Un exercici de "transparència". Així ha qualificat el president d'Agbar, Àngel Simon, la feina dels 15 experts que han conformat durant dos anys el consell assessor de l'empresa. El resultat d'uns primers 12 mesos de debat i presentació de propostes, i de 12 mesos més de concreció i disseny de les iniciatives ha estat tres projectes que s'han presentat aquest dimarts en un acte celebrat al Museu Agbar de les Aigües que s'ha pogut seguir online. El compromís social i mediambiental centren les recomanacions del grup d'assessors externs. "L’acte revolucionari d'avui és que hem fet les coses, no només hem debatut", ha afirmat Simon. Les conclusions: la conversió de les depuradores en ecofactories, la creació d'un hub sobre el coneixement de l'aigua i un pacte social per transformar el model de gestió de l'aigua.
Si a finals del 2018 l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) acusava la companyia de "manca de transperència", ara Agbar treu pit amb dues tasses de "transparència". Al juny, faran una junta general: "Volem rendir comptes amb tots els nostres grups de relació per igual, des dels nostres treballadors, els clients i les administracions públiques, fins als accionistes". Simon ha informat que la junta inclourà un seguiment dels compromisos i les actuacions en relació a les propostes del consell assessor.
Les ecofactories
Dos dels principals reptes en els quals s'ha d'implicar Agbar, segons un dels membres del consell, el cap de meteorologia de TVC, Tomàs Molina, estan relacionats amb l'economia circular. "Hem de treballar de forma activa per aconseguir que l'aigua entri a les nostres ciutats neta, però que també en surti neta perquè es pugui utilitzar en altres ciutats", ha afirmat. És a dir, aconseguir recuperar la circularitat natural de l'aigua. A més, el meteoròleg veu imprescindible redistribuir-la per portar-la a tots els éssers que la necessiten i no hi tenen accés: "La tecnologia per fer-ho, ja la tenim". Aquesta és l'aportació que pot fer el sector de l'aigua a la lluita contra la crisi climàtica, segons Molina. "Així com hem estat capaços d'aplanar la corba de la pandèmia, també ho podem fer amb el canvi climàtic", ha afegit.
Seguint en l'àmbit mediambiental, el sociòleg Ramon Folch vincula directament sostenibilitat -sobretot, els models de producció i de consum- i resiliència, que defineix com "la capacitat dels sistemes de refer-se". En aquest sentit, s'ha dissenyat un dels tres projectes que han sorgit d'aquest grup d'experts. Les depuradores, segons Folch, "són plantes industrials que utilitzen una matèria primera, l'aigua bruta, i generen un residu, l'aigua neta". Però considera que no hauria de ser així. "Hem de rescatar aquesta aigua i els elements útils que conté, com el fòsfor", ha insistit. Amb aquest objectiu s'han dissenyat les ecofactories, que haurien de substituir les depuradores. Són plantes que reaprofiten el 100% d'aigua, a més de generar l'energia que consumeixen i minimitzar els residus que creen.
El hub de coneixement de l'aigua
El sector de l'aigua va acompanyat de molts elements que tenen un impacte directe en la societat: ocupació, formació i coneixement. L'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, actual president d'Idencity i Hispasat, considera que la relació entre aigua i ciutat és mil·lenària i que es pot aprofitar en l'actualitat per aportar un valor afegit. Aquí entra el segon projecte concret que ha sorgit de la reflexió del consell assessor: la creació d'un hub de coneixement de l'aigua. "El hub és un esforç de concentrar en un espai coneixement, tecnologies i experiències, i redistribuir-los; també pot servir d'impuls a moltes empreses", ha indicat Hereu. Per la seva banda, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, indica que ha de ser un exemple de col·laboració publicoprivada i una eina "excel·lent per demostrar que som líders en l'aigua aplicant tots els recursos com els fons europeus i les recomanacions d'aquest consell assessor".
"Hem de treballar de forma activa perquè l'aigua entri a les nostres ciutats neta, però també en surti neta perquè pugui utilitzar-se a altres ciutats", segons Tomàs Molina (cap de meteorologia de TVC)
I és que com a part de la lluita contra la crisi climàtica, el sector de l'aigua pot contribuir a canviar el model econòmic. "En un moment de transformació com el que vivim, de digitalització i lluita contra la crisi climàtica, la transferència de l’economia lineal a la circular obre un nou escenari", ha explicat el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco. En concret, considera que serà una oportunitat de creació de llocs de feina i de trobar un equilibri entre la diversitat del territori.
El secretari general de l'altre sindicat majoritari a Catalunya (UGT), Camil Ros, que també és membre del consell assessor, ha centrat la seva intervenció en la necessitat de diàleg: "No conec cap canvi social, polític o econòmic que sorgeixi espontàniament un dia; només es pot fer des de les aliances". En aquest sentit, ha fet broma sobre el mateix consell assessor, que "podria haver estat una olla de grills perquè cada un venim d’una casa, però ha estat tot el contrari: tots ens hem enriquit de les propostes dels altres".
El pacte social
Aquest diàleg serà clau per arribar a un pacte social que inclogui les adminsitracions, l'àmbit privat i entitats socials. És el tercer projecte del consell assessor i té tres eixos: garantir l’accés a l’aigua de les persones en risc de vulnerabilitat, crear ocupació i una producció i consum sostenibles. En aquest sentit, la secretària d’Afers Socials i Famílies de la Conselleria de Treball de la Generalitat, Marta Cassany, recorda que el risc de pobresa i exclusió social afecta 1,7 milions de persones a Catalunya, més d'un 23% del total de la població.
"Aquest consell assessor podria haver estat una olla de grills perquè cada un venim d'una casa, però ha estat tot el contrari: tots ens hem enriquit de les propostes dels altres", segons Camil Ros (secretari general d'UGT Catalunya)
Pilar Díaz, professora associada de la UB experta en polítiques de discapacitat, ha afegit que, en parlar de persones amb discapacitat, el risc d'exclusió social augmenta a una de cada tres. L'accessibilitat a la informació, ha dit Díaz, és clau per evitar que aquesta desigualtat encara s'accentuï més. Fer les factures més entenedores és un dels mecanismes que podria incloure Agbar, segons el consell assessor, per guanyar accessibilitat en els seus serveis. Diversos membres del grup -com Jordi Giró, president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, i Anna Merino, directora d'estratègia i economia de PwC,- han apostat, precisament, per un canvi en les factures de l'aigua.
També han format part del consell assessor d'Agbar durant aquests dos darrers anys Dolors Camats, directora de la Cooperativa Obrera de Viviendas El Prat de Llobregat; Felipe Campos, director general de l’Associació Educativa Ítaca de l'Hospitalet de Llobregat; Victoria Eugenia Martínez Fraile, exdirectora de la Fundació Agbar; Miquel Roca Junyent, soci fundador i president de Roca Junyent; i Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UB.