• Empresa
  • Les portes giratòries del procés

Les portes giratòries del procés

El camí cap a la independència retorna al sector privat molts polítics que abandonen la primera línia per incorporar-se al món laboral

L'exconseller de Territori fitxa per una empresa pública d'aigües
L'exconseller de Territori fitxa per una empresa pública d'aigües
Aiats Agustí / Víctor Costa
Barcelona
17 de Gener de 2018
Act. 17 de Gener de 2018

El procés independentista ha estat un terratrèmol pel sistema polític català i ha centrifugat molts polítics aferrats (o no) a la cadira cap al sector privat. Precisament aquest dimarts el consell d'administració d'Aigües de Banyoles ha nomenat l'exconseller Santi Vila nou director general. Vila va ser alcalde de Figueres i després conseller de Territori i Sostenibilitat, més tard conseller de Cultura i finalment va ocupar la conselleria d’Empresa i Coneixement fins que va dimitir per estar en desacord amb la Declaració d’Independència. Però no és l'únic, altres noms destacats com Jordi Baiget, Felip Puig, Andreu Mas-Colell, Josep Antoni Duran i Lleida, Carles Mundó o Joana Ortega, entre molts d'altres, ja han tornat a treballar lluny de la política. O no tan lluny.

 

El predecessor de Vila al capdavant de la conselleria d'Empresa i Coneixement va ser Jordi Baiget. Una entrevista a El Punt Avui el va posar contra l'espasa i la paret durant el juliol de 2017. I va obrir així la llista de dimissions i cessats abans del referèndum. El passat 23 d’Octubre, va fitxar com a director general de Sermetra. Una filial de l’Autoritat del Transport Metropolità que es dedica a explotar, gestionar i mantenir el sistema de validació dels autobusos. Segons la Cadena Ser, Baiget té un sou de 97.000 euros bruts per any

D'Empresa a l'empresa

Acostumat al focus mediàtic i sovint també a la polèmica, Felip Puig segueix fent carrera a cavall entre la política i l’empresa. L’exconseller convergent de Medi Ambient, Interior i Empresa va fundar la consultoria Godes FP a mitjans de maig del 2016 especialitzada en “intermediació i realització d’estudis tècnics i projectes” tant a escala empresarial com jurídica. Fa poc més d’un any, es va convertir també en president de TRAM, la concessionària del tramvia a Barcelona que és princpalment propietat de Globalvia, Alstom i Moventia. Un nomenament que va comptar amb el ferm rebuig de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. De formació enginyer, Puig ha aparegut també a les travesses per presidir el Port de Barcelona o Ferrocarrils. 

 

Abans de Vila, Baiget i Puig, el conseller d’Empresa era Francesc Xavier Mena. Amb el permís de la política, la seva passió era més aviat acadèmica: catedràtic d’Economia de la Ramon Llull i professor d’Esade en branques de direcció econòmica, de màrqueting o operacions. És un habitual d’escoles de negoci d’arreu del món. De Buenos Aires a Xangai passant per Lima. Amb una llarga experiència en el món de la consultoria, ha impulsat projectes en 48 països diferents i fins i tot ha treballat al departament de Sistemes i Control del Banc Sabadell.  Al seu currículum, no hi falta tampoc tot tipus de publicacions. 

Mas-Colell i Baiget

Els exconsellers Mas-Colell i Baiget fent el traspàs de poders de la cartera de Coneixement | EP

L'acadèmic de vida

La vida d'Andreu Mas-Colell ha alternat sempre la política i l’economia. Conseller d’Universitats durant els últims anys de l’era Jordi Pujol i conseller d’Economia i Coneixement durant l’època d'Artur Mas, la seva escola han estat les aules. Per aprendre i explicar. Reconegut internacionalment per les seves nocions teòriques sobre la microeconomia i la teoria de jocs, va fundar la Barcelona GSE per col·locar la capital catalana als mapes de tot el món. Almenys, en recerca i investigació. Com a acadèmic ha treballat a la UPF, Berkeley o Harvard. Ara escriu llibres, publica articles, imparteix classes de microeconomia a la UPF o presideix del premi a les ciències i enginyeria de la Fundació Banc Sabadell. 

Advocats i procuradors

El polític de la ja desapareguda Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar que no podia canviar la política per la docència: “De què viuré, què menjaré?”. Segons ell, els professors "ho passen molt malament, no guanyen prou, per tant no en tindria prou". Duran també va opinar anteriorment "els sous a la política són insuficients” i que els polítics espanyols "cobren poc en comparació amb altres països". Doncs bé, el llicenciat en dret es va donar d’alta al Col·legi d’Advocats de Barcelona i ja treballa com a advocat al bufet de la família de la seva dona, el bufet Colls que va fundar el seu sogre, Josep Colls Alsius i  i del qual la seva dona és sòcia, així com el seu cunyat. Després de 30 anys en política, el d’Alcampell torna al sector privat.

Josep Antoni Duran i Lleida

L'advocat Josep Antoni Duran i Lleida treballa al bufet que va fundar el seu sogre | ACN

Un altre polític que s'ha hagut de buscar la vida després de la desaparició d'Unió és l'exdiputat del Congrés Josep Sánchez Llibre. Amb més de 24 anys de trajectòria política, va fitxar l’octubre de 2016 per la CEOE com adjunt del president Joan Rosell. La seva funció és principalment organitzativa: gestionar les relacions amb les corts i potenciar les línies estratègiques empresarials. Prèviament, ja havia format part de l'assemblea general de la CEOE com a representant de Foment del Treball. Alhora, també és vicepresident de Conservas Dani capitanejada pel seu germà i expresident del RCD Espanyol Daniel Sánchez Llibre. 

