La xarxa té cada cop més pes en la nostra vida diària. Per a les persones socialitzades en entorns digitals, el dia a dia no s'entèn fora d'internet, aplicacions mòbils, serveis d'streaming o de missatgeria instantània. En aquest context, preservar les pròpies dades, la identitat digital de cadascú, es fa cada cop més complicat. Les dades, com explica l'expert en identitat digital sobirana Àlex Puig, són una mercaderia, però no haurien de ser-ho.
El CTO de Caelum Labs proposa, en aquest sentit, un model basat en el blockchain de gestió descentralitzada de les dades -dels usuaris, però també d'empreses de tota mida i de l'administració pública-. Un model, en definitiva, en què només cada usuari, cada organització i entitat, tingui accés a la seva propia identitat, basat en tecnologies col·lectives, obertes, auditables i de servei públic. "No s'ha de pensar tant en el benfici -afirma Puig- com en solucionar problemes".
Com opera la vostra proposta d'identitat descentralitzada?
Cal entendre, per començar, que ningú sap ben bé el que entenem per identitat. Quan parlem d'identitat digital, de fet, en tenim unes 80 - o ninguna, de fet, perquè no les controlem nosaltres! El que hem plantejat és, en realitat, crear ecosistemes locals. Donem identitat digital de forma controlada a cada usuari dins un ecosistema, cadascun amb el seu propi blockchain. Cada usuari controla les seves pròpies dades. A partir d'aquí, és fàcil generar un sistema de wallet on cada usuari compta amb tokens per demostrar, sense donar cap dada, que té accés a molts serveis - i entre ells no ténen ni idea, perquè és l'usuari el que controla absolutament la seva identitat.
La idea, de forma resumida, és crear una internet en què en comptes de viatjar les dades, viatgin programes. Si demano una assegurança, l'empresa em demana unes dades, jo envio totes les dades, els analitza, i em diu sí o no. Ens analitzen de dalt a avall. En la nostra proposta, l'asseguradora ens envia un programa certificat que s'executa al meu telèfon amb les meves dades - totes les meves dades. I d'aquesta aplicació no surten les meves dades, només surt un sí o un no. A l'asseguradora, en aquest cas, no li arriben mai les meves dades, només la resposta de si les dades encaixen o no.
Les possibilitats que ofereixen avenços com la tecnologia descentralitzada fan que necessitem una major seguretat digital?
Quan tractes amb una unitat centralitzada, tu contactes contra un servidor i només hi ha una capa de seguretat, que és la teva amb el servidor. Aquesta capa, ja ara, no s'està fent del tot bé. Amb tecnologies descentralitzades, aquesta capa de seguretat que ja no estem fent bé segueix sent necessària, la diferència és que ara hi ha més players involucrats. Per tant, aquesta capa de seguretat i privacitat ha de ser compartida, és a dir, necessites estàndards. Cal que tothom treballi en el mateix idioma.
Sí que calen, doncs, noves formes de seguretat, però amb els sistemes tradicionals encara no és un problema solucionat. Encara avui tenim molts problemes de seguretat. La tecnologia avança molt més ràpid del que la majoria de grans empreses són capaces d'assumir. De fet, quan jo veig els sistemes d'identificació de la majoria d'empreses, estan obsolets completament. Fins i tot en banca.
La tecnologia blockchain ja hi està treballant, però. Quan jo tinc un token, per exemple, el puc fer servir amb qualsevol empresa, per qualsevol producte. La qüestió és que la seguretat recau en l'usuari, perquè és qui té la informació, no l'empresa. L'usuari ha d'aprendre a protegir la seva informació, perquè moltes vegades l'empresa, per la seva banda, sobreprotegeix en detriment de la usabilitat de les aplicacions. Això ha de canviar. La descentralització és la millor opció pel que fa a seguretat.
Quina responsabilitat tenen les administracions en aquesta manca de consciència pel que fa a la seguretat digital?
