. També realitzen patrocinis culturals i esportius com va ser el cas del Lleida Bàsquet Plus Plujol i, finalment, duen a terme campanyes solidàries com la recollida de donatius per a emergències humanitàries i la venda d'articles solidaris a Unicef o loteria Creu Roja, entre d'altres.
 |
| Façana d'un dels supermercats a la ciutat de Lleida. Cedida |
Supermercats Plusfresc, després de 87 anys de negoci, continua apostant per ser una empresa lleidatana arrelada a la ciutat, amb voluntat de continuar sent capdavantera en alimentació de Lleida i satisfeta per tenir un equip humà altament compromès.