Un altre advocat que tornarà a treballar després del seu pas per la política és Carles Mundó. El diputat electe i conseller de Justícia cessat per l’Estat ha renunciat a l’acta i el seu escó al Parlament, aconseguit a les darreres eleccions del 21-D amb ERC. La decisió implica el seu retorn a l’advocacia que exercia abans d’aterrar a la vida política al Bufet Vallbé de Barcelona. Aquesta renúncia no implica, però, desvincular-se del seu partit, ERC, amb qui afirma que seguirà mantenint un ferm “compromís”. Mundó emmarca la decisió en un àmbit de motius estrictament “personals”.

foto 3300709

Carles Mundó d'ERC ha deixat la política per "motius personals" | ACN

L’exportaveu del Govern i llicenciada en Dret, Neus Munté, també ha fet un pas al costat de la primera fila política. De totes maneres, ha trobat un bon lloc de feina a la segona línia. L’exconsellera i vicepresidenta del PDeCAT s'ha incorporat com a nova assessora del grup del seu partit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), càrrec que compagina amb la presidència interina de la seva formació, després de la renúncia d'Artur Mas.

 

 

Munté, sense atribucions públiques des que el juliol passat dimitís com a consellera de Presidència del Govern, s'ha incorporat com a assessora, un càrrec remunerat amb 49.437 euros anuals.

El consultor d'Uber

L’exdiputat de CIU i extinent d’alcalde de Ripoll Xavier Cima va penjar les botes per amor. Casat amb Inés Arrimadas des del 30 de juliol de 2016, el seu perfil sempre ha estat més empresarial que polític. S’ha dedicat a la consultoria estratègica durant més de 10 anys i ha exercit de president del consell d’administració de la societat d’aigües de Ripoll Somasrsa. Juntament amb el seu amic i exdiputat d’Unió Roger Muntañola, va fundar la plataforma de talent Twenty50 i Diplolicy que assessora empreses de la talla d’Uber. Cima també és CEO i fundador de Diplodat Techonologies centrada en el Big Data, la intel·ligència artificial o el Machine Learning i és membre de Barcelona Tech City. 

Ines Arrimadas i Cima

Xavier Cima i Inés Arrimadas es van casar el 30 de juliol de 2016 | Cedida

D'Agricultura a fer oli

Jordi Ciuraneta 2bJordi Ciuraneta va ser conseller d’Agricultura durant la segona legislatura de Mas. Ciuraneta, fill de la Palma d’Ebre, sempre ha estat vinculat a la seva terra i la producció d’oli d’oliva. Després d’anys dedicant-se a la política, tant local com a la Generalitat, va retornar a l’empresa familiar i a l’agricultura. Ciuraneta ha engegat el projecte Priordei. Aquesta és una gama d’oli d’oliva verge extra gourmet que comporta un projecte de desenvolupament rural del Priorat. La marca, nascuda el 2010 a la localitat de Margalef de Montsant és un projecte fruit de l’aliança entre el major productor mundial d’oli d’oliva, l’andalusa DCoop, i la cooperativa productora d’oli Oliers de Catalunya. Ciuraneta va agafar les regnes del projecte i ja ha recollit diversos reconeixements internacionals.

La psicòloga fashion

L'exvicepresidenta Joana Ortega va plegar del Govern de Mas el 22 de juny de 2015, quan CiU es va trencar i Unió va decidir deixar les seves funcions a Palau. Ortega marxava amb una querella pel 9-N i començava a buscar-se la vida per reincorporar-se al món laboral. La llicenciada en psicologia des del 2014 va obrir un showroom de moda italiana juntament amb l’assessor d’imatge Rafael del Valle anomenat SottoVoce. També va engegar una consultoria per assessorar particulars, empreses en matèria de transparència, gestió de crisis, talent i imatge de marca. A més, també imparteix classes al màster en Direcció Pública de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), que dirigeix l'historiador Agustí Colomines.

El seu curs es titula El directiu/va davant situacions conflictives i té com a objectiu "aprendre a gestionar situacions conflictives, extremes i/o imprevistes, mitjançant l’exposició i anàlisi de casos reals com el cas Germanwings, el procés participatiu del 9-N i la reforma de l’Administració Pública a Catalunya.

Del Parlament al Sabadell

L’exdiputat i exportaveu socialista Maurici Lucena va canviar la política pel sector privat a mitjans de 2016. Concretament, com a director de control financer i de rendibilitat de les inversions del Banc Sabadell. Amb trajectòria política i empresarial a Hispasat Canarias, el Centre pel Desenvolupament Tecnològic Industrial o l’Agència Espacial Europea, Lucena no depèn ja de Pere Navarro o Miquel Iceta sinó de Tomás Varela, director general i responsable financer de l’entitat presidida per Josep Oliu. Una curiositat: Lucena és exalumne de Mas-Colell. Qui també treballa al Banc Sabadell és l’exdirector general de promoció econòmica de la Generalitat Albert Carné, llavors mà dreta de Mas-Colell. Ara, exerceix de director de responsabilitat social corporativa del banc català. Al final, sembla que tot és qüestió de buscar-se la vida més o menys enllà de la política.