Molta. De fet, l'administració pública tampoc té ni de lluny la millor tecnologia disponible, però no ho comentaran perquè no es llençaran pedres al seu terrat. El nou DNI, per exemple, fa servir el mateix xip que el dels documents d'identificació a Estònia. Quan el sistema va tenir una fallida de seguretat, allà va ser un veritable drama nacional, i el primer ministre va haver de sortir a donar explicacions. Aquí ni ens en vam assabentar. Hi ha un problema cultural.
"La descentralització és la millor opció pel que fa a seguretat"
També és cert que el cost d'adaptació d'empreses i institucions a noves tecnologies és altíssim, perquè tenen molta tecnologia obsoleta. De fet, calculem que més de la meitat de la tecnologia que te un gran banc a dia d'avui té més de 30 anys. I, a més, els tècnics que ens dediquem a aquestes tecnologies, no volem treballar amb un banc –no perquè els odiem, tot i que molts sí, sinó perquè treballen amb tecnologies tan obsoletes que ens avorriríem. No deixen espai per la innovació. Les grans organitzacions sempre van molt tard. Menys Facebook, que és el mal.
Podran els avenços tecnològics que ara per ara es produeixen aliens a aquestes grans organitzacions arrossegar-les eventualment a renovar-se?
Fa 10 anys t'haguera dit que sí, però ara mateix em costa veure-ho. En grans empreses, grans organitzacions, fins i tot l'administració, falten objectius estratègics comuns. Cada departament, cada part de la institució, va a la seva. No hi ha la consciència de millora conjunta. I és una llàstima, perquè es podria treballar amb software obert, en què les millores es poguessin aplicar a tots, molt accessible, auditable. Però això no passa.
Quan treballem en temes de blockchain, que estem amb les últimes tecnologies, és molt frustrant dedicar tant de temps a estar al dia i que després en interactuar amb un servei de banca, o d'administracions, haver de tirar de llibres d'història per reconèixer els seus protocols. I aquests protocols són menys segurs, i també menys eficients. Tecnològicament, les grans entitats construeixen sobre capes que estan obsoletes.
Aquesta consciència de renovació que demaneu està present en algun punt de l'ecosistema empresarial?
Abans només operava la distinció entre corporate i startup, però ara també tenim la comunitat – un entorn on es desdibuixa el concepte de treballar per una empresa. En aquest darrer entorn és on es troba realment la innovació, perquè no hi ha límits. Els tècnics es sumen a qualsevol projecte, amb qualsevol tecnologia, i pots innovar, constantment. Les startup innoven, sí, però molt més pel que fa al model de negoci. Qui està fent veritables bogeries són les comunitats descentralitzades (DAO), que treballen en blockchain. I facturant! Movent milions al dia.
Un dels factors diferencials és la cooperació. Al nivell de corporate, les empreses s'ho fan tot elles mateixes. Contractaran una consultora i es dedicaran únicament al seu producte. Les startup descentralitzen una mica més; el core business el farà l'empresa, però hi ha qüestions que entén que no són el seu negoci que descentralitzarà. A nivell comunitat, això és extrem. De vegades, el model de negoci d'aquestes DAO és exclusivament un smart contract al blockchain –i la resta, col·laboracions!
"Tot es corromp, però sempre hi ha dissidents"
Li preocupa que alguna d'aquestes grans empreses, potser tecnològiques, faci una inversió significativa en aquest tipus de tecnologia i esdevingui un gatekeeper per accedir-hi?
No és que em preocupi, és que ja està passant.
I com es pot combatre això des d'un espai col·lectiu com la tecnologia descentralitzada?
Tot es corromp. El patró que es repeteix, però, en la corrupció d'altres espais en què he treballat –tecnologia mòbil, disseny web, xarxes socials– és el d'una gran acumulació de poder. I acumular tant de poder en un entorn descentralitzat no és que sigui impossible, però és molt més complex. Cada projecte té el seu token de governança, i les decisions es prenen molt sovint d'una forma col·lectiva. Em sembla molt més difícil arribar a situacions monopolístiques, com per exemple la de Facebook, amb aquest tipus de noves tecnologies. Però també vaig pensar el mateix amb Twitter.
