Diuen que sempre s'ha de fer cua per anar a la Costa Daurada, sobretot si és d'abril a novembre perquè és la temporada alta de PortAventura, el cor del negoci turístic que ha transformat radicalment la zona costanera. Un adeú al "turisme de sol i platja" que es va iniciar el 1995, quan la Generalitat tenia un objectiu ambiciós: fer un gran parc temàtic a Catalunya. I, sembla que no li ha anat gens malament, amb xifres rècord gràcies a una facturació de 277 milions d'euros i un benefici de 31 milions. Una història que va començar amb "les carabasses de Disney" quan va escollir França per construir Disneyland i va rebutjar el litoral català. Ara bé, un pla 'B' -alguns diuen improvisat i altres planificat- va tirar endavant i, ja amb l'inici d'aquesta tardor la sorpresa: estudien la venda de PortAventura per 1.000 milions d'euros.
En aquests moments el sector hoteler de la Costa Daurada es mostra eufòric amb la recuperació del turisme després d'anys complicats a causa de la pandèmia de la covid-19 i l'ocupació hotelera de ciutats com Salou ha fregat el 100% aquest agost. I és que Salou és la tercera ciutat catalana en nombre de turistes, per darrere només de Barcelona i Lloret de Mar. Però la ciutat de la Costa Daurada "no ven només sol i platja" i ha comptat amb nombroses sorpreses aquest estiu: des de l'esplendor del turisme irlandès, que venen en massa gràcies a una bona connectivitat aèria i que els encanta l'estil mediterrani, fins a turistes locals, nacionals i internacionals enamorats de l'activitat i l'adrenalina d'un parc que es troba ubicat a pocs quilòmetres.
"Molts turistes coneixen la zona a través de PortAventura i molts d'ells repeteixen gràcies a les novetats que presentà cada any el parc", detalla a VIA Empresa Alejandro Giménez, director de Playa Montroig Camping Resort, guardonat com el millor càmping d'Espanya. Els visitants venen en avió a Barcelona -que està a una distància d'una hora en cotxe- o a Reus i es tracta d'un turisme familiar que destina entre un i dos dies a visitar el complex. Ara bé, per a Giménez més que la inauguració del parc, van notar un gran canvi amb la inauguració de Ferrari Land el 2017, que va comportar una inversió de 100 milions i es va convertir en únic al món, després d'Abu Dhabi. Però, per comprendre el present cal donar un cop d'ull al passat.
1995: comença la transformació definitiva de la Costa Daurada
Hi ha poques estadístiques sobre els moviments del turisme intern en els anys setanta, però es té constància que la Costa Daurada ja era un dels destins preferits dels espanyols a l'hora de tenir una segona residència a l'estiu. A l'exterior, com apunta el periodista Ramon Aymerich al llibre La fàbrica de turistes, Salou es venia com "La Playa de Europa" i omplia les platges de britànics i alemanys, però també de turistes locals: lleidatans, navarresos i bascos i, sobretot aragonesos.
L'economia de Tarragona girava al voltant de dos eixos: el turisme i la indústria petroquímica, que sempre va tenir clar que la instal·lació del parc era un risc per a la seva futura expansió
Tanmateix, tot va canviar l’1 de maig de 1995, el dia que va obrir PortAventura. Des de la Generalitat s'havien fet càrrec de les competències turístiques i s'havien trobat amb un expedient difícil de resoldre, com ara "dotar el turisme català de nous atractius". Aymerich detalla que s'havia parlat de tres localitzacions: Torroella de Montgrí, Altafulla i Vila-seca i Salou. Al final es va optar per aquesta última, ja que "el terreny de la Costa Brava era molt irregular" i no ajudava. Amb una decepció inicial com van ser les “carabasses” de Disney que van apostar per París, tenien clar que els parcs temàtics -originaris dels Estats Units- requerien grans inversions de capital, no només en la inversió inicial, sinó perquè les atraccions s'han d'anar actualitzant i renovant per mantenir viu l'interès dels clients. També, no es pot obviar la sincronització de les administracions per adaptar lleis i replantejar les infraestructures d'accés i d'urbanisme local.
