Canviar de vida no és senzill, però amb esforç es pot fer en 10 o 20 setmanes. Així ho viuen els alumnes de les diverses code academys que comencen a proliferar pel territori. Cursos intensius de dilluns a divendres a jornada completa que en pocs mesos habiliten els seus alumnes per començar una nova carrera laboral com a programadors. “El 100% dels que acaben i volen treballar, ho fan”, assegura a VIA Empresa Sebastian Barajas, fundador d’Ubiqum. “El 95% dels alumnes que hem format ha trobat feina, fins i tot alguns en tecnologies que no els hem explicat”, explica orgullós David Monreal, fundador de SkyLab Coders. Les seves són dues de les escoles que estan començant a proveir la incessant demanda de programadors.
Ensenyar a aprendre
Els fundadors d’Ubiqum i SkyLab Coders coincideixen que la principal funció de les seves acadèmies és ensenyar a aprendre. “En 10 setmanes els cultivem la capacitat d'aprendre perquè entren en una carrera on hauran d'anar aprenent noves tecnologies”, evidencia David Monreal. Per Sebastian Barajas, “programar és més fàcil que escriure amb llenguatge natural. Si comencéssim a programar als tres anys, programaria tothom. És una sintaxi molt més estructurada que el llenguatge natural”.
El fundador d’Ubiqum matisa que “igual que és diferent escriure una redacció a l'escola o Cien años de soledad; una cosa és programar un programa senzill i l’altra fer tot Facebook”. Això sí, “començar ho pot fer tothom en qualsevol moment”.
Començar la carrera
Al capdavall, l’objectiu d’aquestes acadèmies és posar les bases perquè els alumnes comencin la carrera de programadors. A SkyLab Coders, per exemple, després de 10 setmanes a classe de 9 a 17h cada dia, “quan acaben tenen un nivell suficient. Surten amb un perfil júnior amb una determinada expectativa salarial”, diu Monreal.
Barajas: "Si comencéssim a programar als tres anys, programaria tothom. És una sintaxi molt més estructurada que el llenguatge natural”
Això fa que normalment no entrin en startups, que sovint no tenen prou estructura per agafar una persona júnior. “Van a empreses mitjanes i grans com Fotocasa o Social Point. Estructures preparades per agafar algú que durant uns mesos necessitarà supervisió”, indica el responsable de SkyLab Coders; que celebra que “el feedback que ens donen aquestes empreses és que molt ràpidament volen sols”.
Segons Barajas, “les mateixes empreses tenen confusió. Hi ha molta guerra per programadors sèniors, gent molt valorada que has d’anar a buscar a una altra empresa. Però els costa contractar júniors”. Per descomptat, però, per arribar a sènior algú ha de donar la primera oportunitat als júniors.
Orígens diversos, selecció acurada
“Tenim alumnes que comencen absolutament de zero”, insisteix el fundador d’Ubiqum. La seva primera promoció va començar el febrer del 2016 i des d’aleshores un centenar de persones han passat per unes aules que també han obert a Berlín de forma pilot i arribaran a Amsterdam al setembre.
Tan segurs estan del seu mètode que fins i tot permeten que els estudiants d’entre 22 i 30 anys amb un títol superior i un bon nivell d’anglès no paguin la meitat del curs fins que trobin feina. “Aquest és un perfil 100% apte per ser contractat i són entre un 60 i un 70% dels que tenim”, justifica Barajas.
Una de les classes a SkyLab Coders | Cedida
Per les aules d’Ubiqum hi ha passat “gent que ha acabat la carrera i estan aturats o subocupats. També tenim gent científica amb doctorats”. A SkyLab Coders “la majoria són enginyers: industrials, informàtics o d'obra civil”, diu David Monreal. “També universitaris com filòsofs o economistes; i gent de FP que es troba lluny del mercat i necessita aquest complement”
Segons Monreal, “podem acceptar gent que no hagi programat mai abans, el que sí que necessitem és que demostrin ser capaços d'aprendre”. I és que accedir a aquestes acadèmies no és tan senzill com apuntar-s’hi; el procés de selecció és exhaustiu.
En el cas de SkyLab Coders, des de la primera promoció del juliol del 2016 han tingut 44 alumnes. Semblen pocs? “L'Enginyeria Informàtica de la UPF l'han acabat 34 persones aquest any de 300 que la van començar”, compara Monreal. “Nosaltres busquem un 0% de mortalitat en el curs i per això tenim entrevistes d'accés per estar segurs que és el que necessita la persona, té la motivació per fer-ho i acabarà treballant de programador”.
Monreal: “Podem acceptar gent que no hagi programat mai abans, però que demostrin ser capaços d'aprendre”
Un negoci a l’alça
Monreal té clar que segur que no cobrirà tota la demanda del mercat. “Com a molt podem fer 80 alumnes a l'any i se'n necessiten 8.000. Però si creixem massa no complirem els objectius, preferim anar a poc a poc”. L'any passat el Baròmetre de les TIC destapava que el 91% de les empreses assegurava que la formació reglada deixa els alumnes molt lluny de la realitat. “Si mires el programa d'Informàtica de la UPC és del 2009. Per nosaltres és important tenir aquesta flexibilitat perquè el mercat canvia ràpidament”, insisteix el responsable de SkyLab Coders.
Sigui com sigui, el negoci de les acadèmies de programació està creixent inspirat en la tendència sorgida als Estats Units. “Vaig treballar a Infojobs del 2001 al 2014 i sempre he viscut el tema del reclutament i la feina”, recorda Monreal. “Al 2014 vaig marxar d'Infojobs conscient que a Espanya hi havia un 50% d'atur juvenil i que en el sector tecnològic hi havia 80.000 ofertes de feina sense cobrir”.
Amb aquesta idea voltant-li pel cap, va descobrir que als Estats Units s'havien creat els Coding Bootcamps i se’n va anar una temporada a Miami per entendre com ho feien els americans per ensenyar a programar. “Vaig intentar veure els eixos sobre els que creaven l'escola: el mercat local, el tipus d'alumne que busquen, els llenguatges que ensenyen, etc.”. De tornada a Catalunya, amb SkyLab Coders ha adaptat el model americà de bootcamps a Barcelona.
En el cas d’Ubiqum, Barajas explica que és el fruit de molts anys de feina en el desenvolupament de metodologies educatives i la inspiració de l’Institute for the Learning Sciences dirigit per Robert Schank a Chicago. “Allà s’ha desenvolupat el learning by doing, molt pràctic i basat en ciències cognitives, que és una de les vies de treball que he seguit”, recorda.
D’aquesta manera, l’any 2012 van desenvolupar una sèrie de continguts amb la idea de distribuir-los a les universitats a través d'una companyia creada a Nova York. “El desenvolupament de continguts és molt car (una hora de feina de l'alumne són 10 hores de desenvolupament). Un curs de 800 hores com els que tenim són unes 8.000 hores de feina de desenvolupament”, diu Barajas. “Això és una gran inversió i les universitats no estan acostumades a invertir. Els surt molt barat fer una classe amb una persona que parla i s'ha acabat”.
Alhora que fracassaven intentant vendre aquests continguts a les universitats naixien les code academys als Estats Units. “D'una forma molt espontània, atesa la gran demanda de programadors, algunes persones van començar a ensenyar de forma molt pràctica i van descobrir una indústria”, resumeix Barajas.