• Empresa
  • Els propietaris ocults de grans empreses

Els propietaris ocults de grans empreses

Més enllà de fons d’inversió, existeix tot un món d’entitats desconegudes pel gran públic que gaudeixen de poder real dins del teixit empresarial

La gestora d'inversions nord americana BlackRock
La gestora d'inversions nord americana BlackRock
Roger Vinton
Escriptor
Barcelona
20 de Desembre de 2024

Des que vam començar aquesta sèrie d’articles, fa més de quatre anys, sovint hem dedicat espai a posar sobre la taula el nom dels principals fons d’inversió i de pensions del món. D’aquesta manera, ja en el primer escrit vam parlar de Vanguard, gestora gegantina especialitzada en la gestió passiva. A poc a poc van anar apareixent d’altres noms, com Carlyle, Apollo, BlackRock, Blackstone, Capital Group, State Street, Fidelity, CVC, Hillhouse Capital Group o Sixth Street, per posar alguns exemples. En aquesta llista hi ha una barreja de tipologies d’inversió, atès que dins del món dels diners hi ha múltiples enfocaments i àrees de negoci; per exemple, Vanguard i BlackRock es dediquen fonamentalment a invertir en empreses cotitzades a borsa, mentre que d’altres ho fan amb empreses no cotitzades, el que es coneix com a private equity (als Estats Units, es fa servir el terme public per a les empreses cotitzades i private per a les no cotitzades).

 

Fora del món de les accions, hi ha fons que es dediquen a prestar diners (crèdit), a comprar immobles (com és el cas de Blackstone) o a invertir en infraestructures, entre altres opcions. I és que el ventall és molt ampli. En l’actualitat, tothom parla de BlackRock, la gran entitat gestora de fons cotitzats, a qui molts conspiracionistes li atribueixen desencertadament ser els amos del món, però hi ha fons força desconeguts que tenen molt de poder, segurament més, atès que compren empreses (no simplement paquets d’accions sense cap voluntat d’exercir el control). En conseqüència, estan als antípodes dels negocis de gestió passiva de BlackRock o Vanguard.

Resulta difícil establir un rànquing mundial de fons atès la gran heterogeneïtat existent i també al fet que el món del private equity és molt menys transparent pel que fa a la informació quantitativa respecte al d’empreses cotitzades, però sí que es poden esbossar alguns llistats representatius. En aquest cas, farem servir el Global Investor 150, que té en compte el valor de mercat de les carteres de cada fons.

 

Singapur i els Emirats Àrabs dominen el 'top 5'

Seu d'ADIA situada a Abu Dhabi | adia.ae
Seu d'ADIA situada a Abu Dhabi | adia.ae

Segons aquest rànquing, el número cinc del món és Abu Dhabi Investment Authority (ADIA), que és el fons sobirà d’aquest emirat i que posseeix inversions en el capital d’empreses per valor de 98.400 milions de dòlars. Fundat el 1976, està presidit pel xeic Tahnoun bin Zayed Al Nahyan i els seus actius totals s’atansen al bilió de dòlars. En quarta posició trobem l’altre gran fons de l’emirat, la Mubdala Investment Company, amb uns actius de 102.000 milions de dòlars invertits en private equity, sobre un total dels 302.000 milions de què disposen.

Alguns d’aquests diners estan invertits en dues empreses espanyoles: la gasista Enagás i la petroliera Cepsa (ara, Moeve). El fons va ser creat el 2017 com a evolució de la International Petroleum Investment Company (IPIC), que havia estat fundada el 1984. El màxim responsable de la institució és el xeic Mansour bin Zayed Al Nahyan, vicepresident dels Emirats Àrabs i també viceprimer ministre.

Al tercer lloc hi ha Singapur GIC, amb 131.000 milions de dòlars invertits. És un fons fundat el 1981 per iniciativa del govern de Singapur, 15 anys després de la independència del país. El capital invertit en empreses representa un 18% del seu patrimoni total, que s’enfila fins als 847.000 milions de dòlars, aproximadament. El màxim responsable del fons és Lim Chow Kiat, que ocupa el càrrec des del 2017.

Temasek Holdings, el líder absolut, va néixer a Singapur l'any 1974 a partir de prendre el control de 35 empreses que estaven en mans del ministeri de finances del país

En segona posició se situa CPP Investments, un fons canadenc amb 142.000 milions de dòlars invertits en empreses i que cobreix la jubilació de 22 milions de canadencs. Van iniciar les operacions el 1999, amb una primera dotació de 12 milions de dòlars. Els actius totals que gestiona són avui dia de 632.000 milions de dòlars canadencs (uns 442.000 dòlars americans), dels quals aproximadament un 30% s’inverteixen en empreses no cotitzades. El màxim responsable del fons és John Graham, doctor en química.

Finalment, el líder absolut és Temasek Holdings, també de Singapur i amb uns actius de 153.500 milions de dòlars de patrimoni. El seu nom prové de la denominació antiga de l’illa de Singapur. Va néixer el 1974 a partir de prendre el control de 35 empreses que estaven en mans del ministeri de finances del país, entre les quals hi havia companyies elèctriques, químiques, bancàries, del sector assegurador, siderúrgiques, etc. Aquesta cartera inicial s’ha transformat avui dia en un conglomerat valorat en uns 300.000 milions de dòlars. La màxima responsabilitat de la gestió recau en mans de Dilhan Pillay Sandrasegara, un expert en fusions i adquisicions.

Fora d’aquests fons sobirans, per trobar-ne de purament privats podem visitar un altre rànquing, com és el PEI 300 de Private Equity International, que recull els fons que han estat capaços d’aixecar més capital durant els darrers cinc anys. En aquesta llista podem trobar als texans de Texas Pacific Group (TPG), amb 62.000 milions de dòlars, als luxemburguesos de CVC, amb 77.500 milions o als suecs d’EQT, amb 99.000 milions. I a dalt de tot, a dos fons de Nova York: KKR, amb 103.000 milions; i Blackstone, amb 124.000 milions. De TPG en vam parlar en aquest article on explicàvem la relació del Barça amb el fons Sixth Street.

Finalment, fora d’aquests rànquings, però amb gran rellevància en el sector, podem parlar dels francesos d’Ardian, que asseguren gestionar 128.000 milions de dòlars, als americans de Carlyle amb 169.000 milions i a Hamilton Lane, també americans, amb 120.000 milions.

Com es pot veure, més enllà de fons d’inversió que darrerament s’han incorporat a la cultura popular, existeix tot un món d’entitats desconegudes pel gran públic que gaudeixen de poder real dins del teixit empresarial.