Entre el Mediterrani i els Pirineus, tocats pels vents de tramuntana i la frescor pirenaica, es troben els camps gironins que cultiven algunes de les millors pomes del món. Un fruit únic que tasten arreu, però que sovint no se li dona el valor que té al mateix país. És la Indicació Geogràfica Protegida de Poma de Girona, que aplega una vuitantena de productors en tres cooperatives que enguany esperen recol·lectar 80 milions de quilos, un 25% dels quals anirà a l'exterior.
Les temperatures són suaus i fresques, amb contrastos molt marcats entre el dia i la nit, amb una humitat relativa i una insolació elevades durant l’estiu. El resultat: pomes de color perfecte i amb un alt contingut en sucre que captiven tots els paladars.
Girona, terra de pomes
Girona és terra de pomes. “Des de temps immemorials”, expliquen des de Poma de Girona. Famílies de comarques de l'Empordà, Gironès o la Selva fa generacions que conreen aquest fruit a les seves terres. Però a partir de la segona meitat del segle XX, el cultiu va agafar un caire més professional, tal com explica el president de la IGP, Jaume Armengol: “Les primeres plantacions comercials van començar als anys 60-70. I ara ja és cultural, portem dues o tres generacions treballant-hi”.
La unió fa la força
Així, va ser a partir de la dècada dels 60 quan productors gironins van començar a unir esforços amb l'objectiu de ser més forts. El 1962 neix la Cooperativa Fructícola Costa Brava, al Baix Empordà; el 1965 arriba la cooperativa Girona Fruits, al Gironès; i la Central Fructícola Empordà, a l'Alt Empordà, naixia el 1972. Les desenes de productors que en formaven part s'ajudaven entre ells i era una oportunitat per millorar tècnica i tecnològicament. Amb l'objectiu de ser més eficients i fer pomes més bones.
Fins que al 1987 s'uneixen com a Associació de Denominació de Qualitat Poma de Girona, que agrupava les quatre empreses més importants en producció de fruita de la província de Girona, encara que amb el temps van quedar només tres. “L’agrupació permet una millora constant: els serveis tècnics de les cooperatives tenen una relació constant i sempre estem a les últimes”, destaca Armengol.
Un reconeixement internacional
Les cooperatives de la Poma de Girona tenien clar que la qualitat de la seva fruita i el rigor de la seva feina mereixien un reconeixement internacional. I el camí va ser apostar pel segell d'Indicació Geogràfica Protegida, una denominació de qualitat de la Unió Europea que reconeix el producte d'una regió concreta. I el 2003 es va aconseguir. “Estem molt reconeguts al mercat, i la IGP t'aporta valor a la marca i la poma”, celebra Armengol, que emfatitza la proximitat del mar i de les muntanyes per tenir unes condicions que generen pomes d'alta qualitat.
Actualment, una vuitantena de famílies productores formen part de Poma de Girona i treballen amb més de 2.000 hectàrees, cultivant quatre varietats: Gala, Golden, Red Delicious i Granny Smith. “Cada vegada ens hem anat tecnificant més i les pomes són més bones”, recalca el president de l'entitat.
Armengol: “El futur de la pagesia és una situació preocupant i genera incertesa”
Precisament, la tecnificació és un dels elements imprescindibles per garantir el futur de la pagesia. Amb un clima cada vegada més complicat per les sequeres i fenòmens extrems, amb un mercat que ofereix contínuament menys marge als productors, la dificultat pels pagesos es fa evident. “El futur de la pagesia és una situació preocupant i genera incertesa”, reconeix Armengol, tot i que dona solucions: “Si s'aposta per la tecnificació i es necessita gent més qualificada, pot ser més atractiva”.
Així, admet que sovint “costa trobar relleu generacional”, però el context general tampoc és idíl·lic: “Tal com està la situació laboral al país, hi ha gent que continua l'explotació dels pares o dels sogres”. Per tot plegat, assegura que Poma de Girona no ha perdut productors i cada vegada sumen més hectàrees de conreu. I acullen des de petites famílies a grans productors: “Però tots són molt professionals”.
Armengol: “Si no tens un bon producte, la resta s'enfonsa”
Un factor fonamental ha estat la unió: “Si anéssim individualment, ja no existiríem. Treballar conjuntament i colze a colze et fa ser més competitiu”. Però donant per fet la qualitat: “Si no tens un bon producte, tota la resta s'enfonsa”.
Això està garantit amb Poma de Girona. Així mateix ho va constatar Joan Roca, del Celler de Can Roca, quan va rebre el premi Poma de Girona: “Ens enorgulleix molt tenir un producte de tanta qualitat com el que feu, sou un sector exemplar. Quan anem pel món, un dels productes que sempre expliquem i ens emportem són pomes de Girona”.
Tecnologia i innovació
La suma d'esforços i coneixements facilita la innovació i l'aposta tecnològica. L'objectiu no és altre que l'eficiència i la qualitat de la poma. I un dels principals exemples és Giroreg, un programa de gestió del reg que permet reduir fins a un 30% el consum d'aigua i d'energia dels motors per regar, produint arbres més equilibrats i fruita més bona. I tot plegat en un context de sequera permanent.
Desenvolupat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i amb la col·laboració de Poma de Girona, el sistema controla un total de 600 sensors distribuïts en 1.800 hectàrees que permeten conèixer la humitat del sòl en diferents profunditats. Aquesta informació es creua amb la previsió meteorològica i ofereix una proposta de reg molt més optimitzada i adient.
Armengol: “És un problema de país, de gestionar més correctament l’aigua”
“La tecnologia ens ajuda en molts aspectes, ens allibera de tasques pesades, ens permet ser més competitius i, en un futur, juntament amb la digitalització ha de possibilitar que siguem més sostenibles, fent un ús més racional dels recursos”, resumeix Armengol.
Des del camp tenen molt clar el gran repte que suposa l'emergència climàtica: “Una de les dificultats és la gestió de l’aigua i la sequera. És un problema de país, de gestionar més correctament l’aigua. I ser autònoms: poder generar energia, alimentació... això és un territori ric”
Un dels projectes en els quals participa Poma de Girona és el programa Fruit Futur AIE, on es treballa amb més de 100.000 varietats de fruita amb la finalitat d’obtenir noves varietats de poma, pera, préssec i nectarina adaptades a les condicions de producció locals. “Busquem varietats que s'adaptin al territori i al canvi climàtic”, resumeix Armengol.
Armengol: “La gent ha de valorar el que val un quilo de pomes”
Tot plegat per oferir als consumidors el millor producte. Per això, també fan una crida a la societat: “És important que el client final et reconegui”. “Un tema pendent és visualitzar més la feina que es fa. El client final encara no acaba de conèixer, ens falta més pedagogia”, reconeix Armengol, que posa en valor la importància de l'agricultura pel país i la societat: “Si no ens defensem, es complica tot molt i més si depens de tercer”.
Per això, més enllà del preu, hi ha la proximitat i la qualitat: “La gent ha de valorar el que val un quilo de pomes”. I això és Poma de Girona.