Tot i això sempre hi ha dissidents. Quan s'acumula molt de poder vol dir que hi ha unes desigualtats enormes, que un percentatge molt petit de la població acumula totes les capacitats. Això provoca que un 90% de la població es quedi preguntant-se 'i jo què faig?'. Aquí és quan s'inventen coses noves.
Sembla a més que aquestes comunitats de les que parleu estan especialment interessades en distribuir aquest poder.
Les empreses i les startup analitzen models de negoci. La comunitat no pensa en el negoci, pensa en l'accés a productes o serveis. Quan Satoshi Nakamoto - sigui qui sigui - va crear bitcoin no pensava a fer-se ric, el que volia era una xarxa descentralitzada de pagaments, d'intercanvi de valor. Que després ha resultat un gran negoci, amb uns beneficis brutals. Quan un tècnic pensa més a solucionar un problema que en el negoci, les coses canvien, perquè no hi ha un inversor darrere, hi ha una comunitat.
"La descentralització tecnològica és descentralització de poder, de la concentració en grans empreses i grans inversors a les comunitats"
Però sovint, quan aquestes iniciatives creixen, es mercantilitzen.
Això és el que m'espanta, però el problema que tenen aquests models de negoci és que, quan tu mercantilitzes qualsevol protocol descentralitzat, qualsevol altre pot trigar aproximadament un dia a duplicar-lo i sortir amb un fork no mercantilitzat. Les barreres d'entrada són molt més baixes, els smart contract els pot veure tothom. Passa sovint, s'han fet forks de sistemes que es copien en una altra xarxa, i funcionen.
El gran capital està injectant milions i milions, unes burrades, en aquestes tecnologies. Té sentit que coses com aquestes facin por, perquè un dels grans actius de moltes empreses tecnològiques fins ara havia estat el monopoli. La descentralització és descentralització de poder, de la concentració en grans empreses i grans inversors a les comunitats.
Un dels debats socials més rellevants al voltant de la tecnologia blockchain és la seva sostenibilitat ambiental. Què n'opina?
Aquest és un problema enorme, però és un problema de comunicació. Em pots dir que la tecnologia blockchain consumeix molta energia, però quanta en consumeix el sistema bancari? Quanta en consumeix tenir un TPV a cada bar, o un caixer a cada cantonada, o que cada banc tingui un servidor central? Ningú pregunta per l'emprenta ecològica d'altres tecnologies, fins i tot de Netflix, o de Whatsapp.
La diferència és que a la comunitat blockchain sí li preocupa aquesta sostenibilitat. La comunitat és la que està passant de protocols proof of work a proof of stake que és molt més eficient; sí que es dediquen a eficientar els processos. Quan es detecta que un procediment consumeix molt, la comunitat s'implica a reduir aquest consum. Jo no he escoltat cap banc dedicat a limitar el consum de les seves aplicacions. Si les tecnologies blockchain arribessin a ocupar el lloc de totes les tecnologies tradicionals a què poden substituir, baixaria, de fet, el consum energètic.
I hi ha possibilitats reals de substituir aquestes tecnologies, aquests grans gatekeepers?
Creiem que sí. Serà lent, però sí. Cada cop hi ha més solucions i iniciatives en aquesta línia. Sóc optimista, però encara estem lluny. Arribar a implantar aquestes coses és més cultural que tecnològic, perquè la tecnologia ja hi és. Cal canviar el xip. Per exemple, a l'administració o a les grans empreses encara els fa por l'open-source. Ens diuen, 'és que ho veu tothom'. És clar, és el que volem.
Imagina un món sense patents de software. La innovació seria constant. I aquest model, col·laboratiu, en què es busca solucionar problemes i no tant l'objectiu financer, es poden aplicar a tot: educació, medecina... Jo vinc de la comunitat open-source de tota la vida, en què qualsevol que desenvolupava una eina la compartia. Però després et trobes que Microsoft patenta fins i tot un algoritme d'ordenació de números. El debat, aquí, és si aquestes tecnologies són una mercaderia o un bé públic.