L'autor Roger Jiménez ho analitza a fons a Les desventures de PortAventura i destaca que "va ser una història d'entrebancs" perquè l'economia de Tarragona girava al voltant de dos eixos: el turisme i la indústria petroquímica, que sempre va tenir clar que la instal·lació del parc era un risc per a la seva futura expansió. I és que als anys 90 el turisme "era una font de diners fàcil i una via ràpida per a la creació de llocs de treball". Finalment, una multinacional nord-americana es va fer endarrere i la Generalitat va trobar un recanvi en l'accionariat del parc: es deia Javier de la Rosa i procedia del sector bancari del tardofranquisme. La Generalitat també va demanar que hi entressin La Caixa, el grup Pearson i Fecas. Després de moltes discrepàncies amb de la Rosa - sobretot per desviar a altres negocis una part de la precària tresoreria del parc- qui va assumir el pes del lideratge va ser La Caixa. Com a conseqüència, La Caixa, a través de Criteria, va arribar a tenir el control gairebé absolut de l'accionariat del parc.
Durant el 1992 - any Olímpic a Barcelona- el llavors president Jordi Pujol va posar la primera pedra i el 1995 es va inaugurar el parc amb 2,7 milions de visitants. Les expectatives es van complir i no ha parat de créixer any rere any, a excepció del període comprès de la covid-19. Una sacsejada del sector en profunditat i amb hotelers de la Costa Brava, del Maresme, Barcelona i Andorra que es van endinsar a la zona per invertir en la part immobiliària a prop del parc. I, fins i tot, alguns empresaris catalans després de provar-ho a la Costa Daurada, es van animar i van obrir complexos hotelers al Carib.
La filtració (interessada) dels 1.000 milions?
A principis de setembre, Cinco Días va avançar en exclusiva que la propietat de PortAventura estudiava la venda del parc per 1.000 milions d'euros, després de "dos anys foscos de pandèmia". De fet, durant els últims deu anys, KKR i Investindustrial (inversors que van entrar fa uns anys) havien incrementat les atraccions del parc principal i del parc aquàtic, havien inaugurat Ferrari Land i havien obert nous hotels.
PortAventura ha guanyat 31 milions d'euros i ha facturat 277 milions el 2022
Ràpidament, el parc d'atraccions va fer públic els resultats, que qualifiquen de "números de rècord", ja que van guanyar 31 milions i facturar 277 milions. Un 260% més que durant la pandèmia. El resort va superar els cinc milions de visites durant l'any passat, davant dels 3,4 milions del 2021, i l'ocupació dels hotels també va superar la de l'any anterior. Aquest any esperen assolir els 5,3 milions de visitants. Entre les inversions destacades hi ha la construcció de la nova atracció Uncharted, amb un cost de 25 milions i el llançament d'una línia de negoci per gestionar hotels.
Quins són els motius de la venda? Cal destacar que PortAventura va comptar amb una inversió inicial el 1995 de 48.000 pessetes (288,5 milions d'euros). S'ha ampliat amb el parc d'atraccions, un parc aquàtic, Ferrari Land, tres camps de golf, un beach club i sis hotels. Diversos analistes apunten que un dels possibles motius té a veure amb el rol dels inversors. "Habitualment els fons opten per invertir i vendre-ho al cap d'un temps quan s'ha complert un cicle de negoci". I sembla que després de dècades de capital podrien amortitzar un crèdit d'uns 700 milions d'euros amb què van pagar la compra d'aquest i aconseguir importants beneficis. I, després de la “mala ratxa” de facturació durant la pandèmia, per fi han tornat amb bon ritme.
Bufen vents de canvi al motor econòmic de la Costa Daurada i, si es porta a terme la compra milionària de PortAventura, s'obriran nous capítols pels més de 1.700 treballadors del parc i empreses indirectes, hotelers de la zona i habitants que depenen del complex. I, qui sap, per engrandir encara més, la història del país que va canviar la indústria pel